A vegades algú engipona en una reunió la inquietant pregunta: què és el periodisme? El dubte rau en el que veiem, sentim i llegim en determinades televisions, emissores de ràdio i paper premsa. Hom tanca els ulls i, realment, es fa aquesta pregunta.

En termes diguem-ne acadèmics o, més senzillament, generals, el periodisme és l’ofici que té com a finalitat la recerca exhaustiva i la producció de notícies que informin la societat sobre el seu context immediat. La Wiki va endins: “El periodisme es materialitza en càpsules informatives (notícies, cròniques, reportatges, entrevistes, infografies) que busquen sintetitzar un moment o un esdeveniment específic. Des de començaments del segle XX, el periodisme va esdevenir la professió que assumia, com a missió de caràcter públic, la tasca de mantenir informats a tots els sectors de la societat sobre els esdeveniments que estan succeint al seu voltant, i que involucren denúncies i problemes fonamentals”.

Molt canvis hi va haver al llarg del passat segle i molts més en el que som. Això obliga a una obertura de mires que s’inicia des dels fonaments. Avui, les facultats de Comunicació/Periodisme es plantegen com a centres d’ensenyament integral, per tal de fer del periodisme una professió especialitzada, senzillament perquè la demanda ha fet que es creï un gran nombre de centres d’estudi, on s’ensenyen les bases pràctiques de l’ofici a més d’un rerefons teòric que reflexiona sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat contemporània. En aquest sentit, el periodisme apareix com un ofici que conjuga la pràctica en la recerca d’històries amb la reflexió sobre el paper que ha de jugar la producció pública a la societat. És un camí, però no el camí.

El periodisme sempre és periodisme, és clar. Però jo sempre defenso un periodisme específic, al qual li cal un tracte diferenciat: el paper del periodisme en l’àmbit local. Té uns tocs de finezza càlida, que es deuen a la proximitat, que el diferencia. Arreu, a més de ser conscients de les dificultats implícites en el procés de comunicació d’una notícia, els periodistes s’entenen com a subjectes immersos en una societat específica; el que fa que la seva tasca com a investigadors, reporters i comunicadors de notícies es converteixi en la d’agents de l’opinió pública i de la informació que determina els rumbs de la societat.

En el món local, aquest procés reinventa un gran angular i s’apropa molt i molt, no ja a una societat específica, sinó a una proximitat física, quasi quotidiana, entre persones i grups i d’aquests amb un territori complet, perquè, des de la República, els editors de la premsa catalana de proximitat entenen el terme local com el que està a prop nostre, en el qual hi ha una relació continua, visible, on és possible distingir i controlar l’entorn només amb els ulls del periodista “de casa”. En definitiva, podem distingir com a local un espai de relacions en què el periodista té opció a l’encontre permanent amb els ciutadans, els grups i els seus representants, sentir-ho com en carn pròpia i traslladar-ho al lector veí que de cap manera vol restar allunyat del que passa al carrer del darrere, o a la casa de la vila, o al club que se sent seu, per modest que sigui.

El nou periodisme, que es basa com sempre en la construcció d’un relat transcendental sobre la realitat, ha anat generant canvis notoris en les darreres dècades, que no han passat desapercebuts per a la premsa local, que es va sumant a les noves tendències amb naturalitat i frescor. Tot i que el seu objectiu continua essent el d’informar, s’ha generat una nova classificació entre el periodisme informatiu, centrat en el conjuntural i en la transmissió d’esdeveniments extraordinaris, i el periodisme d’investigació, alimentat per l’interès a desenvolupar les històries més quotidianes i aconseguir establir un relat de llarg abast històric. Aquesta novetat informativa està rebent més interès en els mitjans locals que no pas en els grans diaris de Barcelona; la raó és tan simple com que la crisi dels darrers anys ha desinflat les seves redaccions, mentre que la premsa de proximitat, que no necessita de grans recursos, incorpora la recerca ben sovint i amb èxit.

Els mitjans de proximitat de Catalunya, no només la premsa –que és la que ve de més lluny i no per això ha quedat enrere– han reeixit en les dues fórmules magistrals del periodisme que forjava en la universitat: informació i investigació.

El periodisme informatiu de proximitat

El periodisme informatiu de proximitat, com el seu nom indica, consisteix bàsicament a informar sobre els fets actuals que tenen importància per a un determinat grup de persones o per al públic en general del petit territori on és present el mitjà. El seu interès primordial és localitzar esdeveniments d’índole conjuntural, gairebé sempre referents a un personatge o un esdeveniment, igual que un diari nacional, però acaronant els veïns de la vila, oferir-los a la tribuna pública i vestir-los amb les peces cosides i emprovades a casa. La tasca més important que està complint aquesta classe de periodisme tan nostrat és aconseguir que la transmissió de les notícies resulti actual i diferencial per als consumidors, alhora que generin cert impacte en el ciutadà, ja que en cas contrari el seu caràcter informatiu es perdria en no trobar ressò en els mitjans de la capital més propera.

El periodisme d’investigació del mitjà i petit editor

El periodisme d’investigació que es va fent en els mitjans de proximitat té com a principal característica el seu interès per la profunditat i la transcendència de les notícies quotidianes i extremadament properes. Com que el seu punt de partida és la investigació –sense requerir, com escrivia abans, grans recursos, només orelles cautes i ben obertes–, aquest tipus de periodisme ha construït de bell nou tot un procés de recerca de dades, conseqüències, pistes, personatges i testimonis del qual en múltiples ocasions se’n fan ressò mitjans forans sense cap esforç, només havent llegit un mitjà local.

Els temes del periodisme ‘de casa’

Com es fa en qualsevol periòdic nacional o estatal, el periodisme de proximitat pot ser igualment cultural, esportiu, polític, social, econòmic i d’entreteniment, entre d’altres. Si ens fixem amb les capçaleres que tenim al nostre país (unes sis-centes) hi ha tantes classes de periodisme com temes en la societat; un exemple són les seccions en un diari comarcal, on, a més d’haver-hi periodisme informatiu, hi trobem periodisme d’investigació sobre tota mena de temes, cadascun amb un tractament, un desenvolupament i un públic especial, però tots amb la intenció de reflectir a la societat lectora el bo i el dolent del que es té a prop de casa. Aquest periodisme de proximitat és, doncs, una mena de mirall on es pot intentar reflectir el que li passa al ciutadà, al nostre poble o vila o ciutat; és una manera de saber què passa en llocs que són a tocar de casa, però que no hem conegut a fons, a fets o coses que el lector ni tan sols sabia que existissin tot i ser a tocar; és, en suma, la forma més pràctica de conèixer el nostre entorn i el que passa i depassa en ell.

Periodisme electrònic de proximitat

És la manera més innovadora de fer periodisme. Anell al dit per als petits i mitjans editors. El seu mitjà de difusió és electrònic, no necessita grans màquines d’imprimir, ni paper, ni distribuïdors, ni repartidors. Els mitjans locals també pretenen situar a la xarxa informàtica mundial les seves publicacions “de casa”, pràcticament en tots els casos de forma gratuïta i amb un disseny propici per a això, potser bastant més modest en molts casos, però absolutament competitius en d’altres i amb una més gran penetració. Hi ha mitjans locals fets exclusivament per a aquest nou format que han aconseguit posicionar-se àmpliament a la xarxa a causa del seu periodisme diferenciador i a la seva manera àgil de transmetre les notícies, ben diferenciades de les que mostren les versions digitals dels grans diaris.

La investigació i el tractament de la informació són les mateixes que en un periòdic imprès, la veritable diferència rau en el seu disseny, la seva diagramació, en la tria de la informació i en la seva rapidesa, ja que un mitjà electrònic permet publicar més ràpidament les notícies que un imprès amb l’enorme avantatge que es complementen.

S’està fent un bon paper en el periodisme d’àmbit local i cada vegada anirà a millor. Hi ha matèria primera. Que em creguin.

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram