Tractem els chatbots com als “simples” de la intel·ligència artificial, a l’ombra d’altres experiències que s’estan desenvolupant en sectors com el de l’entreteniment o el retail. Però perquè un chatbot compleixi la seva funció, és necessari entendre com es produeix la interacció entre una persona i una màquina. Tenint en compte que la tecnologia sempre va un pas per davant, la comprensió d’aquest “entre” es converteix en una condició imprescindible per a qualsevol marca o anunciant que vulgui formar part d’aquest nou món ple de noves i sorprenents experiències digitals.

Una cosa semblant passa amb la segmentació programàtica, en una indústria a la qual no li queda del tot clar com hauria de funcionar la connexió entre homes i màquines. Analitzem un exemple: el New York Times té dades precises amb les quals conèixer i arribar a la seva audiència, però el seu èxit també depèn de la seva enorme experiència periodística i “pedigrí”, un context que no es té en compte si fem servir un robot programàtic. Sens dubte, és necessari el toc humà per impulsar aquest contingut de qualitat. El Times, aprofitant aquesta experiència, se centra en la creació de continguts i experiències de marca a través de T Brand Studios, per escurçar aquesta bretxa i augmentar la confiança que els seus consumidors tenen en la marca.

La programàtica exigeix una disrupció creativa. Podem arribar a la persona correcta, en el moment adequat i en el lloc idoni multitud de vegades en el mateix dia. No hi ha dubte que hem creat un increïble sistema dins de la galàxia digital en què ens movem, creant un camí en aquesta complexa arquitectura amb la qual guiar i inspirar el consumidor. No obstant això, res d’això té sentit sense creativitat. Estem encara treballant en aquesta transició: la tecnologia programàtica ens proporciona un accés increïble i detallat al consumidor, però demana a crits veritable innovació creativa i històries, cosa que només poden aconseguir les persones.

El repte consistirà a pensar en creativitat des d’un punt de vista completament diferent. Podem escalar i personalitzar-la? Quin sistema creatiu o estructura narrativa podem dissenyar perquè una màquina ho faci servir de forma eficient?

Aquí rau el veritable repte, trobar la correcta interacció i equilibri entre els homes i les màquines. No es tracta d’una batalla. El sonat conflicte d’homes versus màquines ni existeix, ni hauria d’existir, especialment en un àmbit com el del màrqueting i les marques. L’ús de la data ens ofereix resultats espectaculars, però al final l’ésser humà ha d’intervenir. Mentre que les persones tenim un enorme avantatge per entendre el nostre context cultural, amb les màquines podem executar i actuar d’una forma molt més ràpida i precisa a nivells que sobrepassen la comprensió humana.

Sens dubte, és important que trobem una sinergia perfecta entre humans i màquines, ja que estem en un període en què la intel·ligència artificial, la realitat virtual o l’adopció de vídeos 360 són imminents. Aquestes tecnologies demanen alguna cosa millor, més creativa i innovadora. En experiències completament immersives, qualsevol esquerda en la relació entre persones i màquines es percep i immediatament deixa l’espectador fora de l’experiència.

David Shing, digital prophet d’Oath.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram