Nic Newman ha publicat un exhaustiu informe per al Reuters Institute que titula Digital News Report. L’informe analitza amb optimisme les tendències dels mitjans i la tecnologia que configuraran la indústria de la informació aquest 2018. Newman prediu que serà un any crític per a la relació entre editors i plataformes, ja que empreses com Google i Facebook lluiten contra una creixent crisi sobre el seu impacte en la societat i sobre el periodisme. Ens avança els canvis que sustenta, amb bons arguments.
Per una banda, raona que els models de negoci de notícies s’estan desplaçant de la publicitat cap a la subscripció i altres formes de pagament del lector, però també anticipa que 2018 veurà un enfocament renovat en les dades, ja que la capacitat de recopilar, processar i utilitzar-les efectivament demostra un diferenciador clau. Tal fet portarà a l’empatia: les empreses de mitjans de comunicació estaran movent els clients de manera “anònima a coneguda” perquè puguin desenvolupar relacions més fidels i preparar-se per una era de serveis més personalitzats. “L’era de la Intel·ligència Artificial proporcionarà noves oportunitats per a la creativitat i l’eficiència, però també per a una major informació i manipulació incorrecta”, escriu Newman.
Per fer aquest informe, el seu autor ha realitzat una enquesta a 194 editors líders, directors generals i líders digitals. Els seus resultats indiquen que gairebé la meitat dels editors (44%) estan més preocupats pel poder i la influència de plataformes que no pas l’any passat; només un 7% està menys preocupat. Els editors tenen una tendència més negativa cap a Facebook i Snapchat que no cap a Twitter i Google.
Tot i això, els editors també es culpen per les seves dificultats en curs. Consideren que les barreres a l’èxit no són les plataformes tecnològiques, sinó factors interns (36%), com ara la resistència al canvi i la incapacitat d’innovar.
Ara bé, gairebé la meitat de les editorials (44%) veuen les subscripcions com una font de dades molt important per als ingressos del 2018: més que la publicitat digital (38%) i la marca i el patrocini de contingut (39%). També esperen més de l’àudio, puix que el 58% dels editors diuen que se centraran en els podcasts, amb la mateixa proporció que estudien com donar continguts als altaveus activats per veu, una de les grans novetats d’enguany.
És notori que gairebé tres quartes parts dels editors (72%) planegin experimentar activament amb la intel·ligència artificial (AI) per donar suport a millors recomanacions de contingut i impulsar una major eficiència de producció (per exemple, el robojournalism).
La principal conclusió d’aquest estudi relatiu és que 2018 serà un any de canvis en la indústria de la informació, però que continuarà deixant un futur incert. De la lectura d’aquest treball –força extens– dedueixo que hi ha un sentiment estès sobre un suposat alentiment de la revolució tecnològica. A mi em sembla que estem davant d’una fase d’interrupció. Els editors enquestats coincideixen en la seva majoria en rebre amb afecte la intel·ligència artificial.
En la meva opinió, jo també crec que l’era de la intel·ligència artificial portarà noves oportunitats per a la creativitat i l’eficiència, però també per a una major informació i desinformació, i d’aquí la manipulació. En els pròxims anys no deixarem de preguntar-nos què és cert, i si la informació és igual generada per un humà o pels agents bots i intel·ligents que exerciran un paper creixent en les nostres vides.
A grans trets, en els grans mitjans les notícies seran escrites per màquines, els horaris televisius seran muntats i seleccionats basats en els nostres gustos personals, els cotxes es conduiran a si mateixos. Gaudirem de la comoditat i de l’elecció però també ens preocuparem si podem mantenir-ne el control. Naturalment, estimo que ens preocuparem cada vegada més de qui programa els algorismes.
En el butlletí setmanal de l’AMIC llegia aquesta setmana que els dispositius avançats de realitat augmentada com el Salto Mágico (la nova realitat cinematogràfica) han començat a combinar elements reals i objectes físics d’una manera que està dissenyat per enganyar el cervell. En certa manera, aquesta és una metàfora per a tothom sobre altres convergències entre el món real i el món digital que a partir d’enguany se’ns farà difícil de distingir.
Cada vegada més, els serveis es dissenyen a través de la tecnologia digital i espais físics; així, mentre els periodistes estem acostant-nos cara a cara amb els lectors, Amazon obre botigues; la identitat i la banca s’estan integrant en telèfons intel·ligents i altres dispositius. Tot això passa amb una velocitat i complexitat que dificulta als polítics, els reguladors i els acadèmics per mantenir-se al dia.
Amb la tecnologia i el seu impacte ara global, qui pot parlar en nom dels ciutadans i els compromisos necessaris entre comoditat i privadesa, entre llibertat d’expressió i el discurs d’odi, ara tan estès per aquí?
Tornant a l’estudi firmat per Nic Newman, en les seves conclusions prediu que l’any vinent veurem com les empreses de tecnologia comercial tindran un paper més gran i important en les nostres vides i els governs buscaran exercir alguna mesura de control. Si finalment es poden evitar les plataformes, la regulació dependrà en certa mesura dels esdeveniments i de si el públic continua sent feliç amb els serveis que ofereixen.
L’enquesta als líders de mitjans del Digital News Report mostra que el poder de les plataformes es considera la principal amenaça per a l’èxit de l’any vinent, amb una quarta part de les editorials (21%) seleccionant aquesta opció. Però dos factors interns, la resistència al canvi i la incapacitat d’innovar, també surten destacades (36%). Aquest treball és bo i per això et remet a la reflexió.
Com he escrit més d’una vegada –referint-me als mitjans catalans de proximitat– els editors necessiten repensar el seu paper en un món on les persones no busquen, troben; cada cop més. El canvi de la cultura periodística ja el tenim aquí i amb ell cal tenir en compte la part crítica de la selecció d’estratègies correctes. Mentre que AI, veu, AR/VR, missatgeria, i el canvi cap a la subscripció es troben entre les principals tendències a seguir, el calendari i la forma precisa d’aquestes oportunitats continuen sent incertes.
Cal que cada editor faci la tria sobre el què és més important per al seu mitjà particular en un moment determinat. D’acord, això significa tenir riscos, trencar jerarquies i oferir productes de més qualitat i serveis que el públic farà seus, potser senzillament perquè els esperava. En fer-ho, els editors més intel·ligents combinaran dades i algorismes amb gran contingut amb la finalitat de reconstruir la confiança i el seu mateix negoci.
Com escriu Nic Newman, “aquest és un any crucial en la lluita pel futur del periodisme”. Doncs potser sí!
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
