Linia Nord ed. Baix Llobregat
nord Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Valeria Vargas | Actualitzat el 27 Febrer 2017 a les 10:55

Els dies de febrer han passat tan de pressa com els vents huracanats que ens van fer pentinar a més d’un de nosaltres, allà cap a mitjans de mes. Dies freds, l’hivern se sent, entre dies de sol i pluja, em trobo passejant pels carrers de Martorell.

Un matí de diumenge, amb el sol radiant i l’esperit de les famílies gaudint, potser de l’únic dia de compartir tots plegats; nens als parcs corrents desesperats per arribar el primer al tobogan; somriures, soroll, cares desconegudes. L’avi que porta el seu nét a recollir la pilota, la senyora que em mira i a qui somric. Miro al voltant meu, I penso: quanta vida hi ha a la vida!

Entre el conjunt de la política i els moviments de drets humans que hem experimentat recentment, estava desitjant dedicar unes ratlles a totes nosaltres, les dones. Sóc una gran admiradora de l’esperit de la Dona. Crec fermament que som una criatura única i esplèndida. Podem ser intenses, reconfortants, maques, complicades, rares, submises, dominants, atentes, absorvents, cercadores d’atenció, possessives, amables i la perfecció de Déu al mateix temps. Digueu-me, qui més pot fer tot això en lloc de nosaltres? Graciós!

Som capaços d’aconseguir des dels somnis més anhelats fins a guerres que destrueixen vides. El nostre potencial és simplement il·limitat. Algú em va confiar que som molt difícils d’entendre. Crec fermament que l’extraordinari és difícil d'entendre, ja que les millors coses no tenen una explicació. Un amic em va dir que Déu és intel·ligent, perquè ens va fer petites i febles, físicament parlant. Potser tingui raó, perquè estic bastant segura que som les més fortes de la nostra espècie. Les dones som la personificació de l’energia de l’Univers. I no puc sentir-me més orgullosa.

Tot i escoltar tota mena de comentaris i prejudicis, les dones fem les coses de veritat: Estimem, riem, compartim, protegim, lluitem i seguim endavant. I ho fem de veritat.

Nosaltres vivim intensament cada sensació que ens fa sentir úniques estimades, apreciades, valorades. Per tant, hi ha una necessitat amagada molt a dins nostre de ser ben ateses tal com ens mereixem. Perquè també ens preocupem.

Sempre juguem net. I recordem. El cor d’una dona és com un oceà ple de records. Mai ens hem de subestimar a nosaltres mateixes. Les dones tenim un instint únic. Com si fóssim capaços de veure el futur. I tot i així, arrisquem. Estem donant constantment. Malgrat que coneguem el recorregut i a on ens porta, ho assumim, ho acceptem i l’interioritzem.

Donem la benvinguda a cada moment del nostre viatge. De la nostra vida. Mentre acabava el meu passeig per la rambla de les Bòbiles, vaig pensar en tot això. Em vaig fer una pregunta que em perseguia pel cap, si pogués veure la meva vida de principi a fi, si canviaria alguna cosa. El primer que vaig pensar és el que sento més sovint. Encara que la gent s’espanta i sempre té por de totes maneres. Aleshores no crec que m’agradaria canviar alguna cosa més.

Com que estic segura que el més preciós de tot el que hem viscut és cada persona que hem conegut al llarg del camí. Això és el que fa que valgui la pena. Cada moment, cada somriure a canvi, cada mirada honesta, cada dia, cada fita aconseguida, cada mes, cada amistat que cultivem, tots els anys, tot el que ens defineix. I aquesta és la nostra vida. Tot passa per davant de nosaltres. I tots vostès? Si poguessin veure la seva vida de principi a fi, canviarien alguna cosa?

A gaudir.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

"Si hi ha consens per fer una comarca al Baix Nord, el Parlament en serà sensible"

Arribem a primera hora de la tarda al Parlament. És dia de sessió plenària. A la planta [...]

L'aeri Olesa-Esparreguera: reobrir-lo o desmantellar-lo

Fa més de cinc anys que Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) va tancar l’aeri que unia Olesa [...]

El Centre Cultural de Martorell serà un lloc de referència per als joves

El Centre Cultural serà un espai de referència per a la gent jove. L’equipament, construït [...]

Lana: "La crisi dels 40 em va portar a escriure un llibre"

Guanyar el premi de narrativa ‘El Lector de l’Odissea’ li ha permès publicar la seva primera [...]

Arxiven la denúncia de SOM contra l’exalcalde Esteve

El Jutjat d’Instrucció 4 de Martorell ha acordat l’arxiu provisional del procediment obert [...]

Sant Andreu i Castellbisbal es connectaran amb autobús

Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal estaran unides, també, per autobús. Els dos [...]

Polèmica amb l’externalització de la gestió de Can Comelles

Prop d’un centenar de persones van manifestar, el 15 de març passat, davant de l’Ajuntament [...]

El pla per reordenar el desgavell de vies divideix els ajuntaments

D’ençà que la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla Territorial Metropolità (PTM), l’any [...]

Inovyn es reinventa reduint un terç de la seva activitat

La multinacional química Inovyn, amb seu a Martorell, ha fet oficial que importarà dicloroetà [...]

Tobella: "Projectarem el nom de Martorell arreu a través del Palet"

Llicenciada en cant al Liceu i guanyadora del Premi d’Honor de la seva promoció, Tobella [...]

Front comú a Martorell per un nou ambulatori amb servei d’urgències

A través d’una moció, l’Ajuntament en ple i per unanimitat va demanar la construcció d’un [...]

Mor Mossèn Berdoy, l’impulsor de la recuperació del campanar de Martorell

Mossèn Jaume Berdoy i Alemany, qui va ser rector de la parròquia de Santa Maria entre els [...]