Mitjans i periodistes de comarques en el món digital

Un company del món de la premsa local de fa anys i avui professor de Periodisme (que em diu que no cal anomenar-lo pel seu nom) em va respondre amb alguna pregunta a les meves tesis narrades en l’article La planificació dels mitjans de proximitat: la capçalera virtual més gran del país, que Comunicació 21 va publicar el mes passat. Comparteixo en aquell article l’opinió d’una colla d’experts internacionals sobre què serà o hauria de ser el diari del futur.

Hi deia: “Primer, de proximitat; després, un model amb menys pàgines i menys personal, però altament qualificat i amb tècnics especialitzats en les xarxes socials, la programació i la incorporació de valor afegit. Tot plegat exigeix, clarament, l’adaptació tecnològica i l’optimització de recursos”. La pregunta que se’m fa és per què no explico una mica més com es llaura el camí, se sembra i es recullen el fruit. No m’ho posa gens fàcil l’amic comentarista.

Crec sincerament que l’impacte de les tecnologies digitals en el periodisme de proximitat i la democràcia per la qual lluita el poble de Catalunya pot ser mesurat, almenys, de dues formes: una quantitativa, amb indicadors com la penetració d’internet i el telèfon mòbil, entre d’altres; o una qualitativa, a través de la veu dels que usen o són afectats per aquestes tecnologies i podem escoltar a Catalunya en congressos i seminaris pioners.

Els editors de mitjans de proximitat han fet tan seva com el que més la tecnologia digital i ja no la conceben desvinculada del concepte de connectivitat, tot i la desigual penetració d’internet, tant en mitjans escrits com audiovisuals. Els efectes d’aquest nou paper dels editors en el procés cap a una democràcia i un model de país diferents ajuden a la incorporació de diversitat de veus en l’ecosistema de mitjans locals, o la capacitat per sensibilitzar ciutadans en la conjuntura política tan específica com l’actual.

Arribats en aquest punt, internet i xarxes socials ja són dues autopistes que marquen i recorren camí. Els efectes de les tecnologies digitals en el periodisme “de casa” a Catalunya es manifesten, principalment, en tres vessants purament professionals: la dinàmica de la construcció de la notícia o informació; l’exercici professional, que remet al tema de les habilitats necessàries per sobreviure i prosperar en el nou entorn (on la capacitació ha de ser mínimament superior al pes específic dels mitjans barcelonins i nacionals), i la situació dels mitjans tradicionals que no acaben de trobar el camí i només lluiten per sobreviure.

Reconeixíem no fa molt que el periodisme d’investigació a la premsa de proximitat ja és una realitat –que mereix un capítol a part dins de la proliferació de nous mitjans independents a la xarxa–. En aquesta ruta de l’autopista que estem construint, el poder de les tecnologies digitals és el que eleva els estàndards del periodisme en general de comarques, però també lluita, no sempre amb èxit, per trobar models de finançament que ho facin sostenible. La varietat de formes en què els editors de proximitat estan emprant les tecnologies digitals va des de la simple distribució dels continguts en pàgines WordPress (en molts casos) fins a l’elaboració de complexes bases de dades i visualització d’informació, a les quals poden accedir els ciutadans o que serveixen d’input per al treball d’altres periodistes, ni més ni menys que el que s’està fent des de les grans capçaleres espanyoles i catalanes.

Seguint amb la resposta al meu col·lega, el periodisme de proximitat està fent incursions amb força, però, en el context actual, els editors locals i els seus periodistes creuen que el gran desafiament és fer-ho al mateix ritme de creixement de les xarxes socials, per capitalitzar el seu potencial. I s’està fent tan bé que les ajudes de la Generalitat han captat el focus i li donen més llum. La gran pregunta –que estic tractant de respondre’m– és com mantindran la competència ferotge dels grans mitjans si la publicitat dirigida al món local continua essent tan minsa. Com s’ho faran els mitjans petits i mitjans per mantenir la competitivitat que s’està guanyant en els darrers dos anys?

El potencial de la tecnologia mòbil dels smartphones en termes de participació ciutadana, així com de disseminació i accés d’informació, podria definir-se amb una paraula: paradoxa. Eines que fins fa relativament poc eren només a l’abast d’uns quants s’han convertit ara en el gran suport dels mitjans de proximitat. No hi ha límits perquè les inversions comencem a estar a l’abast, per poc que la societat hi col·labori amb petites aportacions que donen aire a la poca capacitat d’inversió dels editors de proximitat, en la seva immensa majoria.

Aquesta paradoxa s’estén parcialment al camp del vídeo, on els generadors de contingut local i comarcal reconeixen el potencial d’internet i els smartphones com a nous canals de distribució, rebent l’aquiescència del lector-oïdor de comarques i aconseguint majors audiències. Això obeeix també al fet que la comunicació de proximitat és el mitjà de major penetració en gairebé totes les comarques del nostre país, i a què les noves tecnologies han arribat a totes les llars facilitant la màxima cobertura. Afortunadament, les associacions de mitjans de premsa local i revistes han descobert els avantatges de l’experimentació en les noves plataformes i ho estan sabent vendre prou bé als mitjans associats, com hem pogut comprovar en les darreres assemblees de l’AMIC i l’ACPC i a la mateixa Nit de les Revistes.

Acabo la resposta al meu company, que faig extensiva a tots els lectors de Comunicació 21. En aquest complex escenari, tenim un gran protagonista: el jovent. Els joves són un objectiu evasiu dels nous generadors de contingut. La posició respecte a ells va des de la renúncia a conquistar fins a l’interès per involucrar-los d’una forma diferent de com s’ha fet fins ara, i la necessitat de redefinir quina és. L’EGM ens diu que els mitjans de proximitat estan captant públic jove i això només és factible perquè els editors han sabut fer camí, llaurar-lo bé i mimar les llavors de la tecnologia, el cordó umbilical entre els editors i el públic jove.