Si no hi ha cap sorpresa de darrera hora, els diners que el director de TV3 Jaume Peral va demanar en seu parlamentària per mantenir la competitivitat de la cadena en el prime time televisiu, no arribaran aquest 2017. L’increment de l’aportació pública dels actuals pressupostos respecte els del 2015 no anirà més enllà de l’IPC. Certament s’ha aturat la dinàmica de retallades de fa uns anys i, pels pèls, TV3 ha mantingut el lideratge el 2016, patint però un descens del 9% en la seva audiència.
Com tots sabem, la competència és cada cop més ferotge amb la irrupció de nous operadors que no provenen de l’oferta de la TDT, sinó per internet, que ja representen més del 10% del consum a la pantalla del menjador… i espera’t. I tornant a la TDT, la gran distància entre les audiències del conjunt de canals de la CCMA amb les dels dos grans grups privats espanyols penalitza molt l’accés al mercat publicitari, en el qual després de passar el rasclet el duopoli Atresmedia-Mediaset en queda ben poca cosa, i és tot un repte aconseguir encara alguns bons contractes; especialment si recordem que la gran majoria de les decisions de compra publicitària passen per despatxos que són a 600 km de Barcelona.
Un mercat publicitari vinculat als continguts audiovisuals que, no només significa molts ingressos als canals de televisió o a les plataformes d’internet, sinó que està revolucionant tot el mercat de la comunicació comercial i la mateixa producció de programes, i fins i tot canals: des dels branded content, que se situen en un altre estadi dels clàssics espots, patrocinis de programes o accions de product placement, fins al creixent protagonisme de la compra programàtica de publicitat digital, on el vídeo és i serà encara més el protagonista a les pantalles dels mòbils i les tauletes, després de fer-ho ja fa uns anys amb les dels PC.
Per tant, no ser part d’aquests canvis és quedar al marge de la definició dels consums audiovisuals i dels recursos que els faran possibles. I el duopoli privat espanyol és insaciable. Ara fa poc més de dos anys es creava una gran plataforma digital de compra programàtica per a anunciants i agències de mitjans, AUNIA, on els qui ofereixen els espais són… Mediaset España i Atresmedia. Ells dos, ben juntets, volen ser els únics i grans referents del mercat de la publicitat programàtica digital. D’un mercat que inclou Catalunya, tant ara com en un futur més o menys proper, siguin quins siguin els canvis que s’esdevinguin.
I si el contingut és el rei, la seva distribució/difusió/emissió és la reina. És en aquest escenari bidimensional on l’advertiment de Peral, que si no arriben més recursos econòmics a TV3 “la situació serà dramàtica”, pren tot el seu sentit. Si com encertadament reclamen els comitès d’empresa de la CCMA, aquesta s’ha de convertir en una gran “plataforma d’emissió”, això vol dir també importants inversions en l’apartat tecnològic de la casa, cap endins i cap enfora. Si fa més de 10 anys TV3 va ser de les primeres televisions europees en oferir un portal VOD amb el 3alacarta, ara caldria prendre nota dels esforços que estan plantejant les televisions franceses per fer front als grans operadors mundials, com Netflix, així com poder destinar recursos a fer més i més apostes per continguts transmèdia, que reforcin la marca TV3 per al cada cop més complex i competitiu món de les xarxes socials i del consum audiovisual al mòbil, on moltes corporacions internacionals estan ja volent fer tots els papers de l’auca, arraconant el protagonisme que han tingut els broadcast en el mercat audiovisual des de la meitat del segle passat fins avui mateix.
Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.
