comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Estanis Alcover i Martí | Actualitzat el 16 Gener 2017 a les 11:29

Enguany, l’associació AMIC –antiga ACPG– farà 20 anys. El seu actual president, Ramon Grau, té a les seves mans una eina explosiva: convertir una associació en una veritable patronal del sector dels mitjans de proximitat. Aquest és un objectiu compartit per l’equip que comanda i assessora l’AMIC actual, sustentat entres eixos vitals, consensuats en la darrera assemblea de l’entitat: qualitat, utilitat i representativitat.

En l’assemblea de Calella de Palafrugell de l’any passat es va acceptar treballar per la qualitat del col·lectiu prioritzant el rigor a través del control amb les eines de què disposa l’entitat, homologades professionalment (OJD/PGD/OJD Interactiva) i el contingut redaccional. Està clar que la gent de l’AMIC sap que a hores d’ara Catalunya precisa de petites i grans empreses de comunicació ben fortes i en això, el rigor i la professionalitat són fonamentals.

Quant a la utilitat de l’AMIC, en aquests moments depèn de focalitzar tots els esforços en l’associat. És evident que els recursos i els serveis han de ser útils per l’interès del col·lectiu de proximitat i que ha de valdre la pena ser soci de l’AMIC; ser-ho ha de ser, com va dir el seu president, un fet diferencial. I la representativitat implica aglutinar en aquesta associació tota la premsa professional de proximitat, sigui en suport paper o digital; és a dir, esdevenir l’autèntica patronal representativa del sector, enfortint els seus associats i donant valor al col·lectiu davant del mercat, la ciutadania i les Administracions.

Ara com ara, el col·lectiu de l’AMIC és impressionant, amb una implantació territorial fora de dubte, 1.700.000 exemplars i 12 milions d’usuaris únics, pel cap baix. És una demostració palpable que tot i la llarga crisi econòmica, els mitjans de proximitat han pogut mantenir el nombre de lectors i la difusió, mentre que la premsa diària nacional i estatal no para de perdre lectors a gran velocitat. A més a més, el nombre de mitjans digitals de proximitat ha crescut i si es mira en usuaris únics encara creixen més, i fins i tot, durant el darrer any, la premsa gratuïta en català ha tornat a créixer en nombre de capçaleres. Si l’estadística se centra en la publicitat, els mitjans de proximitat són el grup de mitjans escrits on més es creix.

Tot plegat prové del secret de la confiança. La confiança que té el lector amb el mitjà de proximitat, perquè està en diàleg permanent amb ells i explica bones històries, amb rigor i independència. D’aquí que l’any passat els ponents de la Conferència Interuniversitària plantegessin al president de l’AMIC un nou eslògan per a l’entitat: “AMIC, mitjans de proximitat, periodisme de confiança” que, per ara, no es fa servir.

Aquest potencial que l’AMIC ha conreat amb esforç i, certament, amb moltes dificultats i incomprensió, i la seva clara aposta per esdevenir la patronal dels mitjans de proximitat, ens porta a parlar de la Federació que actualment agrupa la mateixa associació més l’ACPC i l’APPEC. Pensada amb la millor voluntat del món i amb un objectiu comú que els anys no han variat: la promoció de la premsa en català com a principi bàsic d’unió, la Federació es va posar en marxa amb calçador, pràcticament obligada pel Govern català, amb l’espasa de Dàmocles dels ajuts com a amenaça. Així no es poden començar les coses perquè duen a mal borràs o a la ineficàcia. En Quicu Homs i en Josep Martí es van equivocar d’estratègia i així els ho vaig fer saber a tots dos en el seu moment. Voler fer entrar el clau per la cabota no és possible.

Tots sabíem que cada associació participant en la Federació te les seves pròpies característiques i singularitats, que s’han de respectar, per la qual cosa cada associació integrada posava damunt la taula interessos comuns, però empresarialment diferents; no havia de ser fàcil trobar punts de coincidència per al conjunt. Forçant-ho, menys. I així va aquesta Federació, fent la viu-viu i descaradament inviable.

La crisi, a més, ha donat ales a l’AMIC; la nova autopista de la comunicació passa per la porta d’aquesta entitat i és just que un dels seus carrils aculli els més ràpids i atrevits, també els més professionals. D’aquesta manera, el col·lectiu professional de proximitat ja és avui en la seva gran majoria associat a l’AMIC, el que obliga a l’entitat a posar el punt de mira en el futur professional de tots. La política del Govern català –i dels governs, en general– és la de donar suport als mitjans més professionalitzats, grans i mitjans. La premsa que edita en català a poblacions petites, mitjançant associacions culturals o l’església –publicacions que estan aixoplugades per l’ACPC, i sort en tenen– està discriminada i rep un percentatge petitíssim en comparació amb les grans i mitjanes capçaleres. Per això, la junta actual de l’AMIC aposta per aglutinar aquesta més alta professionalitat per tenir més força i poder competir millor en un mercat lliure on cada vegada és més difícil defensar-se.

Ara com ara, la gent d’aquesta entitat té molt clar que les empreses de comunicació que té associades –més de 200–, busquen organitzar-se com a resposta a un estímul de l’entorn en què es troba inserida i a causa també d’un instint empresarial que els permetrà fer front als canvis i exigències que el mercat presenta. Els associats també saben –o han de saber– que desenvolupant relacions interorganitzatives, és a dir, fomentant llaços entre editores, posaran les bases definitives per a un benefici comú, que és el que comporta la patronal. Com diu el periodista i expert en màrqueting Paul Ryan, “cada persona d’èxit sap que el seu assoliment depèn d’una comunitat de persones que treballen juntes”. Aquesta és la clau del pany que pensen obrir des de l’associació aprofitant la commemoració dels seus primers 20 anys de vida. Hom sap que la diferència entre ser soci d’una entitat o membre d’una patronal és essencialment professional. El membre d’una associació empresarial pot aprofitar i obtenir valor dels serveis que ofereix l’associació empresarial i també de la relació que té amb experts i amb altres directius d’empreses associades, per la qual cosa, els mitjans de proximitat catalans sota el paraigua d’una associació/patronal que ja comparteixen objectius, interessos, reptes i problemes similars, obtindran molt valor, no només per osmosi, sinó per poder aprofitar al màxim tots els avantatges que les associacions de caràcter empresarial ofereixen.

L’AMIC professional, en funcions de patronal i associant-se amb PIMEC, posem per cas, promouria la innovació i la transferència i/o accés de tecnologia a tots els seus membres; fomentaria el networking, el poder de la informació, la formació, tenir veu en iniciatives polítiques, accés a programes d’estalvis de costos, resoldre crisis en el sector, combatre la competència il·lícita (com és el cas de les publicacions municipals amb publicitat). Tot això mantenint el pes específic de l’actual associació, que ja aporta importants beneficis als seus associats i molts altres a través de serveis propis per a un determinat col·lectiu, sigui en paper o digital.

Aquests 20 anys de l’AMIC cal aprofitar-los per marxar en sintonia amb els canvis que s’intueixen en el nostre país i enlairar-se cap als objectius que la doctora Carmina Crusafont ha posat de manifest en l’estudi sobre mitjans de proximitat, premi Banc Sabadell, presentat fa poques setmanes, on es diu que el creixement no és per casualitat, sinó que és el resultat de forces que treballen juntes.

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

El Col·legi de Periodistes incorpora la figura del 'precol·legiat'

L'assemblea general extraordinària del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha aprovat la [...]

Matías Prats guanya el Premi Nacional de TV del Ministeri de Cultura

El periodista Matías Prats ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Televisió que atorga [...]

Comencen les obres de la nova seu de l'EMAV

S'han posat en marxa les obres de rehabilitació del bloc 7 de l'antic recinte fabril de Can [...]

Un fons d'inversió compra el 3% de Vocento

La societat Barnibla de Francisco García Paramés, que controla el grup de fons d'inversió [...]

Daniel Écija crea una factoria de ficció que treballarà en exclusiva per a Globomedia

El productor i guionista Daniel Écija inicia una nova etapa amb Globomedia, la productora que [...]

Imputen els periodistes d'El Mundo que van informar del 'football leaks'

El titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Madrid, Arturo Zamarriego, ha citat a declarar [...]

El Consell d'Informatius de TVE demana explicacions per les "contractacions polítiques"

La interlocutòria de l'operació Lezo assenyala que l'expresident de la Comunitat de Madrid, [...]

Arxivada la causa contra Francisco Marhuenda i Mauricio Casals

El jutge instructor de l'anomenada operació Lezo, Eloy Velasco, ha acordat el sobreseïment [...]

L'Independent de Gràcia sondeja llançar un nou setmanari a Badalona

L'associació cultural editora de l'Independent de Gràcia estaria sondejant l'Ajuntament de [...]

Un llibre repassa la història de la ràdio a Reus

La relació de Reus amb el mitjà radiofònic és longeva i estreta. Ara, el periodista Albert [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.