Als anys vuitanta, uns joves de la Ribera Baixa, com d’altres arreu del País Valencià, maldàvem per vendre als amics uns bons d’ajut d’ACPV per finançar els repetidors valencians d’una TV3 acabada de néixer.
Amb l’arribada de Canal 9, molts vam considerar la reciprocitat d’ambdues televisions com el pas més natural. Però el que va ser possible amb les Illes Balears, durant trenta anys no ho ha estat al País Valencià.
Avui, però, som en el moment adequat. Per primera vegada hi ha una realitat política en tots els territoris que comparteixen llengua, història i cultura que ha de fer possible una entesa impossible fins ara. I hem d’aprofitar aquesta oportunitat històrica. Un acord entre tots els governs i tots els territoris i, per tant, entre els nostres pobles.
Ara és el moment de signar acords de reciprocitat a tres bandes que donin estabilitat, en el futur, a aquest objectiu bàsic. Com a primer pas. Però ara també és el moment d’anar més enllà de la reciprocitat. Els nous temps i les noves realitats d’un món audiovisual cada vegada més globalitzat així ho aconsellen.
Hem d’anar més lluny. Hem de cercar noves formes de col·laboració. Una de les més rellevants, a efectes operatius, hauria de ser la creació d’un consorci format per IB3, la CVMC i la CCMA –tal com vaig proposar en aquestes pàgines el 2015–, l’objectiu del qual ha de ser l’aplicació de formats de col·laboració al màxim nivell, des de la producció de continguts de forma comuna fins a la xarxa de corresponsals internacionals, passant per la col·laboració tècnica i els serveis compartits.
Una col·laboració que, entre altres àmbits més simbòlics, també podria materialitzar-se en la creació d’un canal de televisió compartit, difós per internet, en el qual s’emetran continguts produïts per totes tres televisions de parla catalana.
Les actuals circumstàncies polítiques ens han de permetre anar molt més enllà, però és imprescindible i rellevant que aquest nou espai de col·laboració es construeixi des del respecte més absolut a les realitats catalana, valenciana i balear i des de la igualtat de totes les parts, quelcom que no sempre s’ha aconseguit. Aquesta vegada, l’entesa ha de ser plena i, sobretot, consensuada entre els tres governs, perquè només així es garantirà que es consolidi i, més enllà d’eventuals canvis polítics, perduri en el temps.
Brauli Duart i Llinares, conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Columna publicada en el núm. 5 de la revista Comunicació 21 (estiu 2017).
