Linia Nord ed. Baix Llobregat
nord Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Mariona Isern | Actualitzat el 25 abril 2017 a les 10:28

La Laia no estava preparada perquè algú cuidés d’ella. Tota la vida havia actuat a l’inversa, sempre era ella qui cuidava dels altres. A la vida no pots ser les dues coses: o cuides dels altres o et deixes cuidar. Els seus pares, que no gosaven mai quedar-se sols; el seu home, en Bernat; els seus fills, que cada dia la reclamaven més o els seus dos germans petits. Ella era d’aquelles persones que s’ha acostumat a cuidar dels altres i no perquè ells li hagin demanat mai. Tot el contrari; a vegades, per ser tan present, es feia pesada.

Era la gran de tres germans i també els feia una mica de mare. El petit, en Dani, se n’havia anat a Dublín a fer l’Erasmus i la Gala, la segona, s’acabava de quedar sense feina. Estava acostumada a una vida més o menys rutinària. Portar la casa, cuidar els nens i passar els caps de setmana a la muntanya amb en Bernat i els nens. Estava tan acostumada a això que no trobava temps per ella i tampoc ho trobava a faltar.

Li agradava la vida que portava perquè mai n’havia tastat cap d’altra. No li agradava que el seu home, en sortir de treballar, agafés la bici durant hores i hores i arribés a casa quan tothom dormia. Per estrany que pugui semblar, mai li va recriminar que els seus moments de parella estiguessin a punt de desaparèixer. El seu únic retret -i que feia poc sovint, només quan tenia un mal dia- era per dir-li que un dia els seus fills no sabrien qui era el seu pare, de poca estona que els hi dedicava. I així passaven els dies, les setmanes i els mesos. Com més detalls procurava tenir amb ell, menys paciència li quedava a en Bernat. Tot se li feia gran, pesat, superflu. La distància, l’estrès del dia a dia i la passió per la bicicleta els havia separat tant que cap dels dos va protestar quan ell va començar a passar nits fora de casa. Quan els nens anaven i venien, quan no hi havia una rutina horària ni cap tipus de control i quan el rendiment escolar de la gran va començar a baixar.

Que curiós. Ella, que mai havia necessitat ningú perquè li semblava que ho tenia tot. Per molts problemes que hi poguessin haver, era feliç amb el que tenia. Una família, una feina i un bon entorn. No necessitava res més i mai hi va donar gaire importància fins que un d’aquests tres pilars va començar a caure.

No sabia ni com explicar-ho als altres. Ni a la seva germana, amb qui sempre havien compartit secrets i confidències. Ni amb les companyes de feina que l’havien acompanyat des del primer dia que va entrar a l’empresa de cosmètica.

No recordava l’última vegada que havia plorat en públic i no tancada al lavabo de casa. A vegades, de tan forta es feia poc transparent i la gent la veia com una persona freda, dura, d’aquells a qui sempre els has de donar la raó perquè estiguin contents.

Va escoltar els silencis, que no eren gens incòmodes i sí molt propers. Tenia moltes ganes de dir-li coses, és clar que sí, d’omplir aquell buit amb alguna paraula que la fes sentir millor. Però, per molt que hi donés voltes, no va trobar cap paraula que pogués transmetre el dolor que sentia. A vegades, quan les paraules no surten, els silencis es fan més presents i acaben omplint molt més que qualsevol frase mal construïda. A vegades, no podem pretendre controlar-ho tot.

Saber escoltar als altres, sense interrompre’ls, també és estimar. També és recolzar, també és donar suport. Ni consells ni paraules d’ànim. Sovint, el que cura és ser escoltat en un silenci ple de presència.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Més de 6.000 martorellencs havien votat fins al migdia

Martorell està vivint una jornada tranquil·la de votació. Segons informen fonts municipals, [...]

El Montserratí es mobilitza a favor dels detinguts i per l’1-O

El Baix Llobregat Nord es va omplir de concentracions de rebuig a les detencions d’alts [...]

Arriba a Olesa la primera família de refugiats sirians

Després de mesos d’espera, finalment han arribat a Olesa els primers refugiats sirians. Es [...]

Els nous jutjats de Martorell s’ubicaran al costat dels FGC

El projecte de reubicació de les dependències judicials de Martorell comença a agafar forma. [...]

Condemnen dos funcionaris de Brians per agredir un reclús

El jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Martorell ha condemnat dos [...]

Cartells de suposats clans gitanos proliferen en la vigilància d'obres

El passat 19 de juny els Mossos d’Esquadra detenien Juan Carlos Ramos, regidor socialista de [...]

Escalada repressiva de l’Estat contra el referèndum

El camí cap a l’1-O va entrar el 20 de setembre en una nova fase. I és que l’ofensiva [...]

Junqueras: “Suposo que no es vol fer una comarca en contra de l’opinió de la gent”

Primera hora de la tarda. Departament de la Vicepresidència, a la Rambla de Catalunya de [...]

El Montserratí s’organitza per convertir-se en comarca

"No tenim res a veure amb els pobles del Baix Llobregat Sud". Amb aquesta declaració [...]

Martorell ja ho té tot a punt per a la seva Festa Major

La mil·lenària Festa Major de Martorell paralitzarà mitja comarca del 14 al 16 d’agost, amb [...]

Corral, regidor de Cultura de Martorell: "A la Festa Major apostem per la tradició"

Martorell ja ho té tot a punt per donar el tret de sortida a la seva Festa Major, que aquest [...]

Sant Andreu serà zona 1 de transport públic el 2018

Els veïns i veïnes de Sant Andreu de la Barca que es desplacin en transport públic riu avall [...]