liniaciutatvella
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Laura Pelay | Actualitzat el 15 Març 2018 a les 10:54

Hi ha conceptes que moltes vegades cauen en desgràcia. Es decideix sobtadament que estan passats de moda i que ja no són importants. Que parlar d’aquell tema està superat, i fins i tot et poden arribar a etzibar que estàs antiquada i que vius fora de la teva era. Doncs bé, des del meu punt de vista, una d’aquestes víctimes és la famosa lluita de classes. Mentre ens diuen que està caducada, la realitat s’entossudeix a demostrar la seva vigència. Amb la crisi, les classes socials s’estan polaritzant i els pobres som més pobres i els rics més rics, mentre les classes mitjanes han estat escanyades i avui en dia la frontera entre ser classe mitjana i pobre és difusa. Però dintre d’aquesta segmentació social hi sobreviuen encara més submons. Si ets dona i de classe baixa, ho tens molt més complicat. Si ets dona, jove i de classe baixa, pitjor. Però si ets dona, discapacitada i de classe baixa, pinta fatal. I podríem anar sumant: vídua, pensionista... al final de tot plegat t’adones que no calen més eufemismes. Ni tal sols maquillatges: t’estan explotant perquè ets mà d’obra barata. Estàs al graó final de la societat. És igual que et formis. Que siguis la millor preparada. La que té més talent. La teva capacitat intel·lectual es veurà superada per la teva condició biològica. I això, senzillament, és una aberració en una societat que es vulgui reconèixer com avançada i igualitària.

Visc en una societat que vull entendre que té valors. El valor de la igualtat i de la justícia social ha d’estar gravats en l’ADN de qualsevol poble que es vulgui civilitzat. I avui, malauradament, tenim el 50% de la població sense avançar al mateix ritme que l’altre 50%. I perquè sigui possible caminar al mateix ritme necessitem la complicitat dels homes. No us vull darrere de les meves reivindicacions, us vull al costat. Vull que entengueu que quan negocieu un conveni col·lectiu és tan important la categoria eternament feminitzada com la que no. Que entengueu que els plans d’igualtat de les empreses no són quelcom secundari, sinó imprescindible. I que les excedències per cura de gent gran o menors són per a tothom. Malauradament, el fet de néixer amb un determinat sexe et condiciona vitalment. I en una societat que sempre fa gala de la meritocràcia, aquest condicionant et limita, i fa que aquesta societat perdi la meitat de la seva capacitat. En altres paraules, com ja reconeix la Unió Europea, perdem talent, competitivitat i tots plegats som una mica més pobres.

Molt s’ha parlat de la desigualtat entre sexes a la feina i a la societat. Estadístiques en tenim per donar i per vendre. Som la generació que segurament ha aconseguit posar rostre a la precarietat femenina. Som qui hem analitzat millor la realitat. I com que hem detectat on fallem i on no, és imprescindible que actuem. No podem deixar aquest combat per al futur. Perquè no ens ho perdonaríem mai a nosaltres mateixes ni a les que ens han de succeir.

Fa molts anys que el 8 de març és un dia de celebració o de commemoració. Tant se val. Apostant per una vaga (amb les diferents modalitats) es fa un salt endavant: estem en el combat. S’han acabat les anàlisis. Saltem de pantalla. Hi ha guerres ideològiques que s’han de guanyar: la lluita de classes implica necessàriament la lluita per la igualtat i la justícia social. La batalla pot ser llarga. Hem de generar complicitats socials i fer canvis culturals. Però la història no ens perdonaria que no féssim d’aquest segle el de la lluita per la igualtat. Deixem el tema resolt per al futur. Perquè, com diria Maria-Mercè Marçal, sóc dona de classe baixa i nació oprimida. I això em porta a ser tres voltes rebel. Tant de bo algun dia no massa llunyà pugui dedicar-me a altres combats. És el moment de passar a l’acció i deixar de mirar a una altra banda.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

El Raval mostra la seva millor cara amb el 3r Safari pel barri

El Raval acostuma a ser notícia, especialment últimament, per qüestions poc agradables: [...]

Una placa a la Rambla per recordar les víctimes del 17-A

L’Ajuntament ha anunciat com serà el memorial de record a les víctimes dels atemptats [...]

El MACBA dedica una gran exposició a Jaume Plensa

El Plensa “més íntim i conceptual”. Així és com ha definit el director del Museu d’Art [...]

Maria Casas i els estibadors del port, Medalles d’Honor

El Saló de Cent de l’Ajuntament va acollir el 8 de novembre l’entrega de les Medalles [...]

Nova proposta del MACBA per quedar-se la Misericòrdia

El conflicte obert al Raval entre el Macba, l’Ajuntament i la Generalitat per les ampliacions [...]

Collboni: “Governar Barcelona no és apte per a activistes”

Jaume Collboni ens rep a l'Ajuntament a primera hora del matí. Com a candidat del PSC? "Sí, [...]

Cassolada contra els narcopisos del Raval tot i el reforç policial

L’augment de la presència policial, les detencions fetes durant les últimes setmanes i el [...]

Veïns del Raval planten cara a cinc desnonaments en un matí

Un grup de veïns del Raval van participar el matí del passat 21 de novembre en una [...]

Amics de la Rambla: “Primer cal arreglar els problemes actuals”

Amics de la Rambla ha demanat que la futura reforma de l’avinguda presentada a principis de [...]

L’emblemàtic Cinema Maldà podria tancar les portes

El Cinema Maldà, situat a les Galeries Maldà, té un futur incert. Tal com han explicat a [...]

El Port presenta el nou projecte per a l’Hermitage

El Port de Barcelona ha presentat recentment el seu nou projecte per al Museu Hermitage, [...]

Un aire que mata: 354 barcelonins morts per contaminació en un any

L’informe anual sobre la salut a Barcelona publicat recentment ha inclòs per primera vegada [...]