En una conferència recent sobre periodisme de dades a la City Universitat de Londres (una de les 22 institucions londinenques que ofereixen cursos de periodisme), Megan Lucero, directora de la revista Bureau of Investigation Journal, va apuntar a l’audiència la idea que “el periodisme de dades no només ha d’estar en mans d’algunes redaccions nacionals a Londres, hi ha una aposta més propera”.
Lucero, que va deixar el seu treball com a editora de dades a The Times per dirigir el projecte centrat en el lloc de la revista Bureau of Investigation Journal, va fer avinent que, davant l’estat actual del “canvi massiu i crisi d’identitat” del periodisme, el seu treball consisteix simplement a explicar històries que importen. Parlant de la importància del periodisme de dades regionals, Lucero va dir, a més: “Per què el periodisme de dades només està en mans d’uns pocs?”. I la periodista va posar damunt la taula que els mitjans locals han de fer-se seu el periodisme de dades “perquè moltes informacions de proximitat sempre han tingut elements de periodisme de dades”.
Així doncs, per què no fem nostra aquesta idea i els mitjans catalans de proximitat aconsegueixin saltar cap a aquest nou espai, que té acreditada la solvència? La premsa local sempre ha estat a peu de trinxeres, perquè no assaltar-les ara, fins i tot des del periodisme hiperlocal de grans ciutats, com Barcelona?
Realment, si el periodisme de dades només es fa des dels grans mitjans barcelonins, tots tenim un problema. Som tots els que ens beneficiem de l’accés a la informació que rau en un petit poble, en un barri de ciutat, en un municipi qualsevol o d’una autoritat local del país… cadascun d’ells té una història diferent.
De la conferència que esmento, em crida l’atenció que, segons la seva directora, la missió de la revista The Bureau Local és treballar amb periodistes locals de tot el país per ajudar-los a aprofundir en dades i explicar històries que d’altra manera es podrien perdre a causa de la disminució del temps i els recursos a les seves pròpies sales de premsa.
Qui pot fer aquesta tasca a casa nostra? Qui ha d’impulsar el periodisme de dades als mitjans de proximitat? Les facultats de periodisme, les associacions de mitjans (com l’AMIC, per exemple, amb vocació de patronal) i institucions com l’InCom-UAB. Què no poden donar de si les dades per treballar qualsevol investigació local, de violència domèstica, d’absentisme escolar, de les finances municipals, de la vida social o esportiva, etc?
Potser fora bo que fossin les facultats de periodisme i les associacions professionals d’editors les que creessin una Taula Creativa que aprofundís en dades, processos i els compartís al mateix temps amb periodistes locals rellevants de tot el país. La Taula també hauria de proporcionar informació sobre “receptes” que expliquessin com escanejar les dades pas a pas, com aflorar-les i posar-les a l’abast d’un periodisme sense massa o gens de recursos, però viu i disposat.
Ho deia Lucero en la seva conferència: “Es tracta de formar part d’aquest ecosistema”. Per mi no hi ha dubte, i més quan les notícies en general estan passant per una crisi que també ha arribat a les notícies locals.
Sí, ja sé que em poden dir que ja es fan intents en periodisme de dades en mitjans locals i comarcals. Ho sé, certament, però són tan incipients; no hi ha una estratègia establerta, ni mètode de treball, ni cap mena de recursos, ni humans ni materials. Això no obsta perquè pel carrer hi ha qui fa coses sorprenents i periòdics que només estan gratant dades perquè hi ha fam i fins i tot passió per descobrir i treballar de debò amb el big data. Considero que els periodistes de proximitat són l’última línia de defensa per tenir en compte els responsables de mil i un fets i que el públic s’ha d’educar sobre les possibles conseqüències que els periòdics locals desapareguin per complet sense haver pogut utilitzar aquesta eina fins ara només pròpia dels més grans mitjans del món. Les dades a l’abast ens les porta el món digital en el qual estem submergits, i cal capbussar-s’hi si volem enfortir –i reflotar en alguns casos– els mitjans “de casa”.
Un big data ben organitzat en l’àmbit de mitjans locals entenc que pot arribar a ser una font d’ingressos, per quan els informes locals poden formar part d’una conversa més àmplia i un moviment més ampli; vull dir que els informes dels mitjans de proximitat poden ser més rics, de manera que la narració passa al terreny comarcal i d’aquest al nacional. Aquí hi entraria la col·laboració de la Taula de la qual he parlat més amunt; seria per a ella tot un repte: posar a l’abast dels grans mitjans del país i a un preu raonable (però de pagament, al cap i a la fi) poder superar la fins ara pràcticament inaccessibilitat de les dades locals agrupades i aconseguir així grans treballs periodístics, dossiers, estudis en profunditat… Tots hi sortirien guanyant. Primer, la societat i amb ella els lectors, després els periodistes i editors. Tot plegat partint de quelcom tan senzill com fer les dades més accessibles, treballar-les i sumar-les! Un procés clarament periodístic: processar molta informació i fer-la comprensible.
La Taula Creativa per desenvolupar habilitats en les dades requeriria un finançament. Això és el que ha aconseguit, per exemple, el Bureau of Investigation Journal, que disposa d’unes beques de l’Open Society Foundations, fundada pel multimilionari George Soros, que d’aquesta manera facilita suport a periodistes o professionals informàtics locals d’un petit mitjà, que creuen que tenen una història que cal divulgar, però que no disposem ni de prou temps ni recursos.
L’èxit del primer any del Bureau Local va ser reconegut en els Premis Britànics de Periodisme 2017, on va guanyar la innovació de l’any; l’equip també ha rebut aquest mes el Premi d’Innovació del Premi Europeu de Premsa. Què té de bo, a més, aquest Bureau? El mateix que podria aconseguir aquesta hipotètica Taula Creativa que promociono des d’aquí: testimoniar amb fets el que es pot fer amb el periodisme col·laboratiu i la veritable força de la naturalesa del periodisme local i la seva vitalitat. La força del treball local enriquiria la informació dels mitjans nacionals. Benefici comú i enriquiment del periodisme a Catalunya gràcies a que les dades expliquen històries o a les històries basades en dades, com vulguin.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
