Linia Nord ed. Baix Llobregat
nord Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Mariona Isern | Actualitzat el 25 abril 2017 a les 10:28

La Laia no estava preparada perquè algú cuidés d’ella. Tota la vida havia actuat a l’inversa, sempre era ella qui cuidava dels altres. A la vida no pots ser les dues coses: o cuides dels altres o et deixes cuidar. Els seus pares, que no gosaven mai quedar-se sols; el seu home, en Bernat; els seus fills, que cada dia la reclamaven més o els seus dos germans petits. Ella era d’aquelles persones que s’ha acostumat a cuidar dels altres i no perquè ells li hagin demanat mai. Tot el contrari; a vegades, per ser tan present, es feia pesada.

Era la gran de tres germans i també els feia una mica de mare. El petit, en Dani, se n’havia anat a Dublín a fer l’Erasmus i la Gala, la segona, s’acabava de quedar sense feina. Estava acostumada a una vida més o menys rutinària. Portar la casa, cuidar els nens i passar els caps de setmana a la muntanya amb en Bernat i els nens. Estava tan acostumada a això que no trobava temps per ella i tampoc ho trobava a faltar.

Li agradava la vida que portava perquè mai n’havia tastat cap d’altra. No li agradava que el seu home, en sortir de treballar, agafés la bici durant hores i hores i arribés a casa quan tothom dormia. Per estrany que pugui semblar, mai li va recriminar que els seus moments de parella estiguessin a punt de desaparèixer. El seu únic retret -i que feia poc sovint, només quan tenia un mal dia- era per dir-li que un dia els seus fills no sabrien qui era el seu pare, de poca estona que els hi dedicava. I així passaven els dies, les setmanes i els mesos. Com més detalls procurava tenir amb ell, menys paciència li quedava a en Bernat. Tot se li feia gran, pesat, superflu. La distància, l’estrès del dia a dia i la passió per la bicicleta els havia separat tant que cap dels dos va protestar quan ell va començar a passar nits fora de casa. Quan els nens anaven i venien, quan no hi havia una rutina horària ni cap tipus de control i quan el rendiment escolar de la gran va començar a baixar.

Que curiós. Ella, que mai havia necessitat ningú perquè li semblava que ho tenia tot. Per molts problemes que hi poguessin haver, era feliç amb el que tenia. Una família, una feina i un bon entorn. No necessitava res més i mai hi va donar gaire importància fins que un d’aquests tres pilars va començar a caure.

No sabia ni com explicar-ho als altres. Ni a la seva germana, amb qui sempre havien compartit secrets i confidències. Ni amb les companyes de feina que l’havien acompanyat des del primer dia que va entrar a l’empresa de cosmètica.

No recordava l’última vegada que havia plorat en públic i no tancada al lavabo de casa. A vegades, de tan forta es feia poc transparent i la gent la veia com una persona freda, dura, d’aquells a qui sempre els has de donar la raó perquè estiguin contents.

Va escoltar els silencis, que no eren gens incòmodes i sí molt propers. Tenia moltes ganes de dir-li coses, és clar que sí, d’omplir aquell buit amb alguna paraula que la fes sentir millor. Però, per molt que hi donés voltes, no va trobar cap paraula que pogués transmetre el dolor que sentia. A vegades, quan les paraules no surten, els silencis es fan més presents i acaben omplint molt més que qualsevol frase mal construïda. A vegades, no podem pretendre controlar-ho tot.

Saber escoltar als altres, sense interrompre’ls, també és estimar. També és recolzar, també és donar suport. Ni consells ni paraules d’ànim. Sovint, el que cura és ser escoltat en un silenci ple de presència.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Esparreguera podria denunciar Endesa pels talls de llum

L’alcalde, Eduard Rivas, no descarta emprendre accions legals contra Endesa “per l’estat de [...]

El monestir de Sant Genís de Rocafort agafa volada després de la restauració

En temps de primavera és molt habitual que famílies senceres dediquin el matí de diumenge a [...]

Puigdemont obre la celebració dels 850 anys de l’Hospital

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va inaugurar, el 21 d'abril passat, els [...]

El PSC incorpora Ciutadans al govern de Sant Andreu

El PSC de Sant Andreu de la Barca ha incorporat els dos regidors de Ciutadans –Saray Cantero [...]

Santi Vila diu que la Passió d'Olesa té un “valor exquisit”

El conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, va aprofitar el Divendres Sant per [...]

Els alcaldes impulsen el Parc Rural de Montserrat

A la segona pot anar la vençuda. Sis ajuntaments de l’entorn de Montserrat –tres d’ells de la [...]

"Si hi ha consens per fer una comarca al Baix Nord, el Parlament en serà sensible"

Arribem a primera hora de la tarda al Parlament. És dia de sessió plenària. A la planta [...]

L'aeri Olesa-Esparreguera: reobrir-lo o desmantellar-lo

Fa més de cinc anys que Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) va tancar l’aeri que unia Olesa [...]

El Centre Cultural de Martorell serà un lloc de referència per als joves

El Centre Cultural serà un espai de referència per a la gent jove. L’equipament, construït [...]

Lana: "La crisi dels 40 em va portar a escriure un llibre"

Guanyar el premi de narrativa ‘El Lector de l’Odissea’ li ha permès publicar la seva primera [...]

Arxiven la denúncia de SOM contra l’exalcalde Esteve

El Jutjat d’Instrucció 4 de Martorell ha acordat l’arxiu provisional del procediment obert [...]

Sant Andreu i Castellbisbal es connectaran amb autobús

Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal estaran unides, també, per autobús. Els dos [...]

EL + LLEGIT

 

HEMEROTECA

L'Hemeroteca de
linianord-baixllobregat
Maig 2017
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dm
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31 1 2 3 4