A la nit periodística organitzada per l’APPEC i l’ACPC, viscuda a la seu d’Endesa, es van llençar com coets espetegadissos dues frases colpidores: “Com a periodista, mai m’havia sentit tan útil i tan lliure” (Patrícia Plaja, periodista i excap de comunicació dels Mossos). “Sense uns mitjans lliures no hi pot haver democràcia, ni llibertat” (consellera Elsa Artadi). Van ser pronunciades davant un auditori ple d’editors als quals, premiats o no, se’ls retia homenatge per la tasca que fan envers el país. Aplaudien petits editors de pobles i viles; editors comarcals; editors de premsa nacional especialitzada. Editors en català, al cap i a la fi, que són la veu del poble i reivindicadors del seu futur, que anaven narrant número darrere número amb expectació i fermesa, amb emoció.

“Volem somiar en un futur millor, fent-ho com sabem: buscant l’excel·lència i treballant per ser cada dia millors”. Aquí es resumeix l’esperit dels editors que omplien l’espai d’Endesa. Unes paraules escrites per a aquella nit per Germà Capdevila, vicepresident de l’APPEC, i que tothom va fer seves amb un càlid i llarg aplaudiment.

Quan vaig començar a fer periodisme, poques setmanes abans de fer 15 anys, un professor meu em va dir que m’havien cedit un privilegi, el fet de donar-me un espai en blanc a la Revista de Badalona, perquè jo el bastís amb el cor de la gent i la bandera de la veritat. És un veritable lema del periodisme local. D’aquest periodisme pròxim, tantes vegades injuriat, menyspreat per molts insensats, però que constitueix no només la millor pedrera per a un aprenent de ploma, sinó el mitjà per excel·lència per contactar amb la realitat més propera fins i tot en el segon decenni del segle vint-i-u.

Aquesta nit periodística –que ja és una tradició– es transforma en un fòrum de capçaleres, en un diàleg entre uns i altres i tots plegats amb les autoritats d’altíssim nivell que acudeixen a aplaudir una tasca rellevant i única, i que trenquen una llança a favor d’ells, dels mitjans locals, dels que tant se’n refien –fins i tot sense saber-ho– per transparents i honestos, sempre al servei dels ciutadans. En una societat com l’actual, en què prima la globalització i la deslocalització per sobre de totes les coses, aquesta nit brillant fa que no oblidem que tota persona necessita un sentit de pertinença, d’on som, quina és la seva història comuna, quins valors comparteix. És el que ofereixen els editors catalans de premsa de proximitat i especialitzada, sense deixar de mirar cap al fet global, naturalment.

El meu mestre, Salvador Alsina i Valls, que fou director adjunt de Revista de Badalona, recordava als joves periodistes de la redacció de l’aleshores bisetmanari que “sempre és interessant buscar un petit punt de trobada on no siguem invisibles en un oceà d’informació”. Durant els seus més de 40 anys de vinculació al periòdic badaloní de referència, Alsina sabia i ens transmetia que el repte dels mitjans locals no és petit, ja que intenten mantenir visibles les necessitats i prioritats dels seus veïns, davant del conjunt ingent d’informacions globals impersonals. Ens recalcava als joves de la redacció que hi poséssim esforç, perquè d’altra manera quedaríem buits de l’ànima, sense capacitat de ser actors de les nostres pròpies vides i notaris de les dels altres. En definitiva, se’ns demanava als joves periodistes proveir-nos dels elements necessaris per reflexionar i treballar per a millorar la vida dels veïns de Badalona, el que vol dir de qualsevol dels pobles, viles o ciutats que tenen el privilegi d’acollir un mitjà de proximitat.

Cert que avui en dia hi ha més informació, però això no implica l’existència d’una societat més informada. La pervivència dels mitjans locals passa per no perdre la seva senya d’identitat i fer-la més reconeixedora: cada capçalera ha de redescobrir els renovats valors de la proximitat, convertir-se en un veritable mirall dels fets més propers perquè l’audiència pugui participar d’una manera directa i clara en la vida de la comunitat en la qual s’assenta. Al costat d’això, òbviament, una adaptació als nous models comunicatius, al llenguatge multimèdia, incorporant les tecnologies actuals i la creació d’edicions digitals. I és que la tecnologia, lluny d’haver estat una influència negativa per a la premsa local, ha suposat una nova oportunitat de negoci, una diversificació de continguts, així com la proliferació de nous mitjans digitals.

El que a Catalunya tenim ben arrelat des de fa més d’un segle, ara està de moda. El proper està a l’aparador de les notícies del dia. Inclús Google va dissenyar i implantar un algoritme per reforçar les cerques locals. El públic demana aquest tipus d’informacions cada vegada en major mesura, en part a causa de l’auge d’internet i les xarxes socials. Interessen tots aquests temes humans i interessants, ara fins i tot impregnats de política, que un bon mitjà local sap perfectament com ha de presentar-ho a la seva audiència. Interessen no només a aquells que viuen en un àmbit geogràfic concret, sinó també a aquelles persones que, tot i estar lluny de la seva terra, volen seguir connectats a ella per la seva actualitat, les seves informacions, els seus reportatges. En certa manera, el periodisme local, amb les noves tecnologies, és ara una mica més universal.

Una nit de convivència com la viscuda recentment posa en evidència que la passió i dedicació dels periodistes locals és una cosa del que tots ens podem enorgullir. L’interès pel local està revivint la figura del periodista que explica, que interpreta i tradueix, que s’implica, que narra i que dona compte de què passa.

Reconeguem que queda molta feina per fer perquè la informació de proximitat sigui valorada en la seva justa mesura, però si hi ha bons professionals, la informació serà creïble i guanyarà en audiència i difusió. Ells són el motor del bon periodisme, del de veritat, del que enforteix i serveix. Del bo. I del que fa país!

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram