liniaciutatvella
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Iu Forn | Actualitzat el 29 Març 2017 a les 10:08

Ningú està en condicions d'assegurar com acabarà exactament el Procés. El que sí que sabem segur és que, en el pitjor dels casos, s'haurà emportat per davant una certa manera de fer les coses. No vol dir que no es tornin a fer, més o menys igual o pitjor, però en tot cas tot serà diferent.

Millet a la banqueta és la fi dels “senyors de BCN” que es van creure (i creuen encara) ser els amos de la cosa i que ara estan totalment descol·locats. Aquella burgesia o petita burgesia que s'ha anat passant el porró des dels anys 20, primer amb l'avi, després amb el fill que va fer-se franquista i finalment amb el nét que es va fer progre. Són aquells que sempre han estat controlant el sotopaís i a qui l'onada se'ls ha endut pel davant. I és Millet i és Macià Alavedra, aquell catalanisme que la pàtria justificava vendre quadres de dubtosa qualitat a preus d'obres d'art. Aquella catalanor del mirar cap a una altra banda “perquè és que està fent molt pel país”.

La desaparició d'Unió ho explica perfectament. El partit-lobby ja no té espai. La nova realitat l'ha ofegat com quan tapes un foc i el deixes sense oxigen. De la mateixa manera que van tancar les botigues de discos i van desaparèixer els venedors ambulants de CD’s de música i DVD’s de pel·lícules, la feina d'anar a Madrit (concepte) a vendre un mostrari de barrets de copa ja no té cap sentit. Perquè la gent ja no va amb barrets de copa.

Passa igual amb la muda de pell de Convergència a Pedecat per fugir d'aquest passat. Al seu dia Jordi Pujol, coneixedor com ningú de la classe mitjana catalana, fos de tota la vida o acabada d'arribar, va crear el partit de la societat central. I anava sumant majories absolutes. Però aquesta societat ha canviat. Per molts motius: la crisi econòmica endèmica, la revolució digital que ha provocat un canvi social radical, la precarització permanent... I el Procés n'és la prova. El tradicional “ai nena, vols dir” s'ha transformat en una desconnexió desacomplexada i cada cop més evident d'una Espanya que es veu com la imatge i les maneres del passat.

Aquesta Espanya on tot és tan antic que el senyor que guanya eleccions (i que les seguirà guanyant) és aquell que en ple esclat del running i de l'anomenada roba tècnica es dedica a caminar ràpid vestint com quan sortíem als caps de setmana a la muntanya amb el Gordini i a casa hi teníem un televisor Telefunken en blanc i negre, però amb un plàstic de colors davant de la pantalla perquè sembles que allò no era el que era. Un senyor que apareix a la clausura del congrés del seu partit a Catalunya amb una camisa i una americana comprades a la secció clàssica de “Novedades Hermanos Buitrago”, una sastreria de capital de províncies tan antiga que ni La Cubana l'usaria per vestir els personatges d'una nova edició de Les Teresines.

I la gran oferta de canvi de tot això és un PSOE que aquest diumenge ha tret a passejar Alfonso Guerra, Felipe González (que jo diria que ha passat pel planxista), Rubalcaba, Bono, ZP, Ciprià Ciscar, Matilde Fernández... El PSOE del 1982, aparell en estat pur, és la pinya del PSOE que diu que és el futur. Sí, i jo sóc en Joel Joan.

No sé si nosaltres ens en sortirem o no, però el que està clar és que ara mateix Espanya i Catalunya viuen en galàxies diferents. I els espanyols que no es resignen a seguir on (i com) estan, haurien de començar a canviar de bàndol. Com està fent Pablo Iglesias, que alguna cosa ja s'ha ensumat o com Pedro Sánchez, que veu que aquest és l'únic espai que li queda totalment lliure.

No es tracta ja (i no només) de ser indepe o no sinó de passat o futur.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

La Casa de la Barceloneta es queda sense junta i podria tancar

L’espai cultural de gestió cívica Casa de la Barceloneta estaria a punt de desaparèixer [...]

Porten l’hotel de les Drassanes a Antifrau i a la Síndica

La plataforma Salvem les Drassanes va portar el passat 18 de maig el projecte de construcció [...]

Un exfuncionari hauria viscut tres anys de suposats suborns

Concedir llicències per a apartaments turístics a canvi de comissions. Això és el que [...]

El Districte presenta una reforma tèbia de la Via Laietana

La regidora del Districte, Gala Pin, va presentar a principis de mes el projecte de reforma [...]

Els veïns del Gòtic entren per primera vegada al Borsí

Un grup de veïns del Gòtic van poder visitar el 6 de maig l’antic edifici de la Llotja, [...]

El Palau de la Música acull els concerts de comiat de Raimon

El Palau de la Música està acollint durant aquest mes de maig els 12 concerts de comiat del [...]

Neix el Sindicat de Llogaters exigint un control dels preus

“A Barcelona som 200.000 famílies i, si ens organitzem, podem assolir un canvi històric. Hem [...]

Demanen l’aturada definitiva del projecte de l’hotel del Palau

Representants de les diferents entitats veïnals del districte i la Federació d’Associacions [...]

El gimnàs Sant Pau continuarà obert com a mínim fins al 2020

El gimnàs social Sant Pau no haurà d’abaixar la persiana. Finalment, després de mesos de [...]

Denuncien irregularitats a la Casa de la Barceloneta

Diversos treballadors de l’espai cultural de gestió cívica Casa de la Barceloneta han [...]

El nou pla de la Nova Bocana amplia l’espai d’ús públic

El consell d’administració del Port de Barcelona va aprovar a finals de març posar en marxa [...]

El carrer dedicat a Rubianes serà finalment a la Barceloneta

Després que finalment quedés desestimada l’opció d’una petita plaça del Paral·lel, Pepe [...]