liniaciutatvella
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Francesc Reina | Actualitzat el 20 Juliol 2018 a les 10:09

Quan el vell Bauman va advertir sobre l'alta probabilitat que les classes mitjanes puguin caure en la pobresa, ningú li donava crèdit. No obstant això, no va trigar a arribar aquesta angoixa aclaparadora que els ressorts de la globalització neoliberal van voler amagar per fer ridícula la seva afirmació. On sí que van encertar els indicadors és en la millora substancial de les classes poderoses, un abisme entre les rendes molt elevades i aquelles extraordinàriament modestes, és a dir: s'extremen les diferències socials, o, dit d'una altra manera, cada vegada hi ha més persones i llars per sota del llindar de la pobresa.

No poques vegades s'ha denunciat la situació de l'anomenat treball escombraries. Ocupacions explotadores, mal remunerades, que excedeixen les hores legals, amb cobertures sanitàries inadequades, amb precaris drets laborals als quals acollir-se... Però qüestionar la feina en temps de crisi sembla un gran disbarat, almenys això és el que se'ns diu. La impunitat del saqueig i de l'especulació d'uns contrasta amb els sectors més humils. Hi va haver un temps que als pobres se'ls penjava... Es van veure obligats a trencar la indolència dels treballadors des del seu naixement amb una mena de transferència social i biològica que va consistir a incrustar en les ments de les persones normals doctrines econòmiques, jurídiques i morals per reprimir els pecats nascuts de la necessitat, amb la violència com a hàbit comú i així deixar-la registrada en la memòria col·lectiva.

David Graeber escriu en el seu llibre Deute que moltes feines avui són essencialment inútils, que no haurien d'existir. Un càrrec vergonyós és una tasca tan innecessària que fins i tot la persona que l’exerceix així ho creu. Sembla que proliferen més que mai. La burocràcia en el sector administratiu, els anomenats comandaments intermedis, la zona de confort bancària... Gent que hi és per donar a la gent treball que no cal, o per supervisar la gent que no necessita supervisió. Li demanes a algú que truqui a algú perquè al seu torn cridi a algú, i així van ja tres empreses diferents. Un sistema ineficaç creat amb material públic o privat, que suposadament fa les coses més eficients. Això sí, són personatges tractats amb respecte, cobren bé, tenen bones prestacions; quan hi ha queixes formen una comissió d'investigació, fan veure que no sabien el que estava succeint, aparenten que es posaran mans a l’obra, reben elogis per la quantitat de personal que acomiaden, que redueixen, i al qual posen pressa. Només hi són per lluir-se.

Tot això acaba desmoralitzant. Hi ha depressió, ansietat, aquestes malalties psicosomàtiques que fins i tot empitjoren pel fet que no es comprèn quins motius tenim per caminar tan disgustades.

Al taller de les ciutats, on abans hi va haver suburbis, les històries viscudes des de baix i que tant ha costat aixecar-les mostren amb dramàtica claredat la comèdia humana dels que no arriben, mentre se segueix justificant que el treball és i ha de ser penós doncs és un càstig de Déu que va infligir als homes. Les dones ho tenen encara pitjor, un munt de tasques on la fita és no fer mal a ningú sinó tot el contrari, cuidar-nos. Les dones que netegen banys tenen almenys la dignitat de saber que estan fent alguna cosa beneficiosa per als altres.

Darrere de tot es mouen aquestes ocupacions per a titelles, perquè se sentin bé amb ells mateixos. Se sap qui són i per on caminen, encara que no se'ls veu. Els pocs que els distingeixen són els encarregats de posar-los aquí.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

El Raval mostra la seva millor cara amb el 3r Safari pel barri

El Raval acostuma a ser notícia, especialment últimament, per qüestions poc agradables: [...]

Una placa a la Rambla per recordar les víctimes del 17-A

L’Ajuntament ha anunciat com serà el memorial de record a les víctimes dels atemptats [...]

El MACBA dedica una gran exposició a Jaume Plensa

El Plensa “més íntim i conceptual”. Així és com ha definit el director del Museu d’Art [...]

Maria Casas i els estibadors del port, Medalles d’Honor

El Saló de Cent de l’Ajuntament va acollir el 8 de novembre l’entrega de les Medalles [...]

Nova proposta del MACBA per quedar-se la Misericòrdia

El conflicte obert al Raval entre el Macba, l’Ajuntament i la Generalitat per les ampliacions [...]

Collboni: “Governar Barcelona no és apte per a activistes”

Jaume Collboni ens rep a l'Ajuntament a primera hora del matí. Com a candidat del PSC? "Sí, [...]

Cassolada contra els narcopisos del Raval tot i el reforç policial

L’augment de la presència policial, les detencions fetes durant les últimes setmanes i el [...]

Veïns del Raval planten cara a cinc desnonaments en un matí

Un grup de veïns del Raval van participar el matí del passat 21 de novembre en una [...]

Amics de la Rambla: “Primer cal arreglar els problemes actuals”

Amics de la Rambla ha demanat que la futura reforma de l’avinguda presentada a principis de [...]

L’emblemàtic Cinema Maldà podria tancar les portes

El Cinema Maldà, situat a les Galeries Maldà, té un futur incert. Tal com han explicat a [...]

El Port presenta el nou projecte per a l’Hermitage

El Port de Barcelona ha presentat recentment el seu nou projecte per al Museu Hermitage, [...]

Un aire que mata: 354 barcelonins morts per contaminació en un any

L’informe anual sobre la salut a Barcelona publicat recentment ha inclòs per primera vegada [...]