Més de 50 milions de persones a la Unió Europea parlen una llengua diferent de l’oficial del seu país. Tot i que amb diferents situacions culturals, jurídiques i polítiques, es publiquen diaris en una llengua diferent de la pròpia del país. Europa té un mosaic d’idiomes molt forts a nacions sense estat, com és el cas de Catalunya, Euskal Herria i Galícia, només mirant Espanya. Minories nacionals, com per exemple, el suec a Finlàndia; el danès a Alemanya; l’alemany a Dinamarca; el ladí als Balcans, etcètera. I una tercera part que són minories que viuen fora de la seva pàtria, com és el cas de Romania i els romanesos que viuen a Eslovàquia o Moldàvia, o els austríacs –tudescos– que viuen al nord d’Itàlia. Una diversitat que encaixa perfectament en l’anomenada Europa de les regions.

Cadascun d’aquests diaris pot viure una realitat diferent, que pot anar des de l’ajut públic i el suport popular fins a la marginalitat, segons quin sigui el grau de penetració de la democràcia, de la voluntat de perseverar en el manteniment d’una llengua minoritària o, en definitiva, de la capacitat d’entendre la comunicació com un bé social. Aquesta és una via de la nova Europa: consolidar un dels seus trets característics, allò que la vitalitat, el coratge, la societat civil d’un poble amb llengua regional diferent a l’estatal, o senzillament minoritària, ha sabut defensar davant les adversitats per conservar els seus orígens, la seva identitat.

Aquesta és una de les raons per les quals va néixer l’associació MIDAS (Associació Europea de Diaris en Llengües Minoritzades o Regionals). L’entitat neix l’any 2001, arran de la proposta de directors de diaris de més de deu comunitats i idiomes a tot Europa per tal de coordinar les seves estratègies i estimular la cooperació en les àrees d’intercanvi d’informació, impressió i comercialització. Premsa d’Espanya a Finlàndia i de Dinamarca a Romania està unida a MIDAS, i l’organització continua creixent. L’existència dels diaris en llengües minoritàries i regionals és crucial. Sabem per la nostra pròpia experiència el paper central que aquesta mena de publicacions juguen en la vida de les comunitats lingüístiques minoritàries: proporcionen els serveis diaris vitals que els diaris nacionals ofereixen en els idiomes majoritaris, tot i que aquesta no és la seva única funció. També és freqüent que protegeixin i promoguin les cultures marginades que al seu torn ajuden a mantenir i estendre l’abast de les seves llengües escrites. Aquestes publicacions fan les minories visibles per a la majoria, que sovint segueix ignorant-les.

La dimensió europea actual obre noves oportunitats per a la cooperació entre els diaris de llengua no estatal al seu lloc d’edició a tot el continent i per al suport de les institucions de la UE cap a les llengües minoritàries i els seus mitjans de comunicació impresos. Malgrat tot, es continuen violant els drets de les minories i la llibertat de la premsa en més d’un país. MIDAS, estesa com una xarxa, intervé per evitar tot tipus d’animositat en la resolució de qüestions de les minories. Per emparar els associats, l’entitat ofereix oportunitats com ara programes de visites d’estudi per a periodistes per tal de desenvolupar el coneixement a través de l’intercanvi d’informació i informar sobre protecció de les minories i la diversitat cultural a Europa, per quan l’esperit d’aquesta entitat europea defensa que les minories han de trobar una manera pacífica per fer-se sentir. L’existència d’un periodisme independent de qualitat és un principi fonamental del seu treball diari.

30 diaris de Croàcia, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Suècia, Alemanya, Itàlia, Letònia, Lituània, Eslovènia, Romania, Eslovàquia, Espanya (des de Berria a Segre, Regió 7, El Punt, etc.) i Suïssa estan units a MIDAS, i l’organització continua creixent. Els diaris membres d’aquesta associació d’editors arriben a més de 3,5 milions de ciutadans europeus com a lectors i es publiquen en 13 idiomes.

Des de MIDAS es creu que “la llibertat d’expressió i d’informació en els mitjans de comunicació és un repte essencial de la democràcia”. Així, els parlaments nacionals són convidats a analitzar els mateixos mitjans de comunicació en una situació regularment objectiva i comparable amb la finalitat de ser capaços d’identificar les deficiències de la legislació sobre mitjans de comunicació nacionals i prendre les mesures oportunes per posar-hi remei. Aquestes anàlisis s’han de basar, es creu des de MIDAS, en la llista dels principis fonamentals, “de tal manera que el Comitè de Ministres de la Comissió Europea estableixi indicadors del funcionament dels mitjans de comunicació en una democràcia”.

Ja la Comissió de Cultura del Consell d’Europa va estudiar un informe del ponent alemany Wolfgang Wodarg, ara fa vuit anys. L’informe diu, per exemple, que “els mitjans de comunicació han de ser lliures per difondre el seu contingut en l’idioma de la seva elecció; la propietat dels mitjans i la influència econòmica sobre els mitjans de comunicació ha de ser transparent; s’ha de fer complir la legislació contra els monopolis i els mitjans de comunicació de posició dominant; s’ha de promoure el pluralisme dels mitjans; si els mitjans de comunicació reben subvencions directes o indirectes, els estats han de tractar els mitjans de comunicació de manera justa, equitativa i neutral, per la qual cosa, com a difusors de servei públic, han de ser protegits contra les interferències polítiques en la gestió i el seu treball editorial; els llocs de gestió han de ser denegats a les persones amb clara filiació partidista; la llibertat d’expressió en els mitjans de comunicació també exigeix que no estiguin obligats a només fer ús de la llengua dominant al país”. L’informe afirma també que, “en cas contrari, certes parts de la població quedarien excloses de rebre i impartir informació i idees, que és l’essència de l’article 10 sobre el Consell Europeu dels Drets Humans”. El document aprovat afirma que restringir l’ús de les llengües minoritàries en els mitjans de comunicació “es considera un fet inacceptable de la llibertat d’expressió”.

Al llarg de la seva curta vida, MIDAS ha defensat els extrems que han quedat apuntats i s’han dirigit a governs i parlaments de diferents estats defensant les seves reivindicacions, com per exemple, amb accions de denuncia contra els tancaments d’Egin i Egunkaria, la persecució dels seus directius, alguns sotmesos a tortures; també han estat al costat dels mitjans mallorquins i valencians en llengua catalana, etc.

I ara ve una bona notícia: MIDAS realitza la seva assemblea general d’associats de manera tradicional cada any en un país on cal un suport clar pels drets humans, el pluralisme, la llibertat de premsa, el dret a decidir… i enguany, coincidint amb la festivitat de Sant Jordi, aquests assembleistes es reuniran a Barcelona. La MIDAS General Assembly Session es farà el dia 22 d’abril als salons de l’Ayre Hotel Caspe, amb una benvinguda a càrrec de Bojan Brezigar, politòleg i periodista que fou portaveu d’assumptes exteriors del Govern eslovè, president del Consell Europeu de Minories Lingüístiques, i avui editor d’un diari en llengua minoritària. S’escoltarà la tasca de MIDAS en el darrer any, a càrrec d’Edita Slezáková, presidenta de l’associació i directora d’un periòdic eslovac en hongarès. Naturalment se seguirà un ordre del dia adequat a l’assemblea, però també hi haurà temps perquè els editors i directors d’aquests trenta diaris europeus coneguin la realitat catalana; en aquest cas les explicacions que oferiran Albert Royo, secretari general de Diplocat, i Jaume Clotet, director general de Comunicació del Govern català. De la situació sociolingüística a Catalunya en parlarà el psicòleg Miquel Strubell, director de la càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC. Del procés independentista seran informats per l’activista Liz Castro, escriptora i editora.

Els representants dels diaris de MIDAS coneixeran també la realitat de la premsa catalana, en aquest cas representada pels directors dels diaris Segre i Regió 7, el bisetmanal El 9 Nou i el diari digital VilaWeb. I diumenge, viuran la festa de Sant Jordi a Barcelona mateix.

M’interessa afegir que la UE estableix clarament la llibertat de premsa, el pluralisme, els drets humans i, de manera especial, el dret dels ciutadans a ser informats en la seva pròpia llengua, cas dels periòdics que ens vindran a conèixer el mes vinent. Certament, la Unió Europea no té competència directa en matèria de premsa escrita, però sí de polítiques aplicades a través d’altres canals com “la defensa de la lliure competència”, “la diversitat cultural”, etc., on posa en marxa diverses iniciatives, com ara programes d’alfabetització mediàtica; de com saber consumir mitjans de comunicació i, en especial: defensar el multilingüisme i l’ajut als mitjans que representa MIDAS.

És prou oportuna, doncs, aquesta coincidència de l’assemblea de l’associació de diaris en llengües regionals i/o minoritàries amb la festivitat de Sant Jordi, a Barcelona. La sensibilitat dels editors i directors d’aquests periòdics és una virtut per entendre l’actual procés català i per comprendre que la dimensió europea obre noves oportunitats per a la cooperació entre aquests diaris. MIDAS ofereix oportunitats i defensa amb els seus informes la protecció de les minories i la diversitat cultural a Europa; són informes de primeríssim ordre recollits juntament amb els resultats de la primera Convenció Europea a Niça (que es va ocupar de la planificació de la Carta Europea de Drets Fonamentals) i la Convenció Constitucional Europea. El lema de l’entitat, Unitat en la diversitat, s’ha convertit en una realitat política.

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram