comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Daniel Condeminas i Tejel | Actualitzat el 28 Juliol 2017 a les 08:04

L'èxit incontestable d'audiència del documental Las cloacas de Interior a les televisions que l'han emès deixa encara més cruament al descobert que la decisió unànime de totes, totes, les principals cadenes de televisió estatals –de TVE a laSexta– de no programar-lo és estrictament política. Una decisió que s'acosta molt a la censura i que no té res de casual. La política sistemàtica de silencis en relació a la guerra bruta de l'Estat espanyol contra polítics catalans –i alguns d'espanyols– va més enllà del món televisiu i plana per sobre de bona part dels mitjans de comunicació d'allà i d'alguns d'aquí.

El que allí es denuncia hauria d'haver provocat, de fa temps, una autèntica tempesta mediàtica, amb editorials que haguessin emulat o fins i tot superat els del Washington Post quan es va destapar el Watergate (per cert, un afer de menor gravetat que aquest). I res. Ni escàndol mediàtic ni actuació del poder judicial. L'important, des de fa cinc anys, és donar la màxima cobertura al muntatge orquestrat d'uns guàrdies civils demanant unes fotocòpies a Palau, o qualsevol altra cosa que serveixi per distreure de l'enèsim capítol de la corrupció que envolta l'entorn de la llotja del Bernabeu... amb una creixent i sospitosa llista de morts pel mig. Repassin les portades del dia que Mariano Rajoy declarava davant del jutge... Veuen la notícia???

El cas del diari Público és una honrosíssima excepció sobre el tractament informatiu i editorial d'un tema que, en un estat realment democràtic hauria fet caure ministres i el mateix Govern sense cap mena de dubte. Però com deia el lema franquista, Spain is different. Les víctimes directes o indirectes d'aquestes pràctiques corruptes i delictives són polítics vilipendiats a editorials, columnes d'opinió i preteses cròniques periodístiques dia sí i dia també. I els responsables de tot aquest entramat, més enllà d'alguna compareixença parlamentària una mica incòmoda, continuen ben tranquils... al costat dels diversos grups polítics que els donen suport o que fan veure que els hi fan oposició.

A diferència dels països de tradició democràtica, les connivències existents entre grans grups mediàtics i l'Estat –no parlem només del govern de torn– haurien de remoure la professió periodística... d'allà i de part de la d'aquí. I no sembla que tinguin cap final previst, ben al contrari. Ho il·lustra la històrica política de concessions de canals de televisió i de les lleis i normes que l'han acompanyada. Amb comptades i meritòries excepcions, el silenci plana arreu. Que ningú esperi que l'Associació de la Premsa de Madrid, per exemple, digui quelcom sobre tot plegat. La fundació Reuters ja va situar la credibilitat de la premsa espanyola a nivell del suspens i no va passar res.

Amb el silenci còmplice o avergonyit de no pocs professionals del periodisme, molts mitjans de comunicació practiquen, dia sí dia també, una sistemàtica política de falsejament del que passa a Catalunya; mentre continuen donant tota la cobertura, per activa o per passiva, a un Govern espanyol que aconsegueix que el seu discurs –fins i tot les seves mateixes paraules– de criminalització del procés democràtic de Catalunya a decidir el seu futur sigui repetit per ràdio, premsa escrita, televisions i mitjans digitals. I no pas com a declaracions governamentals, sinó com a línia editorial i informativa (informativa entre cometes, s'entén).

Fa un cert temps, un polític català –ara condemnat pel 9N– explicava que, en una trobada amb directius de mitjans, li van dir que per davant de la veritat hi havia la unitat d'Espanya. No hi ha dubte que molts mitjans i molts periodistes demostren que aquesta afirmació era més que una declaració d'intencions. Fa 110 anys, Unamuno va escriure un text que manté tota la seva vigència: "Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)".

El contrast entre els editorials de gran part de la premsa que arriba als quioscos catalans amb la reclamació al Govern espanyol que negociï amb Catalunya que fan algunes de les capçaleres de major prestigi internacional, és eixordador i ofensiu. Els segons fan periodisme. Els primers, recolzant i beneint el discurs de la por, fan... (ompliu els punt suspensius segons el vostre grau de sana indignació). Bo seria que el Col·legi de Periodistes en fes alguna consideració.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

IB3 s'enfronta a una reclamació d'Hisenda de 15 milions

El canvi de criteri en l'aplicació de la Llei de l'IVA per part del Ministeri d'Hisenda no [...]

Okdiario va rebre un préstec estatal de 300.000 euros sense avals ni garanties

L'entitat pública estatal ENISA va atorgar el 2016 un préstec de 300.000 euros en condicions [...]

TV3 estrena 'Enganxats', un programa sobre les sèries pròpies

TV3 estrena aquest diumenge, a les 19.50 h, Enganxats, un programa setmanal sobre les sèries [...]

Els dobladors reclamen el nou conveni col·lectiu després de quatre anys sense

Els treballadors del doblatge porten quatre anys sense un marc legal propi que els empari: [...]

El 9 Nou estrena suplement de cap de setmana

El periòdic El 9 Nou ha estrenat un suplement de cap de setmana que s'encartarà cada [...]

Oberta la convocatòria d'articles per als 44ens Quaderns del CAC

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha obert la convocatòria de contribucions d'articles [...]

Bernat Dedéu és condemnat a pagar 18.000 euros per 'insultar' i 'vexar' Lluís Bassets

El Jutjat de Primera Instància número 31 de Barcelona ha condemnat el filòsof i tertulià [...]

El setmanari Catalunya Cristiana arriba als 2.000 números

La revista d'informació i cultura religiosa Catalunya Cristiana publica aquest diumenge el [...]

Globomedia fitxa Javier Olivares

La productora Globomedia ha fitxat en exclusiva el guionista, i productor Javier Olivares [...]

Atresmedia llança un canal de cinema per al mercat hispà

Atresmedia Internacional ha posat en marxa Atrescine, un canal en alta definició dedicat al [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.