Linia Nord ed. Baix Llobregat
nord Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Dolors Feliu, jurista i membre del Col·lectiu Praga | Actualitzat el 25 Juliol 2017 a les 10:08

A la Declaració d’Independència dels Estats Units se citen els drets de la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat com a drets de totes les persones. Es diu que per garantir aquests drets es creen els governs dels pobles, que obtenen la seva legitimitat del consentiment dels governats. “Volem ser lliures i feliços”. L’any 2002 els economistes Bruno Frey i Alois Stutzer van comprovar que a Suïssa, als cantons on es feien més referèndums, les preferències ciutadanes coincidien més amb les polítiques públiques, i tot plegat augmentava el benestar, la felicitat de les persones.

En aquests moments les institucions catalanes són majoritàriament favorables a la independència per voluntat dels votants, i treballen per aconseguir que la decisió definitiva es pugui prendre democràticament a les urnes. A diferència del que ha passat al Canadà o al Regne Unit, a Espanya el Tribunal Constitucional ha fet una interpretació constitucional contrària al referèndum. Per això, el full de ruta vigent preveu l’elaboració d’una Llei de transitorietat jurídica catalana on es regulin els aspectes necessaris per a la seva celebració d’acord amb els requisits internacionals, i tot allò necessari per a la transició cap a un Estat català, si aquesta és la voluntat de la majoria de la població. També es tramiten ja altres lleis importants en aquest sentit, com el Codi tributari de Catalunya o l’Agència Catalana de Protecció Social.

La Llei de transitorietat, també nomenada Llei de règim jurídic català, serà semblant al que ja s’havia plantejat a Escòcia com una constitució provisional. Aquí, a casa nostra, ha de servir tant per poder fer el referèndum com per gestionar la transició si surt el “sí” a la independència. Per això ha de regular la nacionalitat i el territori, la successió d’ordenaments i administracions, els drets i deures dels ciutadans, les institucions, el poder judicial i l’Administració de justícia, el finançament, el referèndum i el procés constituent, a més de les disposicions finals i de desconnexió necessàries. Tot el que calgui perquè en tot moment la nostra societat segueixi funcionant ordenadament i garantint els drets de la ciutadania. Al cap i a la fi, les normes jurídiques són les que la pròpia societat reconeix com a justes i les compleix i observa com a tals. Només podem dir que tenim un Estat de Dret si hi ha protecció dels drets de la gent, inclosos els drets de participació, i això és el que es pretén amb l’elaboració de textos on es possibilitin aquests drets individuals d’exercici col·lectiu, com són els referits al dret a vot en democràcia.

El pensament independentista pacifista és perfectament legítim en democràcia, com ja ha assegurat el Tribunal Europeu de Dret Humans en nombroses sentències des dels anys noranta. La pretensió de l’Estat espanyol de judicialitzar aquesta voluntat, imputant penalment membres del Govern i del Parlament per seguir els mandats democràtics de la ciutadania, no pot materialment imposar-se davant d’una població que té llibertat d’expressió i que vol participar en els afers públics del seu país. L’èxit del procés és ara en mans de la població catalana i, de fet, sempre ha estat així. Estem parlant del poder de prendre les decisions que ens afecten a la vida diària de la nostra comunitat. Parlem, en definitiva, un cop més a la història, de la recerca de la felicitat.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Les Coves de Salnitre reobren amb un espectacle únic al món

Les parets són les guardianes dels secrets i de la història d’un indret. Al llarg dels [...]

L’home ferit en l’incendi a Martorell ja s’ha recuperat

L’home que va resultar ferit en l’incendi que va tenir lloc la matinada del dimarts 23 de [...]

Martorell viu Sant Antoni Abat amb els Tres Tombs

Martorell va celebrar, del divendres 12 al diumenge 14 de gener, les festes de Sant Antoni [...]

López (Amics de St. Antoni Abat): "És l'últim any que sóc president"

Martorell va celebrar Sant Antoni Abat amb els tradicionals Tres Tombs el passat 14 de gener. [...]

Picabaralla a Ensenyament pels docents del Palau investigats

Els 11 professors de l’Institut el Palau investigats per presumptes delictes d’odi després de [...]

Polèmica per presumpte assetjament a la policia local d'Olesa

Un jutjat de Martorell està investigant tres caps de la policia local per presumptes delictes [...]

Solà lamenta les maniobres militars als peus de Montserrat

El dia que Collbató presentava a la premsa el nou audiovisual de les Coves de Montserrat, [...]

Cs s’imposa al Montserratí excepte a Collbató, on guanya ERC

El Montserratí ha seguit la tònica general i s’ha convertit en territori taronja. Amb gairebé [...]

Ciutadans guanya a Martorell amb el 80% escrutat

Amb poc més del 80% escrutat, Ciutadans és el partit més votat a Martorell, amb 3.455 vots, [...]

Seat esvaeix dubtes i fa una aposta clara per Martorell

Després de setmanes d’incertesa sobre el futur de Seat a terres martorellenques, els dubtes [...]

Monbús deixarà de prestar el servei de bus comarcal

Punt final a una etapa de queixes, mal servei i incertesa. El secretari d’Infraestructures i [...]

La Junta Electoral fa retirar les pancartes de Collbató

Collbató no és aliè a les polèmiques relacionades amb la Junta Electoral. A principis de mes, [...]