La notícia de l’elecció d’Empar Marco com a directora de la CVMC –la nova RTVV– és una molt bona notícia per dos fets bàsics: pel seu perfil professional, que aquí no cal recordar, i per ser un pas fonamental per posar fi al llarg i negre parèntesi de desaparició de les emissions de la televisió pública al País Valencià.

Més enllà que la represa de les emissions de Canal 9 servirà, de retruc, per completar la xarxa de reciprocitat en les emissions televisives entre els territoris catalanoparlants de sota dels Pirineus, aquesta obre la porta a (re)pensar col·laboracions estratègiques entre les tres televisions públiques –quatre si es pot comptar amb Andorra TV– tot assumint el gran diferencial pressupostari entre la CCMA i les altres dues, situades entre els 55 i els 32 milions d’euros, tot comptant els seus respectius serveis radiofònics.

I és també una oportunitat per plantejar coproduccions que reforcin els vincles entre les empreses de producció independent catalanes, valencianes i illenques de la mà de les respectives televisions públiques. Durant molts anys, una absurda obsessió de les direccions de RTVV impedia que es poguessin fer telefilms o minisèries amb TV3, ja que la llengua de la versió original havia de ser l’espanyol… i no pas el valencià/català. Una estúpida política contra la unitat lingüística com la que impulsà l’altre Govern del PP, el de de les Illes, quan impedí l’ús ben normal dels doblatges de pel·lícules i sèries al català a IB3, sota la falsa excusa que ja es doblarien algun dia en versions “balears”… cosa que significà que s’emetessin totes en la versió en castellà durant anys i panys.

Una aliança estratègica com aquesta –apuntada al Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya i anteriorment pel president de la CCMA, Brauli Duart– afavoriria projectes compartits que comptarien ja d’entrada amb una economia d’escala superior a la de qualsevol de les tres televisions per separat. En aquest cas, sumar podria dir multiplicar.

Juntament amb el seu paper compartit de productors de continguts, ja siguin de ficció, entreteniment o informatius, les tres corporacions audiovisuals tenen altres reptes en què les sinergies poden ser altament positives, tot respectant la independència de cadascuna: la difusió dels seus continguts a la xarxa, per posar-lo a disposició de tothom, a tot arreu i en qualsevol pantalla connectada; i també esdevenir una potent plataforma de promoció, de comercialització de les nostres produccions audiovisuals i de captació de futurs coproductors a nivell internacional. No oblidem que un dels elements que ajuda molt en la comercialització exterior d’un documental –per exemple– és que compti amb el compromís d’emissió per part d’una televisió d’un altre territori. Les televisions poden ser unes grans ambaixadores de la producció audiovisual dels seus respectius països, com fan magníficament bé els francesos o britànics.

Abans que això es posi sobre la taula, ja s’han fet unes primeres passes, com la coproducció entre TV3 i IB3 del futur concurs “No perdis el compàs”. Ens caldria anar més enrere per trobar altres bons exemples similars, com va ser l’emissió per TV3 de la sèrie de Canal9 “Autoindefinits”, o la col·laboració tecnològica de TV3 en l’arxiu digital dels continguts audiovisuals d’IB3 i la seva gestió des dels serveis informatius.

I si aquesta és una finestra d’oportunitat per al nostre espai nacional de comunicació, que hauríem de saber aprofitar al màxim, n’hi ha qui, des del món de la comunicació, volen tancar-nos altres finestres. De fet, una de ben grossa i que afecta tothom. Però d’això en parlarem al proper article.

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram