linialescorts
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

@modernetdemerda | Actualitzat el 05 Juliol 2017 a les 10:17

Aquesta semana passada s’ha celebrat el Dia Internacional de l'Orgull LGTBI. Un preludi del Dia Internacional de l'Orgull Heterosexual que tindrem el goig de celebrar tan bon punt l'amor entre persones de sexes diferents sigui considerat un crim en 72 països i condemnat amb la pena de mort en 16 d'ells.

Fou un dia aparentment esperançador. El país va omplir-se de colors, de desitjos i de proclames. Proclames anònimes i de patums conegudes, de joves i grans, als mitjans i, sobretot, a les xarxes socials. Moltes, apassionades; d'altres, sinceres; i algunes, inquietants. Entre aquestes últimes, convé aturar-nos especialment en totes aquelles persones que, tot defensant la causa i mostrant-se'n partidaris, en les seves alegres reflexions apel·laven a la tolerància vers el col·lectiu i es felicitaven pel fet de considerar-se a si mateixes tan tolerants davant la realitat. Tolerants. Del verb tolerar. Que ho toleren.

L'Institut d'Estudis Catalans identifica 3 accepcions diferents pel verb tolerar. La primera parla de "suportar en els altres alguna cosa que desaprovem". La segona, "deixar passar alguna cosa sense consentir-ho expressament". I la tercera, "resistir una condició adversa sense dany". Aquestes persones, doncs, suporten el món LGTBI. Li deixen passar la seva manera de fer, la seva manera de viure. Resisteixen. Resisteixen com uns autèntics herois davant les atrocitats amb què el present els obsequia diàriament.

En ple segle XXI, per tant, i al nostre propi país, encara hi ha qui perdona la vida amb condescendència a aquells que estimen d'una manera determinada. Encara se'ls deixen passar els seus gustos. Els seus vicis. Les seves excentricitats. Encara es tolera, públicament i amb orgull, segons quin amor. Perquè som oberts i avançats de mena; tant, que som capaços de fer els ulls grossos davant la més simple de les llibertats. Quina sort, quina joia.

Bé, és important que aquesta bona gent sàpiga que no cal. Que la seva tolerància no és necessària. Ningú neix perquè uns altres li tolerin ser qui és. Sobretot, perquè a aquests altres no se'ls tolerarà mai la seva benvolent permissivitat enfront un dels drets més bàsics de qualsevol societat: el d'estimar lliurement, el de ser qui un vol ser.

Que no esperin, doncs, cap reconeixement, cap agraïment, cap abraçada. Que no esperin que els tolerem la seva gentilesa. A hores d’ara, sentint-ho molt, ja no ens podem permetre que es toleri la llibertat.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Agredeixen una dona de 57 anys per dur un llaç groc

Una veïna de 57 anys de les Corts ha denunciat als Mossos d’Esquadra que divendres passat va [...]

La biblioteca més moderna de la ciutat ja llueix a les Corts

Les Corts ja pot dir que té la biblioteca més moderna de la ciutat. Això és així des del [...]

Gay de Liébana parlarà de les pensions a l’RCT Barcelona

L’economista i professor de la Universitat de Barcelona José María Gay de Liébana serà el [...]

Les Corts, protagonista de la Mobile Week Barcelona

La segona edició de la Mobile Week Barcelona, l’espai de reflexió oberta al voltant de la [...]

Impactes de balins contra un bloc que té una estelada

Un veí que viu a la cantonada de l’avinguda de Sarrià amb Josep Tarradellas va denunciar fa [...]

Paralitzat el reallotjament de 14 famílies de la Colònia Castells

Contratemps en la reurbanització de la Colònia Castells. El jutjat número 15 de Barcelona va [...]

En marxa el procés de recuperació del recinte fabril d’Amadeu Carné

Després d’anys d’espera, l’Ajuntament ha desencallat l’expropiació de l’antiga fàbrica [...]

Internet fa créixer el nombre de joves enganxats al joc

Equips de futbol publicitant apostes. Anuncis als mitjans fomentant el joc. Sales de bingo i [...]

Clam veïnal per una aigua pública

Vol vostè que la gestió de l’aigua de Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana? [...]

Els veïns protesten a Sant Jaume per l’ordenança de terrasses de Colau

Una ordenança veïnal de terrasses que preservi l'espai públic i garanteixi el dret al [...]

Recta final per a la superilla de la Maternitat i Sant Ramon

La polèmica amb la superilla del Poblenou va fer saltar fa més d’un any i mig a la primera [...]

Nou carril bici per unir la ronda de Dalt i la Diagonal

La implantació de carrils bici, tant al districte com al conjunt de la ciutat, no s’atura. A [...]