Linia Nord ed. Barcelonès Nord
barcelonesnord Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Dolors Feliu, jurista i membre del Col·lectiu Praga | Actualitzat el 25 Juliol 2017 a les 10:08

A la Declaració d’Independència dels Estats Units se citen els drets de la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat com a drets de totes les persones. Es diu que per garantir aquests drets es creen els governs dels pobles, que obtenen la seva legitimitat del consentiment dels governats. “Volem ser lliures i feliços”. L’any 2002 els economistes Bruno Frey i Alois Stutzer van comprovar que a Suïssa, als cantons on es feien més referèndums, les preferències ciutadanes coincidien més amb les polítiques públiques, i tot plegat augmentava el benestar, la felicitat de les persones.

En aquests moments les institucions catalanes són majoritàriament favorables a la independència per voluntat dels votants, i treballen per aconseguir que la decisió definitiva es pugui prendre democràticament a les urnes. A diferència del que ha passat al Canadà o al Regne Unit, a Espanya el Tribunal Constitucional ha fet una interpretació constitucional contrària al referèndum. Per això, el full de ruta vigent preveu l’elaboració d’una Llei de transitorietat jurídica catalana on es regulin els aspectes necessaris per a la seva celebració d’acord amb els requisits internacionals, i tot allò necessari per a la transició cap a un Estat català, si aquesta és la voluntat de la majoria de la població. També es tramiten ja altres lleis importants en aquest sentit, com el Codi tributari de Catalunya o l’Agència Catalana de Protecció Social.

La Llei de transitorietat, també nomenada Llei de règim jurídic català, serà semblant al que ja s’havia plantejat a Escòcia com una constitució provisional. Aquí, a casa nostra, ha de servir tant per poder fer el referèndum com per gestionar la transició si surt el “sí” a la independència. Per això ha de regular la nacionalitat i el territori, la successió d’ordenaments i administracions, els drets i deures dels ciutadans, les institucions, el poder judicial i l’Administració de justícia, el finançament, el referèndum i el procés constituent, a més de les disposicions finals i de desconnexió necessàries. Tot el que calgui perquè en tot moment la nostra societat segueixi funcionant ordenadament i garantint els drets de la ciutadania. Al cap i a la fi, les normes jurídiques són les que la pròpia societat reconeix com a justes i les compleix i observa com a tals. Només podem dir que tenim un Estat de Dret si hi ha protecció dels drets de la gent, inclosos els drets de participació, i això és el que es pretén amb l’elaboració de textos on es possibilitin aquests drets individuals d’exercici col·lectiu, com són els referits al dret a vot en democràcia.

El pensament independentista pacifista és perfectament legítim en democràcia, com ja ha assegurat el Tribunal Europeu de Dret Humans en nombroses sentències des dels anys noranta. La pretensió de l’Estat espanyol de judicialitzar aquesta voluntat, imputant penalment membres del Govern i del Parlament per seguir els mandats democràtics de la ciutadania, no pot materialment imposar-se davant d’una població que té llibertat d’expressió i que vol participar en els afers públics del seu país. L’èxit del procés és ara en mans de la població catalana i, de fet, sempre ha estat així. Estem parlant del poder de prendre les decisions que ens afecten a la vida diària de la nostra comunitat. Parlem, en definitiva, un cop més a la història, de la recerca de la felicitat.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Gairebé un de cada quatre veïns està en risc de pobresa

El risc de pobresa varia força en funció de la ciutat de l’àrea metropolitana on es visqui. [...]

El final del serial amb BDN Capaç podria ser qüestió de setmanes

Si hi ha una polèmica que ha marcat l’actual mandat a Badalona és la ubicació que ha de tenir [...]

L’IBI queda congelat a Badalona i es podrà fer habitatge públic

Després d’un mes de suspens, finalment els veïns i veïnes de Badalona ja saben que l’any [...]

Reclamen transparència pel Wavegarden i Funtané es defensa

Avui a la tarda, coincidint amb la celebració del Ple municipal, Salvem Montgat ha convocat [...]

Junts per Tiana i CUP alerten de “desgast” per la moció de censura

PDeCAT, Junts i la CUP preveien celebrar dilluns passat una reunió “definitiva” per pactar [...]

Sant Adrià vetarà els cotxes contaminants els dies crítics

A partir de demà a Sant Adrià es restringirà la circulació als cotxes i les furgonetes de més [...]

El Barcelonès Nord clama contra la violència masclista

La commemoració del Dia Internacional contra la violència masclista, el passat 25 de [...]

Ens volem vives: els grups de dones o com combatre el masclisme

L’Alba Panyella, la Gemma Tria i la Marta Martí són tres dones que tenen de 19 a 25 anys i [...]

Situació “crítica” a Badalona per la manca d’habitatge social

A dia d’avui Badalona no disposa de cap pis públic per entregar a persones que hagin estat [...]

Microdonacions per denunciar Sant Adrià i aturar el crematori

La plataforma ciutadana Stop Crematori ha posat en marxa una campanya de microdonacions per [...]

El balanç del Tomorrowland passa de puntetes sobre l’incendi

Quatre mesos després de la celebració del festival de música electrònica Tomorrowland al parc [...]

Els grups de Montgat debatran avui el futur del Wavegarden

L’Ajuntament crearà avui a la tarda la comissió informativa especial que servirà perquè els [...]

EL + LLEGIT

 

HEMEROTECA

L'Hemeroteca de
linianord-barcelonesnord
Desembre 2017
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dm
27 28 29 30 1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31