cultura21, el portal català del sector de la cultura

el portal català del sector de la cultura

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Joan Maria Corbella | Actualitzat el 09 Febrer 2017 a les 13:30

Productors Associats de Catalunya (PAC) i el Clúster de l'Audiovisual van organitzar el divendres 3 de febrer un diàleg sobre "el model audiovisual francès" entre Albert Serra, director i president de PAC, i Xavier Lardoux, director de l'àrea de cinema del Centre National du Cinéma et de l'Image Animée (CNC) francès. Pràcticament dues hores i mitja d'explicacions per part del responsable del suport al cinema a França enriquides amb preguntes precises d'Albert Serra, buscant assegurar-se que el nombrós públic assistent pogués saber més i més detalls de la lògica del suport al país veí, referència permanent aquí i a tot Europa d'una política audiovisual que té molts motius estadístics per considerar-la encertada.

Tot i això, Xavier Lardoux va advertir diverses vegades que el cinema francès també té els seus problemes i dificultats. Alhora, el nou president de PAC va ser en tot moment exigent amb el seu paper en el diàleg, i va permetre amb les seves preguntes que els assistents ens féssim càrrec de la complexitat, les dificultats i les garanties que els francesos han establert per dotar el procés administratiu i les comissions de valoració dels ajuts de tots els requisits que han fet que al país hi hagi un respecte pràcticament unànime a aquesta política cinematogràfica i audiovisual. En podeu llegir un bon resum a la crònica de la pàgina web del Clúster.

Lardoux va fer una exposició inicial explicant l'origen del sistema d'ajuts després de la Segona Guerra Mundial per la necessitat de ressuscitar la indústria del cinema, motiu pel qual s'imposà la taxa ben coneguda sobre el bitlletatge de les sales de cinema, de manera que el consum dels ciutadans i ciutadanes de cinema nacional i forà fos la base del suport obligat al sector. El cèlebre escriptor i ministre de cultura André Malraux fou qui ja als anys cinquanta afegí els ajuts pel valor artístic de determinades obres. I tal com ho va plantejar Lardoux, per la mateixa lògica que l'activitat de difusió del cinema genera recursos per mantenir la indústria, als anys vuitanta s'introduí la taxa obligatòria als operadors de televisió per al finançament del cinema, a canvi de l'ús gratuït de les ones per a les seves emissions (detall molt important), i amb un quadre d'obligacions específic i molt més exigent per a Canal+, atesa sa condició de televisió de pagament. Igualment, la lògica contributiva s'aplica a la difusió en el circuit vídeo.

El darrer pas en la política de suport a l'audiovisual es va produir a finals de 2016 amb la introducció de l'anomenada taxa YouTube, que segueix el mateix principi d'exigir la cooperació a tots els circuits de difusió i obliga als prestadors de servei de vídeo a la carta finançats amb publicitat que aportin una petita part dels ingressos generats a França. Aquesta taxa va ser motiu de molta discussió, ja que al costat de la lògica que s'imposà finalment hi havia reticències d'algunes forces polítiques sobre l'oportunitat de la mesura, atès que la seva capacitat recaptadora és molt escassa. 

Entre les bases del sistema, tal i com ho va explicar, cal destacar el paper fonamental que representen les múltiples organitzacions professionals (per a cada especificitat laboral), molt poderoses a França, i també el fet que la fórmula de recaptació dels recursos permet no dependre dels pressupostos públics, la qual cosa dóna molta legitimitat, seguretat i genera la complicitat de totes les forces polítiques i culturals sense caure en discussions sobre quines necessitats cal cobrir prioritàriament amb els diners públics. En aquest punt, però, cal recordar l'existència d'un informe de la sindicatura de comptes francesa, datat l'any 2014, que plantejava la necessitat de millorar el sistema de suport a la indústria. 

L'exposició de Lardoux, rica en detalls i impulsada per les preguntes d'Albert Serra, es va estendre no només als ajuts automàtics i selectius a autors (selectius), productors, distribuïdors i sales de cinema, així com a l'audiovisual (especialment ajuts a la producció de programes de televisió), sinó que breument es va referir també als ajuts de les administracions regionals i locals, el sistema d'incentius fiscals existent, tan o més important que els ajuts directes, i al paper d'UniFrance en el suport a l'exportació. Significativament, no va esmentar pel seu nom les societats de finançament de l'audiovisual (les famoses Sofica), un instrument d'ajut que sempre s'ha considerat de gran utilitat, per bé que en l'actualitat aporta poc més de 60 milions d'euros anuals al cinema francès.

Tampoc no va fer referència a altres aspectes de la política de suport al cinema francès, més enllà dels ajuts econòmics directes i indirectes, com l'estricta cronologia en l'ordenació de les finestres d'explotació de les pel·lícules per protegir els circuits tradicionals, o les veteranes normes sobre l'emissió de films els caps de setmana a la televisió i sobre la prohibició de publicitar les estrenes amb anuncis a la petita pantalla. Totes aquestes normes en el seu moment van contribuir de manera important a protegir de la competència americana el cinema francès.

El directiu del CNC, amb tot, no va obviar alguns dels problemes principals del cinema francès. Destaca sobretot la desproporció entre volum de producció i capacitat d'exhibició de les sales, que genera un coll d'ampolla impossible de digerir i que, com a altres països, deixa pràcticament invisibles una part significativa dels films rodats. Al costat d'això, però, recordà com França s'ha convertit en el segon exportador mundial de cinema, amb el 4% del mercat, encara que a anys llum dels Estats Units.

Balanç i informació afegida

En definitiva, va ser una lliçó molt interessant, atès l'atractiu que desperta sempre l'explicació per part dels protagonistes d'iniciatives de suport que han demostrat efectivament els bons resultats. No tot el que fan a França pot ser aplicat a Catalunya, potser fins i tot molt poc és aprofitable, però la profunditat amb què estudien els temes relatius a aquesta indústria, la qualitat i profusió dels estudis estadístics que fan servir per a identificar els problemes, els resultats i les relacions causa-efecte, i tota la lògica que acompanya la cerca de transparència i rigor en l'adjudicació dels ajuts han beneficiat que el cinema francès es trobi en la situació que es troba. I d'això si que se'n poden obtenir lliçons útils, no per copiar sinó per inspirar la remodelació de la nostra política de suport a l'audiovisual.

Per aquest motiu, des de l'Observatori de la Producció Audiovisual suggerim també, per ampliar la informació que les dues hores i mitja de diàleg no va permetre aflorar, la lectura d'alguns dels estudis i informes que el CNC ha publicat. Sobretot, a l'espera del balanç de 2016, recomanem la lectura del corresponent a 2015.

Joan Maria Corbella. Professor de la Universitat Pompeu Fabra i director de l’Observatori de la Producció Audiovisual. Article publicat al blog de l’OPA.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

'Davant la jubilació' s'imposa en els 19ens Premis de la Crítica

L'obra Davant la jubilació ha estat la gran triomfadora de la 19a edició dels Premis de la [...]

En marxa el concurs d'empreses emergents del PrimaveraPro

L'àrea professional del Primavera Sound ha posat en marxa la quarta edició del PrimaveraPro [...]

L'ICEC convoca ajuts en els àmbits de la música, el circ, la dansa i l'editorial

L'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ha obert diferents convocatòries per a la [...]

'Estiu 1933' i 'Júlia ist' tornen de Màlaga multipremiades

El Festival de Màlaga continua distingint generosament el cinema català. En la seva 20a [...]

La Conselleria crearà la Direcció General del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura

El conseller de Cultura, Santi Vila, ha anunciat la gestació de la Direcció General del [...]

El Grec presenta les seves línies mestres fins al 2020

El Grec inicia una nova etapa sota la direcció de Francesc Casadesús, que vol fer del [...]

L'auge dels videojocs protagonitza les jornades tecnològiques del CAC

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya organitza el proper dimarts la novena sessió de les [...]

Demanen a l'Ajuntament de Barcelona que intervingui per recuperar la Sala Granados

Un grup de veïns relacionats amb el món de la música han posat en marxa la iniciativa Salvem [...]

El Govern espanyol reduirà al 10% l'IVA dels espectacles en viu en els pressupostos de 2017

El projecte de llei dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2017 inclouran la baixada de [...]

L'ICEC convoca subvencions a produccions audiovisuals per a TV

L'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ha obert la convocatòria de dues línies [...]

EL + LLEGIT

EL + COMENTAT

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.