linialescorts
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Gemma Aguilera | Actualitzat el 04 abril 2017 a les 10:26

Una guerra civil. Una dictadura. Desenes de militats assassinats i centenars de represaliats pel franquisme. Una Transició i un règim espanyol blindat per un bipartidisme corrupte. Unió Democràtica de Catalunya ho ha resistit tot durant vuit dècades. Tot, menys la megalomania i la mà foradada de Josep Antoni Duran i Lleida.

Han estat els dinars de copa i puro en reservats de restaurants madrilenys i les estones als passadissos del Congrés, on Duran feia de lobbista del catalanisme moderat, el que progressivament va anar matant aquestes digníssimes sigles històriques, cabdals en la lluita antifranquista i la protecció de la llengua i la cultura catalanes en temps de repressió.

A Unió l’ha liquidada un home que va prendre el control del partit fa tres dècades i va mantenir la poltrona a base d’imposar la por entre els serfs a qui alimentava amb càrrecs en institucions controlades per CiU. A Unió l’ha mort la incapacitat d’un home per entendre i acceptar que l’estiu del 2010, amb la manifestació contra la sentència del TC contra l’Estatut, la política catalana mai no tornaria a ser com en les seves èpoques més glorioses a l’Hotel Palace, en què CiU estava convençuda que els catalans necessitaven un negociador a Madrid per ser influents. Fins que va aparèixer Albert Rivera amb una oferta molt més interessant, nacionalisme espanyol made in Catalolia.

A Unió no l’ha matat ni l’independentisme ni l’unionisme, com assegura la carta enviada a la militància, sinó el xantatge permanent a CDC i les relacions obscenes d’aquest cacic amb l’oligarquia madrilenya representada a la llotja del Bernabéu.

La mort d’Unió, més ben dit, de la UDC adulterada pel més gran professional de la política que ha conegut Catalunya, és també la mort de l’últim partit d’obediència catalana que es va negar a trencar amb el règim del 78. Fins al darrer minut de la seva vida, Unió s’ha agenollat per formar part del sistema corrupte i en fallida democràtica del PP, el PSOE i C’s.

I un resum curiós del final d’un partit amb 86 anys d’història: Una militant fidel fins al darrer dia a les sigles està inhabilitada per haver posat les urnes el 9N, i l’home que les ha trepitjades fins al darrer dia es passeja pels mitjans amb el seu llibre Un pa com unes hòsties. Valia la pena trencar-ho tot? Bona pregunta, que tot i que no es refereix a Unió, sinó als independentistes, els militants honestos del partit de Carrasco i Formiguera voldrien formular al senyor que va fer les maletes i els va deixar penjats amb un deute de 22,5 milions d’euros.

Publicat a El Món.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Agredeixen una dona de 57 anys per dur un llaç groc

Una veïna de 57 anys de les Corts ha denunciat als Mossos d’Esquadra que divendres passat va [...]

La biblioteca més moderna de la ciutat ja llueix a les Corts

Les Corts ja pot dir que té la biblioteca més moderna de la ciutat. Això és així des del [...]

Gay de Liébana parlarà de les pensions a l’RCT Barcelona

L’economista i professor de la Universitat de Barcelona José María Gay de Liébana serà el [...]

Les Corts, protagonista de la Mobile Week Barcelona

La segona edició de la Mobile Week Barcelona, l’espai de reflexió oberta al voltant de la [...]

Impactes de balins contra un bloc que té una estelada

Un veí que viu a la cantonada de l’avinguda de Sarrià amb Josep Tarradellas va denunciar fa [...]

Paralitzat el reallotjament de 14 famílies de la Colònia Castells

Contratemps en la reurbanització de la Colònia Castells. El jutjat número 15 de Barcelona va [...]

En marxa el procés de recuperació del recinte fabril d’Amadeu Carné

Després d’anys d’espera, l’Ajuntament ha desencallat l’expropiació de l’antiga fàbrica [...]

Internet fa créixer el nombre de joves enganxats al joc

Equips de futbol publicitant apostes. Anuncis als mitjans fomentant el joc. Sales de bingo i [...]

Clam veïnal per una aigua pública

Vol vostè que la gestió de l’aigua de Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana? [...]

Els veïns protesten a Sant Jaume per l’ordenança de terrasses de Colau

Una ordenança veïnal de terrasses que preservi l'espai públic i garanteixi el dret al [...]

Recta final per a la superilla de la Maternitat i Sant Ramon

La polèmica amb la superilla del Poblenou va fer saltar fa més d’un any i mig a la primera [...]

Nou carril bici per unir la ronda de Dalt i la Diagonal

La implantació de carrils bici, tant al districte com al conjunt de la ciutat, no s’atura. A [...]