liniagracia
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Dolors Feliu, jurista i membre del Col·lectiu Praga | Actualitzat el 25 Juliol 2017 a les 10:08

A la Declaració d’Independència dels Estats Units se citen els drets de la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat com a drets de totes les persones. Es diu que per garantir aquests drets es creen els governs dels pobles, que obtenen la seva legitimitat del consentiment dels governats. “Volem ser lliures i feliços”. L’any 2002 els economistes Bruno Frey i Alois Stutzer van comprovar que a Suïssa, als cantons on es feien més referèndums, les preferències ciutadanes coincidien més amb les polítiques públiques, i tot plegat augmentava el benestar, la felicitat de les persones.

En aquests moments les institucions catalanes són majoritàriament favorables a la independència per voluntat dels votants, i treballen per aconseguir que la decisió definitiva es pugui prendre democràticament a les urnes. A diferència del que ha passat al Canadà o al Regne Unit, a Espanya el Tribunal Constitucional ha fet una interpretació constitucional contrària al referèndum. Per això, el full de ruta vigent preveu l’elaboració d’una Llei de transitorietat jurídica catalana on es regulin els aspectes necessaris per a la seva celebració d’acord amb els requisits internacionals, i tot allò necessari per a la transició cap a un Estat català, si aquesta és la voluntat de la majoria de la població. També es tramiten ja altres lleis importants en aquest sentit, com el Codi tributari de Catalunya o l’Agència Catalana de Protecció Social.

La Llei de transitorietat, també nomenada Llei de règim jurídic català, serà semblant al que ja s’havia plantejat a Escòcia com una constitució provisional. Aquí, a casa nostra, ha de servir tant per poder fer el referèndum com per gestionar la transició si surt el “sí” a la independència. Per això ha de regular la nacionalitat i el territori, la successió d’ordenaments i administracions, els drets i deures dels ciutadans, les institucions, el poder judicial i l’Administració de justícia, el finançament, el referèndum i el procés constituent, a més de les disposicions finals i de desconnexió necessàries. Tot el que calgui perquè en tot moment la nostra societat segueixi funcionant ordenadament i garantint els drets de la ciutadania. Al cap i a la fi, les normes jurídiques són les que la pròpia societat reconeix com a justes i les compleix i observa com a tals. Només podem dir que tenim un Estat de Dret si hi ha protecció dels drets de la gent, inclosos els drets de participació, i això és el que es pretén amb l’elaboració de textos on es possibilitin aquests drets individuals d’exercici col·lectiu, com són els referits al dret a vot en democràcia.

El pensament independentista pacifista és perfectament legítim en democràcia, com ja ha assegurat el Tribunal Europeu de Dret Humans en nombroses sentències des dels anys noranta. La pretensió de l’Estat espanyol de judicialitzar aquesta voluntat, imputant penalment membres del Govern i del Parlament per seguir els mandats democràtics de la ciutadania, no pot materialment imposar-se davant d’una població que té llibertat d’expressió i que vol participar en els afers públics del seu país. L’èxit del procés és ara en mans de la població catalana i, de fet, sempre ha estat així. Estem parlant del poder de prendre les decisions que ens afecten a la vida diària de la nostra comunitat. Parlem, en definitiva, un cop més a la història, de la recerca de la felicitat.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

L’Ajuntament ha trobat 267 pisos turístics il·legals en dos anys

El pla de xoc municipal contra els pisos turístics il·legals ha permès, durant els darrers [...]

L’Assemblea de Vallcarca vol evitar l’enderroc d’El Triangle

L’Assemblea de Vallcarca ha posat en marxa una campanya per intentar evitar l’enderrocament [...]

Continuen les queixes veïnals pel soroll a la plaça del Sol

Els veïns de la plaça del Sol continuen denunciant les molèsties constants que pateixen a [...]

La doctora Elena Carreras serà la pregonera de la Festa Major

L’edició d’aquest any de la Festa Major de Gràcia, que arrencarà el pròxim 14 d’agost, tindrà [...]

Oriol Constantí agafa les regnes dels Castellers de la Vila

El nou cap de colla dels Castellers de la Vila de Gràcia, Oriol Constantí, va fer el seu [...]

400.000 nascuts a l'estranger: una ciutat (encara més) cosmopolita

Barcelona és una ciutat cada vegada més diversa. Aquesta és una de les principals conclusions [...]

Colau: “Jo no volia que es trenqués cap pacte, però el PSC ha fet coses molt greus”

L'alcaldessa Ada Colau ens rep en un forat d'una agenda que treu fum. Se la veu cansada, però [...]

Denuncien la manca de places d’escola pública a Gràcia

“Denunciem la planificació negligent per part del Departament d’Ensenyament i el Consorci [...]

Troben un nadó mort al fons d’un celobert de dos pisos

Els Mossos d’Esquadra estan investigant la mort d’un nadó que abans-d’ahir va ser trobat mort [...]

Llum verda a la reforma urbanística del carrer Farigola

La transformació urbanística de Vallcarca, tot i que molt a poc a poc, continua avançant. I [...]

El cartell de la Festa Major de Gràcia 2018, de Mònica Toledo

L’edició d’enguany de la Festa Major de Gràcia ja té cartell. A finals de maig es va conèixer [...]

Munté: “Conec molts sectors clarament decebuts amb Ada Colau”

Neus Munté, candidata del PDeCAT a l'alcaldia, ens rep setmanes després d'haver guanyat les [...]

EL + LLEGIT

 

HEMEROTECA