Imprimeix

Daniel Condeminas i Tejel | Actualitzat el 13 abril 2018 a les 08:00

La presència dels mitjans audiovisuals, públics i privats, a les xarxes socials no és precisament un fet nou. Altra cosa és el profund canvi que aquesta presència està tenint, passant de la complementarietat a esdevenir una aposta estratègica. Recentment, el prestigiós Reuters Institute ha publicat l'estudi Serveis informatius públics i xarxes socials que ens ofereix una acurada panoràmica d'aquesta evolució a les corporacions audiovisuals de Finlàndia, França, Alemanya, Itàlia, Polònia i el Regne Unit.

L'esforç dels sis mitjans públics estudiats és poder fer front a la competència creixent de les grans plataformes digitals, tot adaptant-se a un entorn que, ja no només és totalment digital, sinó creixentment mòbil pel que fa al consum de continguts audiovisuals. A partir d'aquesta visió compartida, l'estudi assenyala dues grans estratègies, ben diferenciades pel que fa a l'ús de tres xarxes socials analitzades: Facebook, Twitter i Instagram. La primera estratègia consisteix a aconseguir nous públics, especialment entre la gent més jove, oferint-los continguts específics que els puguin ser més atractius que els convencionals. La segona treballa la fidelització cap als canals corporatius, utilitzant les xarxes per incrementar les visites als portals propis a internet. Tant l'una com l'altra ofereixen nous mecanismes de participació i diàleg entre aquests mitjans i els seus públics, tot i que encara hi ha molt camí en aquest àmbit.

En tots els casos estudiats, les redaccions d'informatius s'han dotat de professionals específicament destinats a l'edició de continguts per als portals web i les xarxes socials. Així, la finlandesa YLE compta amb tres editors de xarxes socials i quatre editors de vídeo; l'ARD-aktuell suma catorze professionals en total, nou en el cas de Franceinfo, i set a la redacció central de BBC News a Londres.

Tot i que les mètriques que analitzen l'impacte a les xarxes socials (els m'agrada, els compartir o repiular) són molt tingudes en compte per a les tàctiques d'optimització de les publicacions, hi ha una visió compartida: que aquestes no determinen ni la línia editorial ni les estratègies informatives. Res sorprenent, si tenim en compte que parlem de mitjans de servei públic. Però, de ben segur, en el futur aquestes dades obriran no pocs debats interns.

Aquest estudi gairebé ha coincidit amb l'anunci de les darreres xifres de seguidors dels comptes oficials del 324 a les xarxes socials: més de 500.000 a Twitter, uns 260.000 a Facebook i més de 8.000 a Instagram, on s'està experimentant amb píndoles informatives que combinen text, imatges i microvídeos, que s'emeten també pel canal televisiu. Unes xifres que situen la CCMA en una destacada posició a nivell europeu. Això es fa evident si les comparem amb les que publica l'estudi del Reuters Institute. Les xifres de seguidors a les xarxes socials de l'homònim francès del 324 i Catalunya Informació, Franceinfo, són les següents: 1,6 milions de seguidors en el cas de Facebook, 1,2 milions a Twitter i una mica més de 36.000 a Instagram. En les tres xarxes socials, la proporció seguidors/població és molt superior en el cas del 324 respecte a Franceinfo.

Un altre exemple d'aposta per les xarxes socials des del sector públic audiovisual el tenim amb À Punt Mèdia, que a finals de mes iniciarà les emissions televisives en proves, després de començar a oferir una programació provisional a la ràdio i una oferta de continguts infantils des del portal web. L'hereu de RTVV comptarà amb una redacció unificada per a totes les seves finestres, que incorporarà un total de 36 professionals directament vinculats a l'àmbit digital, des de periodistes experts en dades a analistes en xarxes socials i SEO managers.

Per altra banda, la recent decisió dels dos grans grups privats televisiu estatals –Atresmedia i Mediaset España– d'incorporar-se als serveis de televisió híbrida (HbbTV) esdevindrà un nou element de competitivitat en el consum televisiu, amb la publicitat personalitzada com a motor econòmic. D'això en parlarem un proper dia.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.