linial'h
L'Hospitalet Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Laura Pelay | Actualitzat el 10 Gener 2018 a les 10:15

El dia 1 de gener de cada any és de rituals. Els primers nadons de cada hospital, els maleïts accidents de trànsit, el concert de Cap d’Any des de Viena... i, malauradament, el reguitzell de preus a l’alça.

A vegades una pensa que els marcs mentals dels nostres governants i els de la població en general estan completament desincronitzats. L’economia continua en fase expansiva: la catalana creix a un ritme del 3,5% per tercer any consecutiu (3,1% a Espanya) i tot i que sembla que el 2018 hi haurà un petit alentiment, les dades continuaran sent positives. Paral·lelament, els salaris han crescut a través dels convenis col·lectius un 1,42% de mitjana.

Del 2009 al 2016, la devaluació salarial ha fet perdre de mitjana un 5,4% de poder adquisitiu a cada treballador; i així estem. La recuperació del creixement i els baixos costos de les empreses han fet que aquestes ja hagin recuperat els nivells de benefici d’abans de la crisi. Així, en la composició del PIB, els salaris han perdut vora el 5% del seu pes mentre que els beneficis empresarials han guanyat un 2%.

I les xifres, com sempre, ens transmeten realitats i símptomes. La realitat està en els mons paral·lels. En la constatació que t’apujaran l’aigua un 11,8%, o el transport públic o els carburants o l’electricitat, per la qual ja paguem un preu indecent, i tu cobres el mateix o menys.

Els subministraments bàsics són un dret fonamental. Poder escalfar la casa, rentar-se o el dret a la mobilitat no són cap luxe sinó una necessitat. Molts cops ens diuen que els barcelonins i les barcelonines paguem els transports més barats d’Europa. Segurament amb raó. Però també tenim els salaris més baixos del vell continent. No podem guanyar sous de misèria i que viure als nostres barris, pobles i ciutats sigui prohibitiu.

I ara parlem del símptoma: hi ha la impressió que estem construint vides excloents. Mentre sempre s’ha defensat la ciutadania inclusiva, els darrers anys està fent forat la concepció de persones expulsades, amb la sensació que per molt que remis, per molt que busquis feina, tinguis la sort de trobar-la i guanyis un salari, el corrent, sempre tornes al punt de partida. La constatació que per molt que la vida avanci tu sempre ets al mateix lloc, cobrant un salari de misèria per sobreviure, mentre que a l’Ibex li van bé les coses. I tu, al mateix lloc o una mica més endarrere.

L’alça dels preus no és cap broma. Ni la creixent sensació d’injustícia. Moltes de les grans revoltes cíviques dels catalans i catalanes han anat en paral·lel a actes percebuts com a greuge per a la ciutadania. Com la vaga dels tramvies de l’any 1951 o el tancament de caixes protagonitzat pels industrials catalans. La història és tossuda. I els que ara es neguen a apujar salaris i els que incrementen els preus d’elements bàsics s’ho haurien de plantejar. Perquè no hi ha res pitjor que tenir internament la ràbia creixent que les decisions que es prenen estan basades en realitats que no són les teves perquè et sentis tractat com a ciutadà o ciutadana de segona.

Diuen els Txarango que quan tot s’enlaira pots tocar els somnis de puntetes. Doncs bé, quan tot s’apuja i el teu esforç no es veu recompensat i tu cada cop vius pitjor, pots arribar a l’infern; i és aleshores quan la revolta ha germinat i pot ser imparable. Compte a posar a la gent contra les cordes. Perquè, avui, la sensació és invisible i es construeix a cada casa, a cada barri, ciutat o poble. Però qualsevol guspira pot encendre la ira de la població. I els que es creuen que el patiment que ens estan inflingint es resisteix amb resignació, es poden quedar amb un pam de nas.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Llum verda al gran centre europeu de medicina xinesa

El Ple municipal del 24 d’abril va aprovar, provisionalment, el pla especial urbanístic de [...]

Combatent el ‘bullying’: tecnologia contra assetjament

Lluitar contra l’assetjament i el bullying als instituts. Aquest és l’objectiu del projecte [...]

Obre a la ciutat la primera pista coberta de drons de l’Estat

La legislació actual és molt restrictiva pel que fa a vols de drons a l’aire lliure. Quan [...]

Els veïns de Santa Eulàlia volen el Gasòmetre promès el 2005

L’Associació de Veïns 5 carrers de Santa Eulàlia no està d’acord amb el projecte de [...]

L’institut Provençana pensarà com millorar els Blocs Florida

Els alumnes del grau superior d’edificació i obra civil de l’institut Provençana podran posar [...]

Homenatge d’Esquerra Republicana a Anna Simó

El 29 d’abril la secció local d’Esquerra Republicana va entregar el II Memorial Justa [...]

La sentència de la Manada sacseja el feminisme: a partir d'ara què?

La sentència del cas de la Manada ha sacsejat la societat. Rebuig social, indignació... [...]

Els concerts tornaran a ser el plat fort de les Festes de Primavera

La ciutat arrencarà el pròxim dia 19 el calendari festiu, en el qual se submergirà fins a [...]

Porten a Antifrau suposades “irregularitats” a l’Ajuntament

Ja en van dos en tres mesos. Canviem ha portat a Antifrau un dossier amb informació sobre [...]

Comença el procés participatiu del polèmic Pla de la Gran Via

Definir els usos del futur parc Granvia-Llobregat i de les masies de Cal Trabal, Ca [...]

El Ple regula els pisos turístics i en limita l’ús

L’Ajuntament regularà els pisos turístics. Així es va aprovar en el Ple de març, en el qual [...]

Polèmica per la futura residència d’estudiants de Collblanc

Si al novembre el Ple donava llum verda al planejament urbanístic que permetia la construcció [...]

EL + LLEGIT

 

HEMEROTECA