No el 18 de maig, com havia anunciat, sinó una setmana després, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, Oriol Lladó, m’esmenta a Línia Nord arran del meu article El futur de la premsa local passa per la Casa de la Vila? Una resposta sense contesta és una contestació? És a dir, Lladó va anunciar una resposta i no va respondre. Ens va oferir una opinió ben allunyada de la meva pregunta de si la premsa local passa o no per l’Ajuntament.

A l’abril escrivia sobre la creixent demanda d’informació local per part dels lectors, tot recordant que, tot i la pèrdua d’un diari (El Punt Barcelonès Nord) i d’un bisetmanari (Revista de Badalona), ambdós de referència, els mitjans escrits locals mantenen la seva hegemonia en la majoria dels estats d’opinió de la ciutadania. I, partint d’una notícia de Comunicació 21, feia saber que Guanyem Badalona en Comú (“determinat grup novell”, deia) està estudiant (ara ja no només són simples contactes) promoure i donar suport a un nou setmanari local.

Jose Téllez, polític i dissenyador gràfic, membre de Guanyem Badalona en Comú (que fou una candidatura ciutadana i rupturista) i tinent d’alcalde badaloní des del 2015, és el tapat que jo esmentava el mes passat tot donant compte que ell havia fet el primer contacte: “diuen que va oferir el suport municipal, amb publicitat assegurada per garantir la supervivència del mitjà. La cosa, segons sembla i de ser certa, està pendent de la decisió del col·lectiu barceloní”, vaig escriure.

Lladó, que ha parlat amb mi per telèfon i m’ha escrit en més d’una ocasió, em va prometre per segona vegada una entrevista personal que s’ha dilatat massa. Però, en el seu escrit a Línia Nord, ens feia saber que, fent ús de la responsabilitat que té l’Ajuntament com a gestor, “hem recuperat subscripcions a mitjans escrits i hem diversificat i ampliat les capçaleres que entren a les taules de l’Ajuntament, hem fet una política més equilibrada de gestió de la publicitat i hem impulsat un model de mitjans públics eminentment professionals. I crec que amb encert”. I ens deia que n’estava content –ell i el regidor Téllez, apuntava–, com a polític i com a periodista. Ningú li discutia ni li discutirà res del que estigui ben fet i entri dins les seves obligacions. Com també és ben raonable que més endavant confessi que “el model de mitjans de l’actual govern és deixar als mitjans que facin la seva feina”. Només faltaria!

Ara, més detalls, perquè la pregunta que li feia a l’Oriol Lladó ha obtingut resposta des de Barcelona. Puc ratificar que va ser Jose Téllez Oliva, tinent d’alcalde i activista des de l’adolescència, qui es va posar en contacte amb el president de l’Associació Cultural L’Independent de Gràcia, Jordi Fortuny, per plantejar la possibilitat que hi hagués una edició badalonina d’aquest setmanari. Cal apuntar que aquesta associació gracienca és una entitat sense ànim de lucre, que va néixer el gener de 2014 amb l’únic objectiu de continuar l’edició del setmanari l’Independent de Gràcia, fundat l’agost de 2000 i que se n’anava en orris.

Certament, des de llavors, la publicació manté els mateixos principis de sempre d’independència editorial i de respecte al codi ètic de la professió periodística, amb les aportacions i la participació dels socis de l’associació, representatius del pluralisme social, cultural i polític dels veïns del Districte de Gràcia, i sense ànim de lucre. Una editora tan singular com exemplar. L’Independent de Gràcia és una publicació setmanal de distribució gratuïta que cobreix les notícies del districte de Gràcia i s’autodefineix com a una “publicació independent i pluralista”.

El model ha agradat a una part del consistori badaloní, d’aquí que Téllez negociés importar-lo a Badalona. L’associació de Gràcia té actualment uns 150 socis, siguin entitats o persones a títol individual; entre les entitats hi ha associacions de veïns i de comerciants, entitats històriques com els Lluïsos, l’Orfeó Gracienc, el Centre, la Fundació Festa Major i les Colles de Sant Medir, o entitats de creació més recent com els Castellers de la Vila de Gràcia, l’Associació Cultural TRAM o el Grup de Periodistes Ramon Barnils. Això vol dir que Guanyem Badalona en Comú deu tenir la intenció d’acollir dins L’Independent badaloní un ampli ventall local com el gracienc.

L’associació que edita el setmanari que es vol copiar a Badalona es finança a través de les aportacions dels socis, els ingressos publicitaris i les subvencions públiques, “seguint el model que cada vegada adopten més periòdics independents d’informació local d’arreu d’Europa i la resta del món”, diuen en el seu portal.

Pertànyer a l’associació editora d’aquest model de premsa dóna dret a participar activament en el dia a dia de l’associació, en les assemblees de socis (se’n fan dues a l’any de manera regular), aprovar els comptes, escollir els càrrecs de la junta directiva i rebre cada setmana la publicació impresa a casa. Les aportacions dels socis (que paguen 10 euros mensuals) “garanteixen la independència editorial al cent per cent, una independència sense la qual seria impossible fer un periodisme de qualitat al servei de tots els lectors”.

I ara, com estan les coses? L’associació barcelonina ha respost que no té la intenció d’acceptar el repte de venir a Badalona a fer un “Independent de Badalona”. Ara bé, sí que estan disposats –i de fet les converses es mantenen obertes– a assessorar les persones que tirin endavant el projecte. Així que em mantinc en el que vaig escriure el passat mes de maig sobre si l’Ajuntament ha de donar suport o no a un nou setmanari, amb el model importat al qual he fet esment: “No fora una jugada sana”, vaig apuntar a l’abril. Veurem què em diu ara –en el decurs del dinar que tenim pendent– el primer tinent alcalde badaloní, l’Oriol Lladó, que fou periodista al diari local El Punt Barcelonès Nord. Torno a formular la pregunta: el futur de la premsa local passa per la Casa de la Vila? Que vingui una resposta clara en la contesta.

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram