Com a director de Catalunya Ràdio m’enorgulleix que la graella de la nova temporada hagi generat interès fins i tot hores abans de la seva estrena, aquest 29 d’agost. És un bon símptoma que la proposta de la ràdio pública susciti debat perquè demostra que l’emissora està sent capaç de traslladar la il·lusió interna que marca aquesta nova etapa, que hem considerat renovadora, innovadora, rejovenidora i arriscada. Catalunya Ràdio és la generalista del grup d’emissores, i com a tal té l’obligació d’oferir continguts que interessin el màxim d’audiència possible acomplint l’encàrrec de servei públic que, des del 20 de juny de 1983, satisfà la ciutadania amb qualitat i amb una acceptació social molt alta.

Aquesta direcció ha intentat, des del primer moment, potenciar els continguts de l’emissora musical i de tendències culturals iCat.cat coincidint amb el seu desè aniversari. Venim d’una temporada d’estiu de Catalunya Ràdio que, per primera vegada, ha projectat com a generalista continguts culturals fins aleshores restringits a l’àmbit digital d’iCat. Aquestes ‘finestres iCat’ a l’antena de Catalunya Ràdio han permès que la música, els llibres, el teatre, el cinema, la fotografia, etc, hagin centrat la proposta de programes que han causat bon impacte com Interferències de Montse Virgili, i que d’altres com El suplement amb Roger Escapa hagin mantingut la seva aposta cultural els caps de setmana d’estiu.

Una de les conquestes dels últims anys a Catalunya Ràdio és que la cultura formi part dels continguts transversals de la programació. La cultura hi és a pertot, no queda limitada a espais concrets, tot i que, a més, l’emissora ofereix programes culturals específics i de referència. Això és mèrit de totes les direccions i de tots els professionals de la casa, i no esdevé cap novetat com tampoc és revolucionari que l’emissora generalista tingui programes informatius o esportius. En l’etapa actual, hem posat l’èmfasi en la importància de concebre la nostra oferta com una bona proposta de continguts al marge de les franges horàries o del format rígid dels programes clàssics. És per això que la distribució de seccions i espais culturals destaca actualment més enllà de formar part o no d’un programa monogràfic.

Els dos programes més escoltats de Catalunya Ràdio, El matí i El suplement, han estrenat temporada amb dos fitxatges de primer nivell vinculats a la cultura, les lletres i la literatura. El matí de Catalunya Ràdio ha incorporat Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, a l’històric Lecturàlia de l’escriptor Màrius Serra. El programa de Mònica Terribas manté seccions com l’Entreparaules amb l’escriptor i filòleg Ramon Solsona; l’Enigmàrius, que compleix 10 anys; el Dos a la cartellera, amb Àlex Gorina i Jaume Figueras sobre cinema, teatre i novetats musicals; i el Deixa que soni, de tendències musicals amb Miqui PuigGuillamino i Blai Marsé, una novetat d’aquesta temporada.

El suplement de Ricard Ustrell, el programa líder del cap de setmana i un dels puntals estratègics de Catalunya Ràdio, participa de la idea que la cultura és una aposta estructural. Aquest any incorpora el col·laborador especialitzat en literatura David Guzmán i el dramaturg Joan Ollé per a un espai dedicat a jocs literaris. A més, El suplement recupera aquesta temporada el gènere de la radionovel·la, potenciant el teatre a la ràdio, sota l’autoria de l’escriptor Roc Casagran. Aquest és un dels pocs programes de la ràdio generalista que fa divulgació de la música clàssica amb Albert Galceran i Pedro Pardo, i el mateix programa s’obre a una ‘finestra iCat’ amb el músic Lluís Galvadà. Hi ha una secció de retòrica, Els sofistes, en què dos convidats, molts d’ells escriptors, defensen postures diferents amb l’art de l’oratòria. Les arts escèniques també hi seran presents amb Àngel Llàcer, que cada setmana es farà acompanyar d’un actor per representar una peça teatral en directe. 

Aquesta temporada incorporem Popap, de Mariola Dinarès, un programa diari d’una hora sobre tendències musicals i culturals i cultura digital en general. La tertúlia de l’escriptora Empar Moliner al Catalunya Migdia d’Òscar Fernández, tindrà entre els seus col·laboradors intel·lectuals, escriptors i periodistes, que parlaran d’actualitat però també de cultura. La novetat de les tardes, Estat de Gràcia, amb un comunicador sensible a la cultura com Roger de Gràcia, es basa en seccions i col·laboradors d’aquest àmbit, i pretén defugir la dependència de l’agenda informativa pura i dura. És un programa de tres hores diàries i dedica un ampli espai a la cultura, en particular a les recomanacions literàries. El debat sobre els continguts culturals a Catalunya Ràdio s’ha produït abans que l’audiència hagi pogut escoltar la primera edició de Biblioteràpica, un espai de David Guzmán amb recomanacions setmanals “per gastar menys diners en medicaments i més diners en literatura”. A tot això cal afegir-hi l’espai de l’escriptora Sílvia Soler dedicat a divulgar el procés creatiu d’artistes de diverses disciplines, i l’espai musical la Filharmònica conduït per Joan Pau Chaves i Pep Blai.

L’informatiu Catalunya Vespre de Kilian Sebrià inclou un espai de crítica musical amb Blai Marsé, un espai de recomanacions literàries diari, i cobreix diàriament les estrenes de teatre, concerts i presentacions de llibres a Catalunya. Els informatius de Catalunya Ràdio, com no podia ser d’una altra manera, dediquen recursos i talent a transmetre el pols cultural del país, i fem el millor seguiment informatiu de l’activitat cultural.

Un programa històric de la casa (29 anys) com La nit dels ignorants 2.0 amb Xavier Solà aposta pel coneixement i afronta els temes culturals sense temors. La finestra indiscreta, d’Àlex Gorina, complirà 30 anys com a referència en el món de la cultura la nits dels divendres. I L’audiovisual és el programa de Gorina les nits de dissabte especialitzat en el món de la música de cinema i el món de l’espectacle, tant cinematogràfic com teatral.

El cap de setmana Catalunya Ràdio ofereix continguts i programes propis d’una ràdio pública, amb Mans, de Quim Rutllant i Ester Plana, un programa de tres hores i mitja entre dissabte i diumenge que ha esdevingut referent de la cultura popular; l’En guàrdia, d’Enric Calpena, dedicat per quinzena temporada consecutiva a la divulgació històrica; Geografia humana de Maite Sadurní, descobridora de nous grups de l’escena catalana; A deshora de Magda Llurba; i les quatre hores entre les nits de dissabte i diumenge amb els programes d’iCat Pista de fusta de Miqui Puig, El celobert de Lluís Gavaldà, Delicatessen d’Albert Puig, Bonus cracks de Guillamino & New Raemon, i Songhunter de Raül Hinojosa.

El proper dilluns, 5 de setembre, iCat.cat estrenarà temporada, ampliant a dues hores diàries el programa Els experts, d’Albert Miralles i Roger Seró, amb una presència rellevant de la crítica literària; i posant en valor la nova periodicitat diària del programa d’actualitat musical Independents, presentat per Josep Martín. I el 12 de setembre, Catalunya Música estrenarà una temporada especial, la del seu 30è aniversari, amb una reformulació per fer la música clàssica i contemporània més propera a la ciutadania.
 

Aquests dies s’ha produït un debat saludable a l’entorn de l’etiqueta #onéslacultura. Honestament, creiem que #CatRàdioÉsCultura i que la cultura és aquí.

Saül Gordillo. Director de Catalunya Ràdio.

Article publicat al seu blog

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram