Imprimeix

Daniel Condeminas i Tejel | Actualitzat el 09 Novembre 2017 a les 10:26

Coincidint amb la setmana on diversos professors i directors d'escola han hagut de comparèixer davant del jutge per fer bé la seva feina, dues capçaleres dels mitjans escrits espanyols han tornat a posar el programa InfoK en el seu punt de mira, ara amb l'excusa que aquest programa infantil tractà informativament la problemàtica judicial del Govern. L'absurditat de les acusacions dels articles publicats a l'ABC i El Mundo –"recuperada" per altres– arriba a l'extrem de qualificar el programa de "polèmic" pel fet de tractar "temes d'adults" –i de què han de parlar sinó?– i de vincular un suposat "adoctrinament" per fer seguiment del Llibre d'estil de la CCMA! És a dir, que sigui curós amb el manual de bones pràctiques professionals del conjunt de l'oferta informativa de TV3 i Catalunya Ràdio. Bones pràctiques, professionalitat... deu ser això el que els hi molesta. I molt.

Un d'aquests diaris, seguint amb el seu aclaparador rigor informatiu a què ens té acostumats quan parla sobre Catalunya, va confondre el pla d'emergències per incendis forestals amb aquest programa, per una relativa semblança fonètica entre ells. Aquesta ridícula confusió protagonitzava el titular d'aquell article, en què s'acusava novament les escoles catalanes de ser centres on "s'adoctrinen" els alumnes, pel fet d'utilitzar els continguts de l'InfoK com a eines de treball a l'aula quan es tracten temes d'actualitat. Vaja, com fan les escoles del món desenvolupat amb materials similars; des de les alemanyes amb els de Logo de la ZDF, a les britàniques amb els de Newsround de la BBC.

Recordem, un cop més, que parlem d'un programa que ja en els seus primers anys d'emissió va rebre el reconeixement d'UNICEF, i que als darrers Premis Zapping va ser guardonat com a millor programa d'actualitat, després de quedar varis anys com a finalista. I la llista de premis és llarga després de més de 16 anys en antena. Potser no caldria recordar-ho, però penso que toca fer-ho davant tanta immundícia disfressada de periodisme.

L'educació del sentit crític, la bona educació, i la informació independent i rigorosa, la bona informació, són imprescindibles per formar ciutadans lliures i responsables. I per això, tant els mitjans nacionals de comunicació com el seu model escolar són víctimes d'aquesta indecent campanya d'atacs, que tenen com a objectiu bàsic el de propagar l'odi contra tot allò que pugui representar un referent o un valor de la nostra societat; com ho és l'educació del sentit crític de la nostra mainada.

El mateix partit que ha sotmès la ràdio i televisió pública de l'Estat espanyol a la manipulació i la degradació informativa que també es practica a les privades –malgrat la digna contestació interna de bona part dels seus professionals– diu que vigilarà de prop TV3 i que la vol controlar. Vigilar i controlar. Dos verbs que expressen un innegable missatge d'amenaça.

Volen fer por. Per totes les vies. Trencant vidres de Catalunya Ràdio o denunciant professors als jutjats com si fossin delinqüents. El propòsit és el mateix. Atemorir els professionals del periodisme i de l'educació perquè violentin el seu codi deontològic i siguin servils als impulsors i als còmplices de l'estat d'excepció encobert que estem patint.

Els règims autoritaris es consoliden quan aconsegueixen el sotmetiment de les persones; quan aquestes interioritzen la por i deixen de ser ciutadans de pensament i acció lliure per esdevenir individus sotmesos en la seva activitat pública, ja siguin mestres o periodistes.

Molt em temo que alguns dels que haurien de sortir en defensa dels bons professionals de la informació, i denunciar amb tota contundència aquesta operació de propaganda negra, continuaran callats. Greu error. Defensar l'InfoK no és només defensar un programa informatiu d'innegable vàlua. És defensar uns mitjans audiovisuals de servei públic. És defensar la llibertat d'informació. És defensar la llibertat d'expressió. És defensar la llibertat amb majúscules. És defensar-nos davant la barbàrie.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.