Linia Nord ed. Barcelonès Nord
barcelonesnord Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Estanis Alcover i Martí | Actualitzat el 07 Setembre 2017 a les 10:56

És només l’alcaldessa i l’Ajuntament els encarregats de crear una Badalona més bonica per a tothom, no deixant-la en mans de grans inversors privats i el mercat lliure? No, som tots els badalonins.

Per què ens agraden més unes ciutats que unes altres? Per què la majoria de les urbs antigues ens agraden més? Moltes són boniques però, per què només unes poques transmeten aquest encant especial?

Alain de Botton (1969), filòsof i escriptor suís, considerava que l'art de fer ciutats atractives estava en declivi, constatant que des de 1905 no se n'havia construït cap. Per aquesta raó, entre altres, va fundar en 2008 L'Escola de la Vida (The School of Life), a Londres, un centre que pretén desenvolupar una nova visió educativa centrada en la intel·ligència emocional a través de la cultura.

De Botton va trobar necessari establir uns principis que expliquessin el perquè unes ciutats són més belles i desitjables que altres. En forma de manifest en va elaborar sis considerats, la base per convertir les ciutats en llocs atractius, tant per a qui hi resideixen com les visiten. Entenc, després d’haver-les llegit unes quantes vegades, que són extra-polables a Badalona, sense cap mena de dubte.

Varietat i ordre
Cada ciutat hauria de tenir un ordre visual, un ritme que estableixi un cert balanç i simetria en la seva arquitectura. Barcelona, a manera d'exemple, es considera una ciutat molt més agradable (visualment) que Madrid, ja que hi ha certa harmonia en tots els seus elements arquitectònics. De totes maneres, De Botton especifica que un excés d'ordre a la ciutat pot causar problemes urbans, convertint-se en estructura alienígena, com ara les ciutats emmurallades tipus Kowloon, on podien viure una gran aglomeració de persones en molt poca superfície.

Sense oblidar la complexitat, ha d'haver-hi un equilibri tant d'ordre com de varietat estètica.

Vida visible
Es valoren molt més els espais públics visibles, actius, plens d'activitat i vida urbana. Això potencia la calidesa i dóna sentit d'identitat i permanència a les ciutats. De Botton ho exemplifica amb les obres de Canaletto, un exemple indispensable per entendre aquest principi. Són necessaris carrers plens de vida, on els habitants puguin comunicar-se a través d'una mirada o un gest, on es potenciï més el contacte humà que el virtual.

Compactació
Viure en ciutats compactes com Badalona o ciutats extenses com una colla de nord-americanes (Phoenix, Los Ángeles) afecta el comportament urbà, ja que en el cas de ciutats de gran extensió, es consumeixen molts més recursos energètics tant per la seva extensió com dispersió urbana.

Són molts els que prefereixen viure allunyats dels centres, generant nous suburbis d'àrees únicament residencials connectades a través d'extenses vies interurbanes, depenent generalment del transport privat. En canvi, en ciutats com Barcelona hi ha espais comuns, com places i parcs, on el sentit de pertinença es fa visible i palpable, considerant aquests una extensió de l'espai privat. Aquest és un bon exemple per a Badalona, que ho va intentant, però sense gaires recursos.

Orientació i misteri
El filòsof considera que perdre’s per la ciutat, descobrir noves rutes i caminar a la deriva, és una cosa necessària i atractiva que no necessàriament ha d'involucrar inseguretat (al desconegut). De Botton suggereix que descobrir racons urbans, per carrers estrets i estretes, crea una atmosfera de misteri agradable; per contra, la creació de grans avingudes i bulevards suggereix un cert ordre també necessari. Per aquesta raó, considera que hi ha d'haver un equilibri dimensional viari, on unes vies ofereixin orientació i altres misteris. Sembla que assenyali amb el dit el Dalt de la Vila badaloní.

De Botton creu en l'exposició de la vida pública dels seus habitants en els carrers però mantenint la privacitat. És un debat pels badalonins.

Escala
Avui en dia, moltes ciutats s'estan associant a la mida de les seves construccions, arribant en certs casos a proporcions desmesurades i sense sentit. Ciutats com París, Roma o Amsterdam han optat, però, per mantenir reduïda l'escala de les seves construccions. De Botton considera depriment que icones de les ciutats d'avui exemplifiquen grans corporacions i empreses privades.

Com si mirés cap a Bétulo, el filòsof considera que el límit ideal per edificar són cinc pisos: densos, compactes i ajustats. Si se sobrepassa aquest límit, l'edifici ha de ser alguna cosa especial, alguna cosa que la humanitat pugui estimar i recordar. Per això, el filòsof especifica que les grans construccions que han estat valorades durant generacions corresponen a aquelles que reflecteixen la societat on s'han realitzat.

Local
Els elements distintius de les ciutats són fonamentals. Aquestes han de marcar la diferència les unes de les altres a través, per exemple, dels seus materials i tècniques constructives.

És bonic que cada ciutat tingui el seu estil i un caràcter únic amb noves formes i varietats constructives. Així doncs, hi ha ciutats caracteritzades per les seves construccions de pedra (Edimburg), maó (Londres), etc. i altres que estableixen prototips reproduïbles arreu del món (ja sigui col·locant un gratacel similar al mig del desert, enmig de l'oceà, o en ple centre financer d'una metròpolis). Cal trobar un estil adequat al lloc on s'emplaça l'edifici.

Així, el filòsof aborda aquest principi centrant-se en dues àrees: la confusió intel·lectual al voltant de la bellesa i la manca de voluntat política. A la primera, De Botton considera que la certesa de què i què no és bonic és un tema subjectiu que, aplicat a la ciutat, depèn de l'estat sensitiu de cada persona en cada lloc. En tant a la segona, considera que són només els governs els encarregats de crear ciutats més boniques per a tothom, no deixant-les en mans de grans inversors privats i el mercat lliure.

Podem millorar la nostra ciutat? Podem fer Badalona més atractiva? Hi ha molta feina a fer.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

1-O: Sabater denuncia intimidacions del subdelegat del govern a funcionaris

L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha denunciat aquest matí intimidacions del [...]

Sabater respon la Fiscalia: “Deixeu els ajuntaments en pau”

“No tinc consciència d'haver fet cap delicte. Vull que tota Badalona pugui votar Sí o No. [...]

El programa de TV3 ‘El foraster’ visitarà el barri de la Mina

Aquesta tardor la Mina serà protagonista a TV3. I és que el programa El foraster ha escollit [...]

Es trenca el pacte de govern entre el PSC i Esquerra a Tiana

La convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre ha tingut conseqüències a Tiana. El pacte de [...]

Catalunya en Comú mobilitza un miler de persones a Can Zam

Els nuclis locals de Podem i ICV fan un balanç positiu de l’acte que Catalunya en Comú va [...]

Sánchez, des de Santa Coloma: “No volem votar una ruptura”

El Teatre Sagarra va acollir dimarts el Consell Municipal Obert del PSC, en el qual van [...]

Puigdemont farà demà campanya pel Sí a Badalona

El teatre Principal acollirà demà a dos quarts de vuit del vespre el primer gran acte de [...]

Comença el curs escolar amb deures pendents

El curs escolar 2017-2019 va començar dilluns i les comunitats educatives de Badalona i Santa [...]

Cartells de suposats clans gitanos proliferen en la vigilància d'obres

El passat 19 de juny els Mossos d’Esquadra detenien Juan Carlos Ramos, regidor socialista de [...]

Junqueras: “Badalona és una prioritat: sé que té dificultats en infraestructures”

Primera hora de la tarda. Departament de la Vicepresidència, a la Rambla de Catalunya de [...]

El Govern titlla de “represàlia” les ocupacions a la Mina

Lluny d’encarar-se cap a la solució, l’ocupació de pisos a la Mina per part dels clans del [...]

Montgat recrea la Guerra de Successió per celebrar la Diada

Diumenge al vespre les tropes austriacistes que van desembarcar a Montgat el 22 d’agost de [...]

EL + LLEGIT

 

1 Octubre - Referèndum

HEMEROTECA

L'Hemeroteca de
linianord-barcelonesnord
Setembre 2017
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dm
28 29 30 31 1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 1