La premsa de proximitat ha viscut grans canvis en els darrers cinc anys. Dos factors han estat determinants: la transformació tecnològica i la crisi econòmica. La primera ha suposat l’ampliació dels canals de distribució i ha permès el naixement de noves capçaleres digitals. La crisi econòmica ha impactat en el model de negoci tradicional i en el mercat publicitari. Les noves circumstàncies han obligat els mitjans a buscar noves vies d’ingressos i ampliar els seus continguts i serveis per donar resposta a les necessitats dels lectors.

En aquest escenari digital, els mercats més avançats (el dels Estats Units i la Gran Bretanya) ens indiquen que és necessari revisar el model de negoci com a primer pas per garantir el present i el futur més proper. La clau està en passar d’un model dual, principalment amb dues vies d’ingressos (les vendes pel producte i la publicitat), a un de diversificat, on s’amplien les vies de generar nous ingressos a través de nous serveis i noves activitats, a banda de les tradicionals. Aquests mercats anglosaxons ja les estan ampliant (alguns estudis n’han identificat més de 50) i d’aquesta manera van obtenint bons resultats.

Un exemple interessant a casa nostra és el de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), que enguany celebra el seu 20è aniversari. Si analitzem el balanç de les seves dades, s’observa una sèrie de fets que coincideixen amb les tendències internacionals. D’una banda, ha incrementat el nombre d’associats, integrant més de 290 capçaleres, tant en paper com digitals. Un fidel reflex del nou escenari mediàtic, on ambdues categories conviuen i quasi estan equiparades. De l’altra, el model d’ingressos de la pròpia associació s’ha diversificat i les vies privades s’han ampliat i representen avui més del 50 per cent del total, i s’ha produït una redistribució de la resta (ingressos per quotes, subvencions i d’altres). Com a resultat, el model actual de l’AMIC s’encamina cap als estàndards dels mercats més avançats.

L’èxit del negoci en l’escenari digital no respon a una única fórmula, sinó que la clau està en una sèrie d’elements que són necessaris incorporar al negoci de cada mitjà. La combinació d’aquests dependrà de les circumstàncies de cada mitjà (mida, mercat geogràfic, tipologia dels lectors, serveis, etc.). Però entre tots en destaca un de principal: la diversificació de les vies d’ingressos. Aquest és el primer pas per garantir la bona direcció en el negoci del periodisme de proximitat.

Carmina Crusafon, professora de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Columna publicada en el núm. 5 de la revista Comunicació 21 (estiu 2017).

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram