Linia Nord ed. Barcelonès Nord
barcelonesnord Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Pol Carrion i Huguet | Actualitzat el 30 Novembre 2017 a les 10:16

Un mes després de la declaració d’independència del 27 d’octubre, de la intervenció de l’autonomia catalana per part del govern espanyol a través de l’article 155 i de la convocatòria d’eleccions el dia 21 de desembre, les forces independentistes debaten sobre com recompondre el full de ruta per avançar cap a la materialització de la República.

Sense entrar a debatre’n les raons, cal tenir present que totes les forces polítiques i socials el projecte de les quals passa per la República Catalana han acatat la intervenció de la Generalitat: des de la CUP fins al PDeCAT, passant per ERC, Demòcrates, MÉS, Avancem, l’ANC, Òmnium Cultural i la resta de forces independentistes. Acatar, en qualsevol cas, no significa acceptar. Les paraules són importants.

Partint d’aquesta realitat il·legítima, el debat sobre com fer efectiva la República és més viu que mai. En aquest context ara torna a estar sobre la taula la discussió sobre si cal seguir apostant per la política de fets consumats o via unilateral.

Podem renunciar a la unilateralitat en el camí cap a la independència? El context, el coneixement i les experiències acumulades durant set anys, i la intuïció ens diuen que no. L’Estat espanyol mai no seurà a negociar per voluntat pròpia i de grat una separació pactada, ja que l’autoritarisme que corromp els seus fonaments li impedeix d’acceptar qualsevol realitat que posi en qüestió la idea de la seva unitat, essència sobre la qual s’ha construït el projecte polític de les elits que controlen el poder a Madrid.

Ara bé, tot i saber que no podem renunciar a la unilateralitat, podem aplicar-la en qualsevol cas? Des del meu punt de vista, la resposta també és no. La unilateralitat implica avançar en la materialització de la República sense un acord amb l’Estat, i per tal de fer-la efectiva, és condició sine qua non que la major part de la població hi doni suport i estigui disposada a desobeir l’Estat i, per exemple, ingressi els impostos a la hisenda catalana en lloc de la hisenda espanyola. Al seu torn, per tal de fer efectiva la República també necessitem que la població que no hi és favorable l’accepti com a nova realitat en resposta al principi de majoria que regeix qualsevol democràcia, és a dir, que l’acceptin perquè la majoria dels seus conciutadans han optat per una opció que no és la que ells defensen.

En base a aquest raonament, considero que l’aposta per la via unilateral només seria legítima a partir del dia 22 de desembre si els partits independentistes obtenen la majoria absoluta dels vots a les eleccions del dia 21. Això implicaria haver guanyat el referèndum de facto en què s’han convertit aquestes eleccions, ja que una majoria del cos electoral hauria donat suport i validat el resultat del referèndum. Només amb aquesta majoria absoluta de vots podem aspirar que la comunitat internacional reconegui les aspiracions legítimes del poble català i que aquella part de la població contrària a la independència accepti la República Catalana, tot i que ho faci de forma resignada.

Bastir la futura República sobre el principi de la majoria democràtica és una obligació que ens imposem tots aquells que creiem en ella, justament pel fet que aspirem a esdevenir un Estat construït sobre les espatlles de ciutadans i ciutadanes lliures i no en base a la força i la coerció sobre la qual s’han construït Estats com l’espanyol. Certament, aquesta autoimposició potser fa que haguem de transitar per rutes més llargues per assolir el nostre objectiu. Recordem, però, que la independència no és un fi en si mateixa, sinó una eina que volem emprar per a objectius més elevats, i per tant, tan important és l’estació d’arribada com la manera com hem transitat el camí per arribar-hi.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Badalona i Santa Coloma protesten per la T-10 més cara

El 2018 ha començat amb un encariment mitjà del 2% dels bitllets de transport públic a l’àrea [...]

Inquietud veïnal per unes obres al Turó de l’Enric

Els veïns del Turó de l’Enric, al barri de la Morera, han viscut aquest dimarts una situació [...]

Una baralla a Santa Coloma acaba amb un mort

Un veí de Santa Coloma mort per arma blanca i un altre colomenc detingut com a presumpte [...]

Presó sense fiança per al detingut pel crim masclista a la Mina

El detingut com a sospitós de l’assassinat d’una dona el 25 de desembre és en presó [...]

El projecte de mentoria Rossinyol: un mirall per obrir-se al món

Emmirallar-se en referents positius i evidenciar que el món no acaba a Sant Adrià. Aquest és [...]

El servei d’ocupació de Montgat atén 200 persones el 2017

Durant l’any 2017, el servei d’ocupació de l’Ajuntament de Montgat ha atès a gairebé 200 [...]

L’habitatge social als Vessants tira endavant amb crítiques

Tiana disposarà d’uns 80 habitatges de protecció oficial als Vessants 2 després que el Ple [...]

L'AMB impulsa la innovació al sector alimentari

Amb l’objectiu d’explorar les iniciatives més punteres que busquen resoldre la problemàtica [...]

L'independentisme guanya les eleccions a Tiana

Tiana ha tancat la jornada electoral d'avui amb una clara victòria de l'independentisme. [...]

Ciutadans guanya clarament a Sant Adrià amb el 76% escrutat

Ciutadans ha guanyat clarament les eleccions a Sant Adrià. Amb el 76% escrutat, la llista [...]

ERC guanya Cs a Montgat per 15 vots de diferència

Les eleccions d'avui ja tenen guanyador a Montgat. Amb un resultat molt ajustat, ERC s'ha [...]

El PP d'Albiol és sisena força a Badalona amb el 73% escrutat

Ciutadans també guanyaria les eleccions a Badalona. Amb el 73% de vots escrutats, la [...]