Avui és una evidència que el desenvolupament d’internet canvia la forma de finançament dels mitjans de comunicació, marca una línia divisòria entre mitjans tradicionals i nous mitjans en línia; ocasiona una transició en el sistema de comunicació social que és evident en la disrupció tecnològica, la convergència mediàtica i en el desenvolupament de les xarxes socials que deriven en un nou posicionament dels mitjans locals de comunicació, aquells que integren “la premsa de casa” en les seves pràctiques.

He assistit a una colla de convencions i congressos on hem escoltat diferents resultats d’investigacions sobre l’evolució del model de negoci dels mitjans de comunicació de proximitat, aquí i a fora, Pirineu enllà. Les hipòtesis posades a l’abast dels auditoris han estat 1) més del 50% dels mitjans de comunicació local de Catalunya reben ingressos de la publicitat a internet; i 2) la raó que limita la transició dels mitjans de comunicació tradicionals a internet és la mínima oferta de continguts.

El denominador comú dels oradors que he escoltat en el darrer curs és que els mitjans de comunicació local tenen camí per recórrer fins a constituir-se en mitjans digitals, multiplataforma i multimèdia; a més hi ha una forta demanda de l’audiència per les seves versions tradicionals; en conseqüència, en general no han evolucionat des del model de negoci convencional.

Al llarg dels darrers mesos, jo també he entrat en el debat sobre les alternatives d’operació per als mitjans de comunicació de proximitat catalans, davant la convergència tecnològica i la cada vegada més gran demanda de continguts a internet, i sempre al voltant de l’anomenat model de negoci. Al meu entendre, els mitjans de comunicació locals afronten una innovació disruptiva, el trencament de les regles tradicionals generat tot plegat pels nous operadors sorgits de la revolució tecnològica de les comunicacions, el web 2.0, 3.0 i 4.0, les xarxes socials, la internet dels objectes i la intel·ligència artificial. És veritat que bona part dels empresaris de mitjans catalans accepten que els canvis econòmics desencadenats per internet han accelerat i acceleren la disrupció del model de negoci; és a dir, el canvi esdevingut quan les noves tecnologies digitals i els models de negoci ha afectat la proposta de valor de béns i serveis existents en la indústria de la comunicació, en aquest cas, a més, local.

El que resulta més engrescador és que s’albira un renaixement per a la comunicació de proximitat. Tot i que fins ara la publicitat en línia no ha aconseguit produir suficients ingressos per sostenir l’activitat informativa –i no només a Catalunya– la característica, el valor del “local” mostra que els mitjans tenen una via a recórrer a la recerca d’un model de negoci. Ja s’han avançat estudis –com els presentats en les darreres Jornades Internacionals de Mitjans de Proximitat de l’associació AMIC– que conclouen que l’únic model de pagament “per notícies que funcionarà és aquell que proveeixi un valor afegit que no pugui ser trobat en cap altra part. En conseqüència, les empreses informatives hauran de posar més èmfasi en la creació de valor per al consumidor”, segons el director general de l’empresa finesa Morgan Digital, Lars Rosenblad.

Internet i els emergents nous sistemes de remuneració impliquen que el mitjà assumeix funcions i responsabilitats que fins al moment no li eren pròpies i que escapen a les competències de difusió del missatge; és a dir, no només serà necessari situar un model de negoci diferent del convencional, sinó que “la integració dels equips i recursos de treball exigeix espais de diàleg directe i immediat en redactors i audiències desitjoses d’optimitzar els seus temps i de maximitzar les seves economies”, en paraules de l’analista digital i investigador britànic Damian Radcliffe. Per exemple, part d’aquests espais són les noves mètriques de mesurament d’audiències a les quals estem abocats, per quan, com reconeixen els mesuradors, el model online permet instruments de precisió per al càlcul de les visualitzacions, i això afavorir els mitjans de proximitat.

El context que m’he atrevit a exposar em permet assenyalar una vegada més que els mitjans de comunicació de cobertures comarcals i locals tenen en l’element d’identitat una clau per a acostar-se a les audiències i mantenir una quota de mercat tant en els espais convencionals, de senyal obert, com en les xarxes socials i internet. Els mitjans de comunicació construiran els seus relats a partir dels valors de proximitat i familiaritat, característiques que defineixen als mitjans de comunicació de proximitat. Per tant, la disrupció, la convergència i el desenvolupament de les xarxes socials permeten i permetran encara més un nou posicionament dels mitjans locals, aquells que integren “el local” en les seves pràctiques, i que per local conceben també un concepte cultural.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram