La ràdio és el mitjà de comunicació tradicional que gaudeix de millor salut, en un entorn vertiginós de nous mitjans digitals i xarxes socials. A Catalunya, la força de la ràdio és especialment destacable perquè en una dècada l’oferta en català de les emissores generalistes ha doblat la seva audiència, assolint el 2017 prop d’1,7 milions d’oients. Hi ha tres factors que ajuden a entendre el perquè de l’èxit de la ràdio generalista en català: la fortalesa de la ràdio pública i l’estimulant competència amb una oferta privada atractiva; la capacitat d’adaptació d’emissores, programes i professionals a la conversa i a la participació en l’esfera digital, i l’augment objectiu de l’interès informatiu per una actualitat que ha disparat el consum de la ràdio com a mitjà de referència d’última hora i de servei en situacions excepcionals.
Aquests condicionants han facilitat que, en l’entorn radiofònic, es pugui afirmar que el català no només està normalitzat sinó que és clarament hegemònic a Catalunya. El triomf de Catalunya Ràdio i RAC1 als diferents estudis d’audiència, així com a totes les enquestes d’opinió, que situen la ràdio en català molt per damunt de l’oferta en castellà a Catalunya, s’ha basat en el talent dels professionals d’aquestes empreses, i en els recursos tècnics i econòmics que les emissores capdavanteres han dedicat als seus propòsits, ja siguin el lideratge o el servei públic, o les dues coses alhora. Els recursos destinats també justifiquen l’augment dels consums digitals d’aquestes emissores, juntament amb la capacitat d’adaptació que ha demostrat el format àudio. I en el cas de Catalunya Ràdio, l’aposta per una oferta digital exclusiva i per formats innovadors per a web i aplicació mòbil des del 2016-2017.
De tota aquesta argumentació es desprèn, doncs, que les eines per incidir amb encert en l’entorn radiofònic no es poden limitar als conceptes bàsics d’aquest mitjà i els seus habituals condicionants. Fer ràdio avui a Catalunya demana no només adquirir els coneixements que s’exposen en un volum com aquest que publica el professor Daniel Torras, sinó una mirada més llarga i una visió més panoràmica. El moment és apassionant perquè els mitjans de comunicació i els seus professionals viuen una etapa canviant sense precedents. La millor manera d’afrontar els reptes d’aquesta profunda transformació social i comunicativa és, en primer lloc, dominar els registres i tenir les habilitats tradicionals del mitjà, en aquest cas de la ràdio. Per tant, el volum del professor Torras compleix una de les necessitats bàsiques en l’etapa de formació de nous professionals del sector.
Més que un tractat de ràdio, aquest treball és una profitosa i necessària compilació del molt i divers material publicat per altres estudiosos, degudament destriat i interpretat per l’autor, que incorpora un nou volum a la bibliografia sobre el sector. La composició final que en fa Daniel Torras és un compendi de treball teòric, anàlisi acadèmica sobre la naturalesa i el poder de comunicació de la ràdio, i d’aportació de material pràctic per aproximar-s’hi amb conceptes contrastats i pautes fermes, ja que el propòsit és que aquest llibre esdevingui una guia i manual útil per encarar l’ofici radiofònic. Un dels valors de l’obra radica, precisament, en la selecció i jerarquització que fa el professor d’aquests textos referencials d’estudiosos del mitjà. En aquest sentit, resulta de gran profit que al final de cada capítol l’autor citi les principals publicacions que considera de referència en el tema abordat. En funció de la qüestió que tracta cada capítol, Daniel Torras ens descobreix quina és la font amb el criteri més encertat –o coincident amb el seu pensament–, i qui és l’investigador que més ha aprofundit a l’hora d’estudiar i documentar cada matèria.
El manual que ens proporciona el professor Torras, escrit amb un flux de naturalitat que els estudiants i els professionals agrairan, és d’una gran utilitat i esdevé una aportació interessant per tenir ben a prop per a tot aquell que es vulgui dedicar al món de la ràdio o que el vulgui entendre millor.
Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio i dels Mitjans Digitals de la CCMA.
Pròleg publicat al llibre La ràdio. Mitjà, recursos i gèneres, de Daniel Torras i Segura.
