comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Daniel Condeminas i Tejel | Actualitzat el 28 Juliol 2017 a les 08:04

L'èxit incontestable d'audiència del documental Las cloacas de Interior a les televisions que l'han emès deixa encara més cruament al descobert que la decisió unànime de totes, totes, les principals cadenes de televisió estatals –de TVE a laSexta– de no programar-lo és estrictament política. Una decisió que s'acosta molt a la censura i que no té res de casual. La política sistemàtica de silencis en relació a la guerra bruta de l'Estat espanyol contra polítics catalans –i alguns d'espanyols– va més enllà del món televisiu i plana per sobre de bona part dels mitjans de comunicació d'allà i d'alguns d'aquí.

El que allí es denuncia hauria d'haver provocat, de fa temps, una autèntica tempesta mediàtica, amb editorials que haguessin emulat o fins i tot superat els del Washington Post quan es va destapar el Watergate (per cert, un afer de menor gravetat que aquest). I res. Ni escàndol mediàtic ni actuació del poder judicial. L'important, des de fa cinc anys, és donar la màxima cobertura al muntatge orquestrat d'uns guàrdies civils demanant unes fotocòpies a Palau, o qualsevol altra cosa que serveixi per distreure de l'enèsim capítol de la corrupció que envolta l'entorn de la llotja del Bernabeu... amb una creixent i sospitosa llista de morts pel mig. Repassin les portades del dia que Mariano Rajoy declarava davant del jutge... Veuen la notícia???

El cas del diari Público és una honrosíssima excepció sobre el tractament informatiu i editorial d'un tema que, en un estat realment democràtic hauria fet caure ministres i el mateix Govern sense cap mena de dubte. Però com deia el lema franquista, Spain is different. Les víctimes directes o indirectes d'aquestes pràctiques corruptes i delictives són polítics vilipendiats a editorials, columnes d'opinió i preteses cròniques periodístiques dia sí i dia també. I els responsables de tot aquest entramat, més enllà d'alguna compareixença parlamentària una mica incòmoda, continuen ben tranquils... al costat dels diversos grups polítics que els donen suport o que fan veure que els hi fan oposició.

A diferència dels països de tradició democràtica, les connivències existents entre grans grups mediàtics i l'Estat –no parlem només del govern de torn– haurien de remoure la professió periodística... d'allà i de part de la d'aquí. I no sembla que tinguin cap final previst, ben al contrari. Ho il·lustra la històrica política de concessions de canals de televisió i de les lleis i normes que l'han acompanyada. Amb comptades i meritòries excepcions, el silenci plana arreu. Que ningú esperi que l'Associació de la Premsa de Madrid, per exemple, digui quelcom sobre tot plegat. La fundació Reuters ja va situar la credibilitat de la premsa espanyola a nivell del suspens i no va passar res.

Amb el silenci còmplice o avergonyit de no pocs professionals del periodisme, molts mitjans de comunicació practiquen, dia sí dia també, una sistemàtica política de falsejament del que passa a Catalunya; mentre continuen donant tota la cobertura, per activa o per passiva, a un Govern espanyol que aconsegueix que el seu discurs –fins i tot les seves mateixes paraules– de criminalització del procés democràtic de Catalunya a decidir el seu futur sigui repetit per ràdio, premsa escrita, televisions i mitjans digitals. I no pas com a declaracions governamentals, sinó com a línia editorial i informativa (informativa entre cometes, s'entén).

Fa un cert temps, un polític català –ara condemnat pel 9N– explicava que, en una trobada amb directius de mitjans, li van dir que per davant de la veritat hi havia la unitat d'Espanya. No hi ha dubte que molts mitjans i molts periodistes demostren que aquesta afirmació era més que una declaració d'intencions. Fa 110 anys, Unamuno va escriure un text que manté tota la seva vigència: "Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)".

El contrast entre els editorials de gran part de la premsa que arriba als quioscos catalans amb la reclamació al Govern espanyol que negociï amb Catalunya que fan algunes de les capçaleres de major prestigi internacional, és eixordador i ofensiu. Els segons fan periodisme. Els primers, recolzant i beneint el discurs de la por, fan... (ompliu els punt suspensius segons el vostre grau de sana indignació). Bo seria que el Col·legi de Periodistes en fes alguna consideració.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

CAC i Col·legi insten els mitjans a seguir les recomanacions sobre la cobertura d'atemptats

Arran de l'atemptat a Barcelona i Cambrils, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el [...]

Tornem el 31 d’agost

Amb motiu de les vacances d’estiu, el servei de notícies de Comunicació 21 romandrà inactiu [...]

Educació en comunicació: l'assignatura pendent

"Resulta inconcebible que en la cultura de la imatge i de les narratives audiovisuals [...]

Consens parlamentari per modificar la governança de la CCMA i el CAC

Tots els grups parlamentaris han acordat de manera unànime tornar al consens a l'hora [...]

La difusió dels diaris en paper es redueix un 9,65%

La pèrdua de difusió dels diaris impresos persisteix. El 2016, a Catalunya, les Illes Balears [...]

À Punt cerca continguts audiovisuals d’entreteniment, culturals i divulgatius

La Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, la mercantil encarregada del funcionament d'À [...]

IB3 integra les redaccions d'esports de ràdio i televisió

La direcció d'IB3 ha decidit apostar per la convergència de mitjans i el model [...]

La diversitat en les indústries culturals centren el nou Quaderns del CAC

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha publicat el número 43 de Quaderns del CAC, que [...]

betevé treu a concurs un programa sobre persones amb discapacitat

betevé ha obert una convocatòria per escollir un projecte audiovisual sobre persones amb [...]

En marxa el 5è concurs de guió de projectes transmèdia

Guionistes Associats de Catalunya i el Mercat Audiovisual de Catalunya han posat en marxa la [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.