liniamar
mar Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Júlia Daravallo Gonzalez | Actualitzat el 24 Gener 2018 a les 10:14

Senyores, senyors. Permetin-me que em remeti a un conte per explicar millor el que vull dir. Les narracions poden ser una arma de doble fila. Normalment s’accepten de bon grat perquè formen part de tradicions que són el punt de mira d’aquells que poden escriure-les, és a dir, dels qui manen.

Com que no vull fer-me pesada, intentaré ser breu.

Entre els textos del Gènesi, un dels més desconeguts és el protagonitzat per la Lilit. “La primera dona” és una història narrada dues vegades: la d'Eva va ser escrita, la segona només explicada oralment i, per això, poc coneguda. Sembla que Adam va demanar ajuda a Déu perquè Lilit era rebel i no satisfeia els seus desitjos... Pobre Adam! Ella no va tenir més remei que marxar després de demanar ajuda sense resposta, perquè no tolerava ser forçada per un home vulgar i posseïdor... Un gest que va propiciar l'enuig bíblic del Creador. En fi, tota la ira divina i un nou concepte del mal que van utilitzar algunes religions per fer de la dona lliure un ésser perillós i endimoniat, "prostituta" assedegada, lladre nocturna de nens. Fa pena descobrir que es tracta d’un mite molt vigent; el personatge televisiu Bertín Osborne resumia que la raça espanyola es defineix pel seu masculinisme.

El gran escriptor jueu Primo Levi va denunciar els factors ocults de l'agressió a les dones en la seva obra Lilit i altres relats. Les dinàmiques del poder mai no qüestionen què és el que hi ha darrere del que es diu. Penso que aquest relat és una revelació d'alliberament personal que reclama el dret a triar sense ser sotmesa a la força. Una visió gens extraordinària que es defensa com pot dels estereotips masclistes mil·lenaris i s’enfronta, en molts casos, a l’"eugenèsia” d’un passat recent que afirmava que les dones republicanes –Lilits– tenien sentiments patològics i un gran instint de crueltat.

Les idees, o la falta d’aquestes, són més perilloses que el verí, i la seva cura rau en “aprendre fent coses”, per molt petites que siguin. Una didàctica que necessita el concurs de l'art en totes les seves facetes, una pedagogia sentimental, ara inexistent, i una educació sexual efectiva que contraresti la informació limitada i absurda de la pornografia.

L'aplicació del pla de mesures contra la violència envers les dones i les criatures és una molt bona notícia, però la prevenció no pot sostenir-se només en demanar silenci a les víctimes. Caldrà també plantar cara i denunciar sense por, i amb els mecanismes necessaris.

I els mitjans? Què es pot fer des de la premsa, la ràdio i la televisió al respecte?

En primer lloc, posar més atenció en l'ús d'expressions masculines quan no és moralment correcte (tots, ells, alguns...). També es podria demanar el segon cognom a periodistes i col·laboracions per fer justícia amb les nostres mares. La funció de la cura de textos és una tasca summament important en aquest sentit: no negar el femení.

Parlant de mares, aniria bé fer un esforç col·lectiu per controlar les infames expressions –com aquella de “fill de puta”– i altres termes tan arrelats a la nostra cultura i que aboquen tanta merda a les dones.

Qualsevol dia s’enfadaran molt i ens deixaran sense les postres.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Condemnen Roca per la mort d’un treballador per l’amiant

Nova victòria dels treballadors afectats per la pols d’amiant i la reivindicació que es [...]

Vaga per “manca de recursos” contra la violència de gènere

Les treballadores de la unitat d'assessorament del Servei d'Intervenció Especialitzada del [...]

El Prat serà la base d’un tren d’alta velocitat ‘low cost’

El Delta es torna a dividir per qüestions de mobilitat. Tot i ser el territori que més vies i [...]

Mijoler substituirà Tejedor com a alcaldable d'ICV al Prat

Després de 35 anys al capdavant del consistori del Prat, Lluís Tejedor no es presentarà a les [...]

Bany de masses al Prat del finalista d’OT Alfred Garcia

El concursant de la present edició d’Operación Triunfo, el pratenc Alfred Garcia, ha tornat a [...]

Un aparcament pioner per als usuaris del transport públic

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha escollit Castelldefels per posar en pràctica un [...]

Un incendi calcina la façana de Cal Sei de Viladecans

La família Via-Reguan encara es fa creus del que ha passat al seu negoci familiar. La tarda [...]

Demanen que es reactivin les obres del nus de la Parellada

La rotonda de la Parellada, a Sant Boi de Llobregat, és una de les infraestructures viàries [...]

Un mural gegant per reivindicar la natura a Castelldefels

Els alumnes del Servei Local de Transició Escola-Treball han dissenyat un espectacular mural [...]

Ignatius Farray porta a Viladecans la comèdia salvatge

L’humorista canari Juan Ignacio Delgado, conegut pel nom artísitic Ignatius Farray, actuarà [...]

La Festa Major d’Hivern de Viladecans reneix més familiar

La revitalització de la cultura popular a la ciutat es fa cada cop més palesa després de la [...]

El Palmira Domènech del Prat estarà fet abans de les eleccions

El tercer centre cívic de la ciutat, que s’ubicarà entre el barri antic i La Marina, entrarà [...]