liniagracia
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

@modernetdemerda | Actualitzat el 12 Juliol 2017 a les 11:19

Hi ha persones que estan mortes però que desconeixen la seva recent defunció. És un fenomen tant real com desagradable. Se'n poden veure al carrer, a casa, en llocs insospitats, fent vida aparentment normal sense adonar-se que ja està, que s'ha acabat tot, vostè és mort, és un cadàver, miri's, faci el favor d'estirar-se solemnement i descansar, que la vida és dels vius. Dels vius i prou.

Però ells s'arrapen a la vida, incapaços de saber morir. I quan parlem d'ells, d'aquest extens catàleg de morts que reivindiquen la seva vitalitat, parlem, entre d'altres, d'una determinada premsa d'aquest país. Premsa morta. Diaris sense poder. Editorials esquinçats. Pressions sense receptor. Impremtes que creien que el relat passava per elles, com hi havia passat sempre, i que han hagut de veure com ara és la gent qui l'entoma i el transforma com vol, lliurement, sense benes als ulls, sense tremolor a les cames.

Quin greu, veure en què han acabat convertint-se. No acaben de creure's la davallada -o no se la volen creure- i això els fa ser impulsors d'escenes delirants, muntatges fracassats, enquestes que ningú compra perquè tothom sap que l'enquesta real és un mateix, postveritats que ja no resten perquè l'experiència suma massa, portades que, sabent-se inversemblants, desitjarien agonitzar amb intimitat i discreció, i una llarga llista de despropòsits que reprodueixen cada dia per intentar transmetre la imatge que són vius.

No, no ho són. Hem mort el llop. I el llop es resisteix a veure's mort, està disposat a morir matant, ensenyant els mateixos ullals que ensenyava quan era ferotge i esvelt i ens condicionava i el temíem i era respectat i se n'obeïen les intencions perquè tenia el poder de canviar-te la vida i tornava a ensenyar els ullals i salivava i millor que t'hi portessis bé. Ara tot ha canviat, ja no és allò, ja no ho serà mai més. I l'últim en saber la bona nova està sent ell, malhumorat i perdut.

Un dia, quan la ràbia els desaparegui, quan vulguin aturar-se a reflexionar què ha passat en les seves pàgines, es preguntaran per què ja no són importants, per què les seves paraules ja no ressonen com abans. I potser llavors es palparan el pit i sentiran, per fi, que ningú els escoltava perquè feia temps que eren morts.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Junqueras: "Demonitzar qualsevol sector que genera ocupació és un error"

Primera hora de la tarda. Departament de la Vicepresidència, a la Rambla de Catalunya. Cau un [...]

El 60% dels llocs amb més brutícia de Gràcia són a la Vila

La Vila concentra el 60% dels llocs amb més brutícia del conjunt del districte. Concretament, [...]

Acceleració final i dies clau per al referèndum de l’1-O

El camí cap a l’1-O s’escurça. Queda menys d’un mes perquè els catalans siguin cridats a les [...]

La façana del Districte serà de Festa Major fins al maig de 2018

La façana de la seu del Districte mantindrà el mural que va estrenar durant la passada edició [...]

Gran de Gràcia tornarà a ser protagonista del Dia sense cotxes

La celebració del Dia sense cotxes del pròxim 22 de setembre tornarà a tenir el carrer Gran [...]

Vallcarca i la Salut diuen adéu a les seves Festes Majors

Els barris de Vallcarca i la Salut s’han acomiadat recentment de les seves respectives Festes [...]

Cartells de suposats clans gitanos proliferen en la vigilància d'obres

El passat 19 de juny els Mossos d’Esquadra detenien Juan Carlos Ramos, regidor socialista de [...]

La FAVB expressa el seu "condol i solidaritat" després dels atemptats

La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va fer una crida als ciutadans [...]

La ciutat es prepara per tornar a somriure amb la Mercè

El setembre significa per a molts barcelonins el retorn a la rutina, a la feina i a l’escola, [...]

200 motius d’alegria: arriba la Festa Major més especial

Perquè una celebració popular arribi a l’edició número 200 ha de tenir uns fonaments molt [...]

Carbonell: “La Festa Major és un dels símbols de la cultura popular del país”

La presidenta de la Festa Major de Gràcia fa un forat a la seva jornada laboral per rebre [...]

Badia: “El que fa especial la Festa Major és que al darrere hi ha el veïnat”

Enmig d’una atapeïda agenda, Eloi Badia atén Línia Gràcia per explicar com encara l’edició [...]