comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Joan Maria Corbella | Actualitzat el 22 Gener 2018 a les 10:27

Notícies falses, tergiversades o veritats a mitges han publicat sempre els mitjans de comunicació, per vàries raons.

La primera, per interessos polítics i/o econòmics legítims o menys legítims (si el mitjà s'autotitula "independent") dels propietaris o directius dels propis mitjans. Res a dir si no s'oculten aquests interessos, ja que el ciutadà no es pot sentir enganyat i forma part del "contracte" entre el mitjà i ell: "tu ja em coneixes i saps quina proposta editorial et faig, i si no comparteixes la meva línia, busca un altre mitjà".

La segona raó obeeix a interessos comercials dels mitjans (vendre més, obtenir més audiència). L'elaboració del menú informatiu que ofereix un diari en paper o digital, una cadena de ràdio o de televisió s'ha de fer d'acord amb els principis fonamentals del periodisme, com són l'interès intrínsec i innegociable del tema a tractar, l'interès específic per a una comunitat de ciutadans/es, sigui per la seva proximitat territorial o temàtica, i l'oportunitat temporal, entre els més destacats. Molt sovint els mitjans forcen aquests principis per donar cabuda a continguts més o menys discutibles per guanyar audiència o vendes, amb l'argument que el periodisme a més d'un servei essencial per a la societat és una activitat econòmica i cal oferir continguts menys transcendents però que captiven. Fa molts anys es parlava del periodisme que inclogués "notícies d'interès humà", com si la política o l'economia no ho fossin. Des de fa uns anys, es parla dels clickbaits o notícies ganxo per aferrar-se als lectors amb titulars que atrapen. L'últim pas és el de les notícies falses (fake news), un concepte que ara ho arrossega tot: falses de veritat, tergiversades, poc verificades, subministrats per tercers amb interessos foscos, etc.

Aquesta tendència, a més dels motius econòmics, s'ha pogut fer més present per una tercera raó: la mala praxi professional. Les normes professionals dels mitjans periodístics amb més solera al món són molt exigents quant a la cura amb què s'obté i es tracta la informació. En recordo algun de molt important al país, que deia que no es podia publicar res que no s'hagués verificat amb tres fonts diferents. Si això es continués fent així, els mitjans publicarien molt poc com a novetat o exclusiva, ja que la competència se'ls avançaria segur, i –en la batalla comercial del periodisme– la sacrificada ha estat la bona praxi. I més si, davant la crisi econòmica dels diaris i els mitjans en general, les redaccions s'han anat despoblant de periodistes, de manera que les notes de premsa ofertes per empreses i agències de comunicació salten amb gran facilitat tots els filtres d'unes redaccions desguarnides .

Aquests factors han propiciat l'aparició de mitjans digitals poc exigents amb el rigor, mal dotats d'equips periodístics per exercir la seva funció en un entorn de competència ferotge entre uns i altres. Uns han prosperat i s'han convertit en referents per a sectors de la població poc exigents amb la qualitat i el mètode periodístic, altres per la seva militància en la defensa de causes concretes, i han acabat obtenint el reconeixement com a prescriptors per als públics als quals destinen els seus serveis periodístics.

I la profusió de prescriptors o mitjans de referència d'aquest tipus no ha fet sinó contribuir a què la informació sigui considerada com un bé de consum al qual s'exigeix poc i del que preocupa poc la procedència, mentre aporti alguna satisfacció de necessitats (informatives, entreteniment, curiositat). I aquí juga de manera important el conjunt de xarxes socials com a distribuïdores d'informació de procedència i veracitat dubtosa junt amb la de fonts periodístiques solvents, en confluència amb el propi flux que proporcionen les xarxes. Això contribueix no només a popularitzar equivocadament el mite de la desintermediació del periodista entre la realitat i els ciutadans/es, sinó també a la depauperació del periodisme per la seva excessiva mercantilització.

Previsiblement, els propers anys hauran de ser els de la regeneració de la necessitat social i política del periodisme rigorós i exigent.

Joan Maria Corbella, professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, docent en el Màster en Comunicació Política i Institucional i el Màster en Periodisme Esportiu de la UPF Barcelona School of Management.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

La castellanització del sistema comunicatiu valencià

La secular política de minorització que pateix el català al País Valencià des de l'any 1707 [...]

Patrícia Plaja i Marc Homedes guanyen el Premi Blanquerna de comunicació

La cap de comunicació dels Mossos d'Esquadra, Patrícia Plaja, i el cap de comunicació de la [...]

L'Eurocambra estudiarà la 'manipulació' informativa a TVE

La Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha admès a tràmit la sol·licitud del Consell [...]

À Punt treu a licitació el doblatge de llargmetratges i minisèries

La Societat Anònima de Mitjans de Comunicació ha posat en marxa una nova tongada de processos [...]

El periodisme gironí lliura els 9ens Premis Carles Rahola

L'Auditori de Girona va acollir aquest dijous al vespre el lliurament de la novena edició [...]

El sector TIC català premia La Vanguardia

La 23a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica celebrada dijous va distingir La [...]

Competència investiga les condicions que Atresmedia i Mediaset imposen als anunciants

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha incoat sengles expedients sancionadors [...]

La Xarxa licita la contractació d'una plataforma de vídeo sota demanda i en directe

La Xarxa Audiovisual Local ha obert el procés de licitació per a la contractació dels serveis [...]

El CAC denuncia 19 continguts d'internet que inciten a la violència masclista

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha denunciat davant el fiscal especial de delictes [...]

Els professionals de TVE documenten 50 nous casos de males pràctiques

Un informe del Consell d'Informatius de TVE corresponent al quart trimestre de 2017 documenta [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

ICUB districte cultural
Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.