comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Estanis Alcover i Martí | Actualitzat el 26 Febrer 2018 a les 11:25

Estimo necessari insistir en els valors de la premsa local per quan els seus continguts de proximitat esdevenen objecte d'estudis arreu amb conclusions molt positives per a aquesta mena de mitjans. Sense anar gaire lluny, en el butlletí setmanal que elaboro per a l'associació AMIC –que té una àmplia difusió entre professionals i docents–, hi ha dos treballs en aquesta línia. El primer, Premsa local: La publicitat digital tampoc és el camí, ens diu que "si hi ha uns mitjans que han pogut sobreviure al tsunami digital, són els locals" i el treball arriba a una conclusió que ha estat referència i identitat de la premsa local catalana: "El futur dels mitjans no està en la publicitat, sigui en paper o en digital, sinó en les subscripcions". Vet aquí que el cavall de Troia de les subscripcions ha estat el salvavides de les publicacions de proximitat aixoplugades sota els paraigües de l'ACPC, primer, i més tard en l'AMIC un cop oberta a les publicacions de pagament. I tot just ara ha estat una de les grans solucions descobertes pels nord-americans, al costat d'una altra de ben cridanera i que justifica el model de subscripcions: "La inversió digital en mitjans locals nord-americans caurà de manera progressiva durant els anys vinents i arribarà a xifres negatives el 2021", la qual cosa els obliga a predir que "el futur dels mitjans no està en la publicitat, sigui en paper o en digital, sinó en les subscripcions".

L'altra notícia d'El Butlletí de l'AMIC d'aquesta setmana que té molt a veure amb els mitjans de proximitat es titula La gran desconnexió dels mitjans de comunicació locals: com podem solucionar-la?, i és resultat d'un estudi de Local Media Association fet a 200 líders de mitjans de comunicació local nord-americans. Els resultats, fascinants, pinten un quadre disfuncional que aborda si "les empreses de mitjans locals són veritablement capaces de transformar els seus negocis". Com a conclusions interessants n'agafo dues. La primera, bona part de les empreses propietàries de mitjans de proximitat "estan liderades per directors generals que no tenen por del fracàs; que estan disposats a invertir en el futur, que el mitjà serà local dins la globalització de la comunicació gràcies a internet". La segona, semblantment com passa a Catalunya també: "La qüestió del capital humà és un gran problema. Els líders locals tenen dificultats per reclutar el talent digital més destacat" i des d'aquí surt a la llum un problema d'egoisme "de capelleta" com també tenim aquí sovint, en quedar-se hom tancat dins el seu mitjà no és fàcil que dins el grup de mitjans locals hom recomani la seva empresa a un amic o col·lega que està buscant feina o senzillament faciliti un expert a qui ho necessita. El treball reconeix que només es tracta d'un problema de desconnexió que cal abordar des de la generositat i la complicitat entre editors.

El futur de la comunicació local és recollit també en el butlletí anterior de l'AMIC en un treball recollit per Kickstarter (titulat Especialistes en periòdics hiperlocals llancen el tercer títol lliure a Londres) on explica l'auge i la consolidació en poc més d'un quadrienni dels mitjans hiperlocals a la Gran Bretanya i els Estats Units. Per reblar-ho bé, també en el butlletí anterior s'anuncia –ull!– que "Facebook prevaldrà les notícies de mitjans locals". El text de la notícia, firmada per l'Àmbit d'Estratègia i Comunicació, descriu que Facebook afavorirà als mitjans que els usuaris considerin més fiables, i entre aquests, la xarxa social avança que "es potenciaran les notícies ofertes per fonts locals".

La descoberta catalana gairebé bicentenària és ara reconeguda per tot el món, malgrat que sigui de manera indirecta. El periodisme de proximitat que va néixer durant la Segona República a casa nostra i viva encara gràcies als esforços de centenars d'editors i periodistes esforçats, a voltes tant generosos com amateurs. Tot plegat ens dibuixa el nou panorama mediàtic, marcat per l'ombra del global i del que és local, que alguns autors denominen glocal –global i local alhora–, com hem comentat en més d'una ocasió des d'aquesta tribuna de Comunicació 21, fruit d'un procés de constant canvi. La incorporació de tecnologies noves, l'entrada de nous operadors, les polítiques de concentracions empresarials o els constants avenços en les estratègies d'aliances (sobretot en els mitjans digitals) constitueixen només alguns símptomes d'aquesta constant mutació d'un hipersector que cada dia mourà més diners i apareix ja com un dels que ofereix més expectatives de creixement en el primer terç del nou segle.

La coexistència del que és aparentment contradictori sembla possible. El nou Govern de Catalunya ha de portar –ja sense més retard– al Parlament una nova llei dels mitjans escrits, paral·lela a la dels mitjans audiovisuals i alhora complementaria l'una de l'altra. És necessari dissenyar estratègies de comunicació local pròpies per mantenir la identitat en l'era global. I aquest disseny d'estratègies necessita el suport de les facultats, on han de formar-se els alumnes sobre el paper dels mitjans de comunicació locals; les associacions d'editors (que han de convertir-se en patronal), i naturalment els editors conscienciats d'aquesta glocalització que no per ser-ho traeix el més local: la informació "de casa", com diu l'eslògan de l'ACPC.

Aquest nou camí que ens marca la revolució de la comunicació necessita clarament una redefinició de les noves polítiques de comunicació capaces d'intervenir en els escenaris del tercer mil·lenni. I aquesta redefinició ha de contemplar la informació de proximitat com una baula per a la participació ciutadana i com una via enfront de la uniformització de l'oferta informativa.

Totes les dades apunten que la dialèctica global-local entrarà en una nova fase. Les transformacions tecnològiques estan provocant importants canvis en els espais de comunicació. Avui per a l'hipersector dels mitjans de proximitat poques coses són iguals que ahir. D'aquí la necessitat d'analitzar amb rigor allò que canvia, allò que està creant un renovat escenari per a la fase actual de la comunicació global i local. Necessitem velles i noves eines d'anàlisi per tractar de comprendre les conseqüències de les constants mutacions que es produeixen. Però, sobretot, ens cal buscar fórmules que permetin als escenaris locals tenir presència en aquesta constel·lació global. I aquesta és una tasca en què cal implicar-hi tots els actors, des de l'Administració a les universitats i els CEO dels mitjans passant per les associacions del ram i la seva imprescindible (al meu criteri) patronal.

Hem d'augmentar el valor anomenat identitat per quan la importància de la informació de proximitat en una societat globalitzada com la nostra apareix reforçada per la defensa dels trets d'identitat, entesa com a font de sentit i experiència per a la gent, des de diferents fronts. Eina imprescindible en la construcció del nou país que es dibuixa.

Són moltes les manifestacions sorgides com a resposta a la globalització. La singularitat cultural de la nostra estructura de comunicació de proximitat ha de desafiar els intents d'estandardització que alguns busquen imposar de la mà del nou entramat tecnològic i econòmic. Veiem com cada vegada són més els actors –que recorren als nous i poderosos mitjans per posar en xarxa manifestacions del multiculturalisme i de la diversitat que enriqueix la societat del segle XXI– que amenacen sense embuts el món de la comunicació local i comarcal pròpia del nostre país.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

Tornem el 31 d'agost

Amb motiu de les vacances d'estiu, el servei de notícies de Comunicació 21 romandrà inactiu [...]

La ràdio: un model d'èxit dels mitjans en català que va a més

En les dinàmiques de les audiències dels mitjans sempre destaca el fet que qui va primer [...]

Fake news, algoritmes i bombolles informatives centren el nou Quaderns del CAC

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha publicat el número 44 de Quaderns del CAC [...]

La CNMC adverteix els magazins d'Atresmedia i Mediaset pel tractament del 'cas Gabriel'

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha requerit a Atresmedia i Mediaset perquè [...]

Convocat el 12è premi Paco Rabal de periodisme cultural

La Fundació AISGE (Artistes Intèrprets, Societat de Gestió) ha posat en marxa la 12a edició [...]

Rosa Mª Mateo recupera Fran Llorente com a director de projectes i estratègia de RTVE

L'administradora única provisional de RTVE, Rosa María Mateo, ha incorporat a la cúpula [...]

L'ICEC convoca cinc línies de subvencions per al foment de l'audiovisual

L'Institut Català de les Empreses Culturals ha obert la convocatòria de cinc línies de [...]

El CAC denega la modificació accionarial d'Olot TV

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha denegat l'autorització per a la modificació de [...]

De la ràdio per a tothom a la ràdio personal: el podcast

Si el vídeo viu profunds canvis pel que fa als hàbits de consum, que de mica en mica va [...]

La CCMA licita la creació de produccions audiovisuals de màrqueting

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha obert el procés de licitació del servei de [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.