liniagracia
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Dolors Feliu, jurista i membre del Col·lectiu Praga | Actualitzat el 25 Juliol 2017 a les 10:08

A la Declaració d’Independència dels Estats Units se citen els drets de la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat com a drets de totes les persones. Es diu que per garantir aquests drets es creen els governs dels pobles, que obtenen la seva legitimitat del consentiment dels governats. “Volem ser lliures i feliços”. L’any 2002 els economistes Bruno Frey i Alois Stutzer van comprovar que a Suïssa, als cantons on es feien més referèndums, les preferències ciutadanes coincidien més amb les polítiques públiques, i tot plegat augmentava el benestar, la felicitat de les persones.

En aquests moments les institucions catalanes són majoritàriament favorables a la independència per voluntat dels votants, i treballen per aconseguir que la decisió definitiva es pugui prendre democràticament a les urnes. A diferència del que ha passat al Canadà o al Regne Unit, a Espanya el Tribunal Constitucional ha fet una interpretació constitucional contrària al referèndum. Per això, el full de ruta vigent preveu l’elaboració d’una Llei de transitorietat jurídica catalana on es regulin els aspectes necessaris per a la seva celebració d’acord amb els requisits internacionals, i tot allò necessari per a la transició cap a un Estat català, si aquesta és la voluntat de la majoria de la població. També es tramiten ja altres lleis importants en aquest sentit, com el Codi tributari de Catalunya o l’Agència Catalana de Protecció Social.

La Llei de transitorietat, també nomenada Llei de règim jurídic català, serà semblant al que ja s’havia plantejat a Escòcia com una constitució provisional. Aquí, a casa nostra, ha de servir tant per poder fer el referèndum com per gestionar la transició si surt el “sí” a la independència. Per això ha de regular la nacionalitat i el territori, la successió d’ordenaments i administracions, els drets i deures dels ciutadans, les institucions, el poder judicial i l’Administració de justícia, el finançament, el referèndum i el procés constituent, a més de les disposicions finals i de desconnexió necessàries. Tot el que calgui perquè en tot moment la nostra societat segueixi funcionant ordenadament i garantint els drets de la ciutadania. Al cap i a la fi, les normes jurídiques són les que la pròpia societat reconeix com a justes i les compleix i observa com a tals. Només podem dir que tenim un Estat de Dret si hi ha protecció dels drets de la gent, inclosos els drets de participació, i això és el que es pretén amb l’elaboració de textos on es possibilitin aquests drets individuals d’exercici col·lectiu, com són els referits al dret a vot en democràcia.

El pensament independentista pacifista és perfectament legítim en democràcia, com ja ha assegurat el Tribunal Europeu de Dret Humans en nombroses sentències des dels anys noranta. La pretensió de l’Estat espanyol de judicialitzar aquesta voluntat, imputant penalment membres del Govern i del Parlament per seguir els mandats democràtics de la ciutadania, no pot materialment imposar-se davant d’una població que té llibertat d’expressió i que vol participar en els afers públics del seu país. L’èxit del procés és ara en mans de la població catalana i, de fet, sempre ha estat així. Estem parlant del poder de prendre les decisions que ens afecten a la vida diària de la nostra comunitat. Parlem, en definitiva, un cop més a la història, de la recerca de la felicitat.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Okupen una torre centenària al Camp d’en Grassot per salvar-la

Un grup de persones del col·lectiu LGTBI okupa des de fa uns dies una torre centenària que hi [...]

En marxa el carril bici d’Esteve Terrades, al barri de Vallcarca

El nou carril bici del carrer d’Esteve Terrades, al barri de Vallcarca, ja està obert a la [...]

Un concert al CAT clama per la llibertat dels presos polítics

El Centre Artesà Tradicionàrius va acollir divendres passat el concert ‘Folk per la [...]

Gràcia es bolcarà amb La Marató de TV3

El carrer Gran de Gràcia, tal com passa el primer dissabte de cada mes, es tallarà al trànsit [...]

Presenten un llibre de memòries sobre Gràcia

El llibre ‘Memòries del Districte. Gràcia’, de la sèrie sobre els diferents districtes de la [...]

Els grups de dones o com fer front al masclisme

L’Alba Panyella, la Gemma Tria i la Marta Martí són tres dones que tenen de 19 a 25 anys i [...]

La Casa Vicens obre les portes després de la seva reforma

Ha arribat el dia. La Casa Vicens, el primer edifici residencial projectat per Antoni Gaudí a [...]

25 milions d’euros per frenar el turisme al Park Güell

L’Ajuntament va presentar la setmana passada el pla que ha dissenyat per transformar la [...]

Desallotgen un bloc de pisos ocupat al Camp d’en Grassot

Els Mossos d’Esquadra van desallotjar el passat 2 de novembre per requeriment judicial un [...]

Arrenca el cicle de tres conferències del Bicentenari

Les activitats programades en el marc de la celebració del Bicentenari de la Festa Major [...]

Pau Riba presentarà ‘Jo, la donya i el gripau’ al CAT

El músic Pau Riba presentarà el pròxim 1 de desembre al Centre Artesà Tradicionàrius [...]

Els veïns de la plaça del Sol alerten que l’incivisme continua

Els veïns de la plaça del Sol continuen denunciant l’incivisme i el soroll que moltes nits [...]

EL + LLEGIT

 

HEMEROTECA

L'Hemeroteca de
líniagràcia
Desembre 2017
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dm
27 28 29 30 1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31