Les fake news, notícies falses, postveritat o com vulguem anomenar-les s’han convertit en un problema de primer ordre per al sector de la comunicació i les relacions públiques. No només afecten la ja de per si qüestionada credibilitat dels mitjans de comunicació, sinó que estan començant a minar la confiança en les xarxes socials com a fonts d’informació i afecten la reputació de les marques quan es difonen rumors sobre elles.

Davant de la gravetat del problema, les companyies de xarxes socials i les empreses d’internet per fi han començat a proposar tímides mesures per combatre les notícies falses. Facebook ha començat a demanar als usuaris que valorin la fiabilitat de les fonts informatives que es comparteixen en la seva plataforma; Twitter podria seguir el mateix camí i afegir una funció per etiquetar les notícies falses que es difonen; i també Google va posar en marxa fa uns mesos un sistema de verificació d’informacions difoses en el seu servei Google News.

Tanmateix, no està clar que aquestes mesures frenin l’epidèmia de les fake news. Per exemple, Reporters Sense Fronteres considera que és una paradoxa posar en mans dels usuaris la lluita contra la desinformació, assumint que tots poden distingir entre les notícies falses i les veritables. Però sembla que no és així: segons el I Estudi sobre l’impacte de les fake news a Espanya realitzat per la consultora Simple Lógica en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid, el 86% de la població espanyola té importants dificultats per diferenciar entre una notícia falsa i una veritable.

Davant d’aquesta realitat, les fake news estan provocant un ressorgir de la credibilitat dels mitjans de comunicació i els canals de comunicació tradicionals de les marques. El 60% dels usuaris enquestats per The Holmes Report assenyala que la por a les notícies falses els està portant a informar-se més en mitjans professionals; mentre que una altra investigació feta per Ogilvy indica que els mitjans periodístics són les fonts amb més credibilitat (47% dels usuaris), seguides per les pàgines web i notes de premsa de les empreses (22%).

Contra les fake news, col·laboració entre agències i periodistes

Mentre les xarxes socials, les empreses d’internet i els governs es posen d’acord en com combatre les notícies falses, les agències de relacions públiques també hem de fer alguna cosa al respecte. Fins al moment, bàsicament ens hem dedicat a realitzar campanyes de comunicació de crisi quan la marca d’algun client s’ha vist afectada per una bola. No obstant això, les mentides es viralitzen amb més rapidesa i facilitat que els desmentits posteriors.

Què podem fer les agències de comunicació per ajudar a combatre les fake news? La millor manera de frenar la difusió de notícies falses és realitzar bé la nostra feina. Això inclou:

  • Seguir apostant pels periodistes com a principal canal per difondre informació.
  • Enviar als mitjans informació precisa, rellevant i actualitzada perquè la publiquin.
  • Traçar una línia que separi clarament la informació de la publicitat o el màrqueting.
  • Atribuir totes les dades i declaracions que inclouen els comunicats que difonem.
  • Habilitar canals que permetin als mitjans contrastar i desmentir les notícies falses.
  • Controlar la reputació online de les marques dels nostres clients per detectar mentides.
  • Col·laborar amb els mitjans per desmentir les notícies falses i identificar el seu origen.

Això permetrà que els periodistes segueixin rebent informació de qualitat que els faciliti fer la seva feina; que les empreses puguin difondre els seus missatges i protegir la reputació de les seves marques; i, el que és encara més important, que els consumidors no es vegin privats del seu dret a consumir una informació veraç. La batalla contra les fake news tot just acaba de començar i no hi ha dubte que serà llarga i complexa, però tots ens hi juguem molt.

Deborah Gray, fundadora i directora de l’agència Canela PR.

www.zp-pdl.com

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram