Fa unes poques setmanes, un directiu d’una plataforma de VOD afirmava, més o menys literalment, que “igual que la televisió havia estat la mort de la ràdio, les plataformes de vídeo a internet faran desaparèixer la TV”. Que Santa Llúcia li conservi la vista! Sense entrar a debatre la segona afirmació, la primera és ben lluny de ser certa. La ràdio no només continua sent un mitjà de referència per a totes les edats, sinó que ha trobat en les noves plataformes digitals un potent aliat per fidelitzar els seus oients i per estendre’s més enllà de les ones hertzianes. Avui que la ràdio celebra el seu dia mundial, no ha de sorprendre ningú que moltes emissores ho plantegin com una gran jornada de celebració, compartida amb la seva múltiple i variada audiència. Una íntima interconnexió entre mitjà i ciutadania que dóna tot el sentit al lema que la UNESCO n’ha decidit per al 2017: “la ràdio ets tu”.

La vitalitat de la ràdio a Catalunya és un dels millors exemples de com sumant pressupostos suficients amb talent i una estratègia adequada, l’oferta mediàtica en català pot ser guanyadora. Guanyadora en qualsevol de les seves propostes, tant a la ràdio generalista com a la radiofórmula; passant per emissores especialitzades, des de la música clàssica als informatius 24 h. La llarga tradició de la ràdio al nostre país –només dos anys després que s’iniciessin les emissions de la BBC i un any més tard que a Alemanya– ha tingut continuïtat des de la dècada dels 80 amb unes programacions que han sabut combinar rigor, proximitat amb la societat i permanent renovació de propostes i de llenguatges.

No cal aquí recordar el ja llarg historial de bons resultats dels EGM, però sí assenyalar alguns exemples de l’èxit en la continua evolució en la connexió i interactivitat entre audiència i emissores. Una evolució que va començar amb les participacions de públic als estudis, amb les primeres connexions en directe des del carrer, i que continuà amb l’entrada de les trucades telefòniques dels oients a l’estudi, i que ara és possible per moltes i diverses vies online.

Un d’aquests exemples és l’esforç per oferir unes aplicacions als mòbils (les app) cada cop més versàtils i que aporten molt de valor afegit a l’estricta experiència radiofònica en directe: streamings, eines de participació, recomanacions de continguts emesos, subscripcions a podcasts… Al nostre país, totes les principals emissores en disposen d’una amb bones prestacions, però cal destacar la recent renovació de la de Catalunya Ràdio, que esdevindrà una plataforma òptima per a la difusió de la programació exclusiva online que la ràdio nacional està tot just preparant.

L’altre exemple seria la seva presència a les xarxes socials. Amb centenars de milers de seguidors a les dues principals xarxes, s’evidencia clarament com a les ràdios generalistes Twitter és la xarxa preferida –com ho demostren les grans xifres de RAC1 i Catalunya Ràdio i les dels comptes específics dels seus programes més emblemàtics– mentre que a la radiofórmula és Facebook la xarxa referent per construir, consolidar i fer créixer una comunitat d’oients que comparteixen quelcom més que uns gustos musicals. Els més de 557.000 seguidors de la pàgina de Flaix FM així testimonia l’encert d’aquesta aposta per Facebook.

Sí, la ràdio en tota la seva extensió crea poderoses xarxes de relacions entre persones. Com afirma la directora general de la UNESCO, Irina Bokona, amb motiu d’aquest dia mundial, “la ràdio pot seguir impulsant els drets humans, la igualtat de gènere, el diàleg i la pau”. Per molts anys! 

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram