comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Daniel Condeminas i Tejel | Actualitzat el 27 Octubre 2016 a les 09:37

El recent anunci del grup Mediaset de no participar en l’obligada ampliació de capital de 8tv per fer front a les seves pèrdues econòmiques, és un avís de primer ordre que el mercat televisiu a Catalunya té unes limitacions que, ara per ara, només permeten poder tenir un únic grup audiovisual potent propi. Un d’únic i no pas un de públic i un altre de privat, com alguns van pronosticar fa una dècada llarga. Un grup que, amb una estratègia guanyadora i uns recursos suficients, en liderés les audiències. Els mateixos intents fracassats de 8tv a l’hora de programar continguts propis amb l’estil de Telecinco, demostren com no hi ha espai per a dues ofertes competitives davant del que ens arriba de fora cada dia.

El lideratge d’audiències mantingut per TV3, tot i el descens continuat d’aquests darrers anys, amaga una crua realitat. Perquè el que acaba comptant més en un tema tan crucial com és l’accés a les grans campanyes publicitàries, és l’audiència que pot oferir tot un grup televisiu a partir de la suma de les seves cadenes. I aquí és on Mediaset o Atresmedia guanyen de llarg a la CCMA a Catalunya, amb unes diferències de share d’uns deu punts o, per dir-ho més gràficament, cadascun dels grups privats espanyols tenen unes dues terceres parts més d’audiència que el total de canals de la Corpo.

I el cas és que el mercat televisiu català no és pas petit. El duopoli televisiu privat espanyol fa un gran negoci del seu lideratge a tot l’actual Estat espanyol, quedant-se més del 85% del pastís publicitari. Més de 1.800 milions d’euros que, si calculem que al voltant d’un 20% correspon a la part catalana –per població i renda–, voldria dir que hi ha uns 360 milions d’euros que ens marxen de les mans. Prop de 400 milions dels quals només una petita part ens acaba retornant al nostre sector audiovisual a partir dels programes i els films emesos per aquestes televisions realitzats per productores catalanes.

Per això, és un error estratègic quedar-nos limitats amb el discurs genèric del servei públic televisiu, complementat ara amb el del digital first. Podria servir per a altres països i realitats, però no per a la nostra. El català només té una gran televisió al darrere –amb tot el respecte per a l’important paper de la resta– i aquesta hauria de liderar, obligadament, les audiències al nostre país. No hi ha alternativa. És un objectiu lingüístic i cultural, sí, però també de solidesa de l’espai nacional de comunicació i les nostres indústries culturals, i per tant de país. Un objectiu de primer ordre.

No és pas suficient que s’aposti pels continguts digitals per ser presents a totes les pantalles, plataformes i xarxes socials amb ofertes específiques. Perquè no és que això sigui necessari, sinó que avui és imprescindible. El lideratge no és assolible des de la primacia absoluta dels continguts informatius, sinó amb una potent combinació de programes d’entreteniment (siguin de producció interna, coproducció, producció associada... o aliena) on de forma destacada l’oferta de ficció en sigui una oferta guanyadora. Merlí no pot ser un fenomen tan exitós com aïllat, ja que l’atracció de les sèries de ficció és un factor determinant del share de les cadenes i dels consums audiovisuals a la xarxa, juntament amb els grans esdeveniments esportius en directe. I va a més. Aquí i arreu.

Fa uns mesos vaig analitzar la delicada situació de l’oferta televisiva en català adreçada a les noves generacions, indicant la importància de destinar-hi molts més recursos i talent com a inversió de present i de futur. És magnífica la festa anual dels Súpers, però caldria guanyar la batalla de l’audiència infantil i juvenil els 365 dies de l’any i, pels motius que vaig exposar-hi, això ara no és possible.

Moltes coses han canviat des del naixement de TV3, començant pel fet que va iniciar les emissions amb una ciutadania que només tenia a disposició els dos canals de RTVE. Però en aquells moments TV3 sortí a escena amb l’objectiu clarament definit d’assolir grans audiències i poder esdevenir líder a Catalunya. Al costat d’uns TN inspirats en les grans cadenes internacionals, la sèrie Dallas va disparar el share de la cadena. Back to basics?

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

Preacord per a l'equiparació salarial de Catalunya Ràdio amb TV3

La històrica reclamació de la plantilla de Catalunya Ràdio per equiparar-se salarial i [...]

Enderrock llança una revista digital per a les Balears

El Grup Enderrock ha posat en marxa una edició de la revista digital musical EDR específica [...]

Convocat el Premi Ramon Barnils d'investigació, que incorpora una categoria per a mitjans locals

El Grup Barnils ha obert la convocatòria d'una nova edició del Premi Ramon Barnils de [...]

La CVMC dona el vistiplau a una plantilla inicial de 500 treballadors

La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació comptarà amb una plantilla inicial de 500 [...]

La revista Tiempo es renova pels 35 anys

El setmanari Tiempo de Grupo Zeta celebra el seu 35è aniversari amb la publicació d'un número [...]

Els treballadors d'estudis d'IB3 congelen les aturades

Els treballadors del servei d'explotació de platós i exteriors d'IB3, subcontractats a través [...]

La CCMA proposa crear un canal per internet compartit entre IB3, À. i TV3

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals proposarà a l'Ens Públic de Radiotelevisió de [...]

La patronal de les ràdios privades commemora els 25 anys de la seva creació

L'Associació Catalana de Ràdio (ACR) ha commemorat el seu 25è aniversari al Món Sant Benet, a [...]

eldiario.es encadena quatre anys amb beneficis

L'editora d'eldiario.es ha tancat el 2016 amb un benefici net de 340.030 euros, un increment [...]

APG i SPC donen suport als treballadors de Diari de Vilanova

L'Associació de Periodistes del Garraf i el Sindicat de Periodistes de Catalunya han mostrat [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.