El projecte digital de Catalunya Ràdio a la Catosfera 2016

Dijous, 13 d’octubre, vaig participar a l’edició 2016 de la Catosfera, a l’Auditori del Centre Cultural la Mercè de Girona. Agraeixo a l’organització que, un any més, em convidi a participar en la trobada de la internet catalana, que va tenir els seus inicis el 2008 a Granollers de la mà de Marc Vidal, i en les dues últimes edicions a Girona amb Joan Camp. La Catosfera va començar a Granollers circumscrita al fenomen dels blogs, mentre que actualment les jornades estan dedicades a internet amb una visió més àmplia.

Al llarg d’aquests anys he assistit a la Catosfera en diferents condicions. Com a blocaire quan treballava al diari El Punt, com a tuitaire quan dirigia l’Agència Catalana de Notícies, com a periodista digital quan treballava a El Periódico, i ara com director de Catalunya Ràdio. És el primer cop que, sospito, pesa més la responsabilitat que tinc actualment més que no pas el mèrit propi per haver estat convidat a les jornades.

En aquesta Catosfera he explicat la ‘revolució’ basada en internet i les xarxes socials, combinada amb una aposta ferma pels continguts, que estem fent a Catalunya Ràdio en aquesta nova etapa. La meva intervenció estava farcida d’anècdotes, explicació del projecte digital i un anunci, el de la graella digital.

La primera decisió que vam adoptar, a principis del passat febrer, va ser canviar el nom i el concepte clàssic de ‘cap de programes’ i ‘departament de programes’ pel de ‘cap de continguts’ i ‘departament de continguts’. La concepció dels programes d’una graella clàssica de ràdio era clarament limitadora per a la transformació que volíem fer. Volíem superar la idea tradicional de franges horàries i de programes d’una, dues, tres o més hores com a unitats aïllades del conjunt de l’oferta radiofònica, i molt encotillades a l’hora de ser consumides i distribuïdes més enllà de les ones hertzianes, especialment a la xarxa.

En aquesta jornada de la Catosfera ens demanaven que parléssim de ‘la internet de les persones’, i nosaltres a Catalunya Ràdio hem apostat per internet i per l’entorn digital, per l’ecosistema social de les xarxes, pel consum d’àudio a la carta i per la viralització, per transformar l’organització interna, per revolucionar els continguts i per revifar la marca i el prestigi de l’emissora en un context radicalment diferent al que fa 33 anys va veure néixer Catalunya Ràdio. Internet és al centre de gravetat per fer una millor ràdio. Internet és al centre de gravetat per arribar a més (i millor a les) persones, en definitiva a la nostra audiència.

Els primers dies a Catalunya Ràdio vaig preguntar quants professionals feien internet, i la resposta va ser quatre. Literalment quatre periodistes gestionaven la web i les xarxes, i ho feien des d’unes taules allunyades de la redacció de Catalunya Ràdio. Avui hem reforçat aquest equip, l’hem traslladat a l’espai més privilegiat de Diagonal 614, al costat de la redacció d’El matí de Catalunya Ràdio, i hem començat a fer formació amb tots els professionals d’informatius i de continguts per tal de descentralitzar la gestió de les xarxes i de la web, així com del servei d’alertes de les nostres aplicacions mòbils. Si avui ens féssim la pregunta ‘quants professionals fan internet a la ràdio’, hauríem de respondre que 200 o més. Que és tota l’organització qui ha incorporat o està incorporant –i estem fent evangelització i formació per aconseguir-ho– la publicació a la web i la gestió de les xarxes socials de l’emissora com a feines pròpies, gairebé inseparables de les seves tasques convencionals fins aleshores.

Tot això que explico pot semblar massa fàcil, però sense aquesta aposta per la suma de ràdio i internet i pel canvi mental i organitzatiu que això suposa en un mitjà de comunicació com el nostre no s’entendrien algunes de les coses que estem aconseguint visualitzar. Potser semblarà una anècdota, però tot el canvi de rumb, el rellançament de Catalunya Ràdio, l’operació per aconseguir que una part de l’audiència resintonitzi amb nosaltres no s’entendria sense un hashtag: #CatRàdioEsMou. És el primer cop que la direcció de Catalunya Ràdio està formada per professionals actius a les xarxes socials i amb una certa tradició en l’entorn digital. No hem volgut deixar-ho de ser pel fet d’haver accedir a un ‘càrrec’, i entre les nostres primeres piulades hi havia un denominador comú, no pactat ni previst: l’ús espontani de #CatRàdioEsMou. I aquesta etiqueta ha acabat marcant el relat de l’inici d’aquest projecte apassionant que tenim entre mans.

Una altra decisió, potser també anecdòtica, va ser no enviar un correu electrònic a la plantilla. S’havia fet un document sobre l’ús de Periscope i es volia que la direcció l’enviés als treballadors. Contra tot pronòstic, la direcció va decidir no enviar aquest document que pretenia ordenar i regular l’ús de Periscope entre els treballadors de l’emissora. Vam decidir no enviar cap document ni correu, no condicionar ni demanar res als treballadors, i vam apostar pel laissez faire, laissez passer, cosa que no deu ser gaire habitual en un mitjà de comunicació públic a l’hora d’afrontar noves eines digitals. Vam preferir que els periodistes fessin la seva i es deixessin anar, que internet estigués al servei de les persones i no a l’inrevés. Podíem haver tingut algun ensurt? Potser sí, però vam preferir assumir el risc i afavorir un clima perquè entre la plantilla, que observava com els ‘friquis’ de la direcció piulaven, penjaven posts a Facebook i al seu blog i fotos a Instagram, anés assumint espontàniament com a pròpia una dinàmica digital no forçada.

Aquest clima, quan les persones es fan seves internet, és bàsic i fonamental. A Catalunya Ràdio està sent determinant. Avui aquell document fallit de Periscope ha quedat caducat perquè en pocs mesos el protagonisme li ha pres Facebook Live o l’Stories d’Instagram, i no estaria malament que com a símptoma de rejoveniment succeís amb l’ús d’Snapchat per part dels nostres treballadors i els nostres oients. Enviar aquell document de Periscope hauria provocat un embolic intern i hauria desmotivat els professionals disposats a ser evangelitzats digitalment. Ens vam estalviar entrar amb mal peu per unes normes que al cap de poques setmanes van quedar superades per la irrupció d’una nova eina que millora l’anterior.

Internet de les persones és també no caure en dogmatismes ni ser víctimes de la tecnologia o de determinades aplicacions. Si ens haguéssim quedat clavats amb Periscope, avui Catalunya Ràdio no acumularia milers de visualitzacions de programes i cobertures d’esdeveniments que fem amb Facebook Live, de la mateixa manera que avui la Catosfera no existiria des del dogmatisme un cop els blogs van anar a la baixa i les xarxes socials de microbloging vinculades a la mobilitat els van desplaçar.

En aquest sentit, una de les obsessions que ara tenim és com el rejoveniment dels nostres continguts pot triomfar en les ràdios que més usen els joves, és a dir, als mòbils i les tauletes. Com podem connectar millor amb àudios a la web, podcast i l’aplicació mòbil –que, per cert, renovem i millorem en pocs dies– ara que ens sembla que oferim continguts més ‘sexis’ i que els viralitzem d’una manera més ‘sexi’ amb l’ajut no només dels perfils corporatius sinó d’una legió de treballadors que, per primer cop en anys, s’han convertit en prescriptors digitals de l’emisora.

(Per cert, allò del bon clima i de la implicació individual a l’hora de fomentar àudios, vídeos i notícies de Catalunya Ràdio per part dels treballadors es va escenificar diumenge 9 d’octubre a Montornès del Vallès amb una botifarrada amb un centenar de treballadors de l’emissora i familiars. Feia anys que no passava. L’agitació virtual necessita de desvirtualització encara que sigui un diumenge en família amb una barbacoa.)

Un dels retrets que algunes patums em van fer quan vaig ser nomenat director va ser dir que jo no en sabia, de ràdio. Que jo era un periodista de Twitter o digital, i ho deien amb un cert menyspreu. Crec fermament que posar internet al centre de gravetat organitzatiu i de relació amb l’audiència és una contribució per fer una millor ràdio. I per orientar la ràdio pública del país en la bona direcció de futur. Haig de confessar que un dels xocs que genera la meva posició actual amb la meva procedència és l’abisme que separa el resultat d’audiència en temps real que té internet amb els resultats tres cops a l’any de les enquestes de l’Estudi General de Mitjans (EGM). La dada objectiva digital, a l’instant, o els informes diaris, l’endemà, o els setmanals, versus el resultat de l’EGM basat en enquestes, bàsicament telefòniques.

Per intentar superar aquest xoc o per intentar aportar el millor de la pressió resultadista de la immediatesa digital –sense que això suposi una dictadura que condicioni editorialment els nostres continguts– són bàsics aquests diferents informes d’audiència. Diàriament els compartim internament, de tal manera que cada professional pot saber quin impacte a la web i a l’app ha tingut el seu programa o contingut. Aquestes dades introdueixen un element de competitivitat sana i estimulant per millorar el contingut, viralitzar-lo més i fer més soroll a les xarxes. Atès que l’EGM es basa en respostes sobre record, i atès que poden ser més recordats professionals o programes que tinguin més presència o rellevància, volem utilitzar les plataformes i totes les pantalles digitals per fer ‘ràdio en colors’ i potenciar les marques individuals que tenim, que en són moltes, i posar-les totes elles al servei d’una de superior i primordial, la de Catalunya Ràdio.

De la mateixa que diem que no fem programes sinó continguts, també diem que no emetem àudios sinó que difonem també vídeos i fem streaming a les xarxes fora dels canals corporatius. Volem aportar elements d’innovació a la ràdio convencional. Les portades de Mònica Terribas estan penjades en vídeo al cap de poca estona de ser llegides per antena. Els vídeos i gags de l’APM? d’El matí de Catalunya Ràdio tenen un recorregut digital més enllà de l’emissió convencional. De fet, acaben d’inventar-se un format de ‘punyalada’ en vídeo perpetrada contra l’APM? per part d’un famós televisiu. El programa de tendències, cultura digital i xarxes socials Popap, de Mariola Dinarès, que és una de les novetats de la temporada i tota una declaració de principis de #CatRàdioEsMou, ha creat un canal propi de YouTube. D’altra banda, el format premiat per la seva innovació 4 gats aposta pel vídeo per potenciar continguts propis d’El suplement de Catalunya Ràdio de Ricard Ustrell, de tal manera que s’avancen reportatges i entrevistes a les xarxes generant una gran expectació de l’emissió per la ràdio tradicional. El format i la innovació, internet novament, està al servei de les persones, és a dir, de l’audiència que pot fer un tast del 4 gats que voldrà escoltar sencer el cap de setmana.

(En aquest sentit, estem aprenent a gestionar reaccions i tensions de programes encara no emesos simplement a partir d’un vídeo de mig minut difós per les xarxes socials. Els que ens deien que no en sabíem, de ràdio, sovint ens jutgen per 30 segons en vídeo d’un programa de ràdio que encara s’ha d’emetre.)

La transparència és un altre element que estem afavorint amb aquesta lògica digital, amb aquesta cultura pròpia d’internet, de la millor internet. Usem les xarxes socials per atendre els oients i no només per distribuir contingut. I en aquest sentit, he estrenat un blog com a director de Catalunya Ràdio per retre comptes, respondre crítiques i fer relat de la feina que s’està fent a l’emissora.

Aposta i reptes

L’aposta digital de Catalunya Ràdio es podria resumir en tres punts:

Transversalitat. Necessitem implicar totes les redaccions perquè no quedi com una feina que fan o assumeixen quatre ‘motivats digitals’. Els pushus (alertes mòbils) els assumeixen, també, el departament d’esports i de Catalunya Informació.
Continguts. Necessitem creure en el valor temàtic dels continguts, al marge del format digital. L’accent el posem en el tema, no tant en la plataforma de difusió.
Atractius. Aquesta és una feina periodística que té un component de màrqueting important. És vital comunicar els continguts de manera directa, sexy, personal i clara.

Així doncs, per a nosaltres, els reptes digitals més immediats de Catalunya Ràdio són els següents:

Ordenar els continguts amb lògica d’usuari i no tant d’empresa, perquè l’experiència digital sigui fàcil i còmode.
Potenciar la idea de servei públic. Aviat tindrem a la part superior més visible del web un mòdul de directes. Això permetrà que l’usuari ens pugui escoltar i saber què fem en cada moment a tots els canals, sense haver de fer més d’un clic. A més, ens plantegem recuperar l’opció de descàrrega d’àudio a la home.
Enriquir els continguts innovadors i d’entreteniment, al marge de la informació.
Recuperar serveis de la web, com l’hora a hora, que permet a l’usuari recuperar els àudios de franges horàries concretes d’una manera fàcil.
Minimitzar a la home l’espai destinat a la promoció dels continguts futurs d’emissió, amb l’objectiu de prioritzar el consum dels àudios, notícies i vídeos més destacats del dia.
Apostar per una home que convidi a trobar coses interessants per a l’usuari, com ara ‘bitllets d’anàlisi’, extres al contingut de l’antena.
Multiplicar la presència a xarxes socials, amb un estil propi, sobretot a Twitter, on no només siguem altaveu de promoció, també d’informació i servei, com ara les portades dels diaris impresos.
Reorganització del servei i l’oferta de podcast.
Cuidar, especialment, l’estructura i els continguts del canal de YouTube. Volem fer menys vídeos, però millors.
Voluntat de posar l’accent en el disseny d’imatges i continguts més moderns i elaborats.

Resultats i graella digital

Els primers resultats de la temporada des del punt de vista digital ens fan estar il·lusionats. Hem detectat un increment d’audiència digital, un augment de les subscripcions al servei de push (alerta mòbil), un creixement de seguidors a Twitter, així com del consum del directe al migdia i al vespre amb el Tot costa. En un apunt anterior vaig deixar-ne constància de les dades de les dues primeres setmanes de la nova temporada.

He volgut aprofitar la participació a la Catosfera 2016 per fer un anunci que pot interessar especialment els internautes i oients de ràdio pels nous canals. Catalunya Ràdio tindrà ‘dues graelles’, la convencional ja coneguda per l’antena i una de complementària exclusivament digital. A principis del 2017, Catalunya Ràdio presentarà una oferta de continguts digitals per la web i l’app que ampliarà els ja existents, com ara MeteoMauri, L’ofici d’educar o Els spin doctors. Es tracta d’oferir una sèrie de continguts de ràdio que naixeran de l’entorn digital i que, de la mateixa manera que fins ara podien tenir ‘finestra’ a l’antena tradicional els festius o a l’estiu, puguin fer el salt amb càpsules o franges horàries compactades de l’FM.

En aquest sentit, hem fet una crida als treballadors de l’emissora perquè ens facin propostes de continguts en aquest entorn, per donar sortida a inquietuds i per experimentar nous formats.

Tan de bo tot aquest full de ruta –tots aquests bons propòsits que ens anem plantejant i compartint– es vagi fent realitat. Serà una gran notícia; demostrarà la vitalitat i la voluntat de servei públic que desitgem per a Catalunya Ràdio!