liniaciutatvella
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Iu Forn | Actualitzat el 29 Març 2017 a les 10:08

Ningú està en condicions d'assegurar com acabarà exactament el Procés. El que sí que sabem segur és que, en el pitjor dels casos, s'haurà emportat per davant una certa manera de fer les coses. No vol dir que no es tornin a fer, més o menys igual o pitjor, però en tot cas tot serà diferent.

Millet a la banqueta és la fi dels “senyors de BCN” que es van creure (i creuen encara) ser els amos de la cosa i que ara estan totalment descol·locats. Aquella burgesia o petita burgesia que s'ha anat passant el porró des dels anys 20, primer amb l'avi, després amb el fill que va fer-se franquista i finalment amb el nét que es va fer progre. Són aquells que sempre han estat controlant el sotopaís i a qui l'onada se'ls ha endut pel davant. I és Millet i és Macià Alavedra, aquell catalanisme que la pàtria justificava vendre quadres de dubtosa qualitat a preus d'obres d'art. Aquella catalanor del mirar cap a una altra banda “perquè és que està fent molt pel país”.

La desaparició d'Unió ho explica perfectament. El partit-lobby ja no té espai. La nova realitat l'ha ofegat com quan tapes un foc i el deixes sense oxigen. De la mateixa manera que van tancar les botigues de discos i van desaparèixer els venedors ambulants de CD’s de música i DVD’s de pel·lícules, la feina d'anar a Madrit (concepte) a vendre un mostrari de barrets de copa ja no té cap sentit. Perquè la gent ja no va amb barrets de copa.

Passa igual amb la muda de pell de Convergència a Pedecat per fugir d'aquest passat. Al seu dia Jordi Pujol, coneixedor com ningú de la classe mitjana catalana, fos de tota la vida o acabada d'arribar, va crear el partit de la societat central. I anava sumant majories absolutes. Però aquesta societat ha canviat. Per molts motius: la crisi econòmica endèmica, la revolució digital que ha provocat un canvi social radical, la precarització permanent... I el Procés n'és la prova. El tradicional “ai nena, vols dir” s'ha transformat en una desconnexió desacomplexada i cada cop més evident d'una Espanya que es veu com la imatge i les maneres del passat.

Aquesta Espanya on tot és tan antic que el senyor que guanya eleccions (i que les seguirà guanyant) és aquell que en ple esclat del running i de l'anomenada roba tècnica es dedica a caminar ràpid vestint com quan sortíem als caps de setmana a la muntanya amb el Gordini i a casa hi teníem un televisor Telefunken en blanc i negre, però amb un plàstic de colors davant de la pantalla perquè sembles que allò no era el que era. Un senyor que apareix a la clausura del congrés del seu partit a Catalunya amb una camisa i una americana comprades a la secció clàssica de “Novedades Hermanos Buitrago”, una sastreria de capital de províncies tan antiga que ni La Cubana l'usaria per vestir els personatges d'una nova edició de Les Teresines.

I la gran oferta de canvi de tot això és un PSOE que aquest diumenge ha tret a passejar Alfonso Guerra, Felipe González (que jo diria que ha passat pel planxista), Rubalcaba, Bono, ZP, Ciprià Ciscar, Matilde Fernández... El PSOE del 1982, aparell en estat pur, és la pinya del PSOE que diu que és el futur. Sí, i jo sóc en Joel Joan.

No sé si nosaltres ens en sortirem o no, però el que està clar és que ara mateix Espanya i Catalunya viuen en galàxies diferents. I els espanyols que no es resignen a seguir on (i com) estan, haurien de començar a canviar de bàndol. Com està fent Pablo Iglesias, que alguna cosa ja s'ha ensumat o com Pedro Sánchez, que veu que aquest és l'únic espai que li queda totalment lliure.

No es tracta ja (i no només) de ser indepe o no sinó de passat o futur.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Divisió a la Barceloneta pel projecte del museu Hermitage

La possibilitat que la nova bocana del port aculli el museu de l’Hermitage divideix als veïns [...]

L’Ajuntament es reserva l’opció de comprar 47 finques del Raval

La Comissió de Govern de l'Ajuntament va aprovar el passat dia 9 l’opció que estableix que el [...]

Resistim al Gòtic ocupa l’Oficina d’Habitatge simbòlicament

La plataforma Resistim al Gòtic va organitzar el passat 30 de novembre un acte de protesta a [...]

Janet Sanz: “Volem recuperar el concepte de ramblejar”

El projecte de transformació de la Rambla, que tirarà endavant l’equip interdisciplinari [...]

El col·lectiu La REA reocupa l’edifici d’on va ser desallotjat

La REA (Residència Estudiants Autogestionada) va ocupar de nou a principis de mes, tal com va [...]

L’edifici de la cooperativa Segle XX ja és municipal

L’edifici de la cooperativa Segle XX, situat al carrer de l’Atlàntida del barri de la [...]

Compte enrere per a les eleccions del 21-D: tot o res

O democràcia, o 155. O República catalana, o l’Espanya de Rajoy, Sánchez i Rivera. Així és [...]

Ciutat Vella és el districte on Càritas atén més persones

“La crisi s’ha quedat, no s’ha acabat”. Són paraules d’Anna Roig, la responsable de [...]

La Rambla tindrà pilones per millorar la seguretat

La Junta Local de Seguretat ha acordat recentment posar en marxa diverses mesures de [...]

La plaça d’Hilari Salvadó estrenarà nova imatge el 2018

El projecte de remodelació de la plaça d’Hilari Salvadó, al barri de la Barceloneta, tirarà [...]

Noves victòries veïnals en la lluita contra els narcopisos del Raval

La lluita dels veïns del Raval contra els narcopisos no s’atura. De fet, els veïns que [...]

El turisme passa a ser la primera preocupació veïnal al districte

El turisme ja és la primera preocupació dels veïns de Ciutat Vella. Aquesta és la principal [...]