Linia Nord ed. Baix Llobregat
nord Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Mariona Isern | Actualitzat el 25 abril 2017 a les 10:28

La Laia no estava preparada perquè algú cuidés d’ella. Tota la vida havia actuat a l’inversa, sempre era ella qui cuidava dels altres. A la vida no pots ser les dues coses: o cuides dels altres o et deixes cuidar. Els seus pares, que no gosaven mai quedar-se sols; el seu home, en Bernat; els seus fills, que cada dia la reclamaven més o els seus dos germans petits. Ella era d’aquelles persones que s’ha acostumat a cuidar dels altres i no perquè ells li hagin demanat mai. Tot el contrari; a vegades, per ser tan present, es feia pesada.

Era la gran de tres germans i també els feia una mica de mare. El petit, en Dani, se n’havia anat a Dublín a fer l’Erasmus i la Gala, la segona, s’acabava de quedar sense feina. Estava acostumada a una vida més o menys rutinària. Portar la casa, cuidar els nens i passar els caps de setmana a la muntanya amb en Bernat i els nens. Estava tan acostumada a això que no trobava temps per ella i tampoc ho trobava a faltar.

Li agradava la vida que portava perquè mai n’havia tastat cap d’altra. No li agradava que el seu home, en sortir de treballar, agafés la bici durant hores i hores i arribés a casa quan tothom dormia. Per estrany que pugui semblar, mai li va recriminar que els seus moments de parella estiguessin a punt de desaparèixer. El seu únic retret -i que feia poc sovint, només quan tenia un mal dia- era per dir-li que un dia els seus fills no sabrien qui era el seu pare, de poca estona que els hi dedicava. I així passaven els dies, les setmanes i els mesos. Com més detalls procurava tenir amb ell, menys paciència li quedava a en Bernat. Tot se li feia gran, pesat, superflu. La distància, l’estrès del dia a dia i la passió per la bicicleta els havia separat tant que cap dels dos va protestar quan ell va començar a passar nits fora de casa. Quan els nens anaven i venien, quan no hi havia una rutina horària ni cap tipus de control i quan el rendiment escolar de la gran va començar a baixar.

Que curiós. Ella, que mai havia necessitat ningú perquè li semblava que ho tenia tot. Per molts problemes que hi poguessin haver, era feliç amb el que tenia. Una família, una feina i un bon entorn. No necessitava res més i mai hi va donar gaire importància fins que un d’aquests tres pilars va començar a caure.

No sabia ni com explicar-ho als altres. Ni a la seva germana, amb qui sempre havien compartit secrets i confidències. Ni amb les companyes de feina que l’havien acompanyat des del primer dia que va entrar a l’empresa de cosmètica.

No recordava l’última vegada que havia plorat en públic i no tancada al lavabo de casa. A vegades, de tan forta es feia poc transparent i la gent la veia com una persona freda, dura, d’aquells a qui sempre els has de donar la raó perquè estiguin contents.

Va escoltar els silencis, que no eren gens incòmodes i sí molt propers. Tenia moltes ganes de dir-li coses, és clar que sí, d’omplir aquell buit amb alguna paraula que la fes sentir millor. Però, per molt que hi donés voltes, no va trobar cap paraula que pogués transmetre el dolor que sentia. A vegades, quan les paraules no surten, els silencis es fan més presents i acaben omplint molt més que qualsevol frase mal construïda. A vegades, no podem pretendre controlar-ho tot.

Saber escoltar als altres, sense interrompre’ls, també és estimar. També és recolzar, també és donar suport. Ni consells ni paraules d’ànim. Sovint, el que cura és ser escoltat en un silenci ple de presència.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Ens volem vives: el Montserratí diu prou al masclisme

El Baix Llobregat Nord s’ha tornat a mobilitzar durant aquest mes de novembre per tal de [...]

Els grups de dones o com fer front al masclisme

L’Alba Panyella, la Gemma Tria i la Marta Martí són tres dones que tenen de 19 a 25 anys i [...]

Sentit homenatge als assassinats pel franquisme a Abrera

El 25 de gener de 1939 les tropes franquistes van ocupar Olesa de Montserrat. Un cop es va [...]

Martorell aprova els comptes amb l’abstenció en bloc de l’oposició

El Ple municipal ha donat llum verda al pressupost de l’Ajuntament per l’any 2018, que serà [...]

Les dificultats econòmiques fan trontollar La Passió d'Esparreguera

L’Ajuntament ha informat que està buscant la manera de poder satisfer 30.000 euros de la [...]

Eduard Pujol, portaveu de la llista de Puigdemont per al 21D

El periodista martorellenc Eduard Pujol ha renunciat al càrrec de director de RAC1 i [...]

El Govern descarta el viaducte d’enllaç entre l’A-2 i la B-40

El serial del projecte de l’anomenat “quart cinturó” continua, però en aquest cas amb una [...]

Crida a la calma davant les pressions a Seat perquè marxi

La planta que l’automobilística Seat té a Martorell és l’objecte de totes les mirades després [...]

Línia Nord arriba al número 50 consolidat

Línia Nord (edició Baix Llobregat Nord) publica aquest mes el número 50. La capçalera, [...]

La comarca felicita Línia Nord pel número 50

Nombroses veus del món de la política, l’esport i del teixit cultural, associatiu i comercial [...]

Martorell estrena el nou gegantó en una diada exitosa

30 colles geganteres vingudes d’arreu de Catalunya van celebrar el 25è aniversari del Diable [...]

Carbonell (PSC) torna a ser l’alcalde de Sant Esteve

Fruit del pacte de govern entre ERC, PSC i Entesa per Sant Esteve, fins al 2019 el poble [...]