Linia Nord ed. Baix Llobregat
nord Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Dolors Feliu, jurista i membre del Col·lectiu Praga | Actualitzat el 25 Juliol 2017 a les 10:08

A la Declaració d’Independència dels Estats Units se citen els drets de la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat com a drets de totes les persones. Es diu que per garantir aquests drets es creen els governs dels pobles, que obtenen la seva legitimitat del consentiment dels governats. “Volem ser lliures i feliços”. L’any 2002 els economistes Bruno Frey i Alois Stutzer van comprovar que a Suïssa, als cantons on es feien més referèndums, les preferències ciutadanes coincidien més amb les polítiques públiques, i tot plegat augmentava el benestar, la felicitat de les persones.

En aquests moments les institucions catalanes són majoritàriament favorables a la independència per voluntat dels votants, i treballen per aconseguir que la decisió definitiva es pugui prendre democràticament a les urnes. A diferència del que ha passat al Canadà o al Regne Unit, a Espanya el Tribunal Constitucional ha fet una interpretació constitucional contrària al referèndum. Per això, el full de ruta vigent preveu l’elaboració d’una Llei de transitorietat jurídica catalana on es regulin els aspectes necessaris per a la seva celebració d’acord amb els requisits internacionals, i tot allò necessari per a la transició cap a un Estat català, si aquesta és la voluntat de la majoria de la població. També es tramiten ja altres lleis importants en aquest sentit, com el Codi tributari de Catalunya o l’Agència Catalana de Protecció Social.

La Llei de transitorietat, també nomenada Llei de règim jurídic català, serà semblant al que ja s’havia plantejat a Escòcia com una constitució provisional. Aquí, a casa nostra, ha de servir tant per poder fer el referèndum com per gestionar la transició si surt el “sí” a la independència. Per això ha de regular la nacionalitat i el territori, la successió d’ordenaments i administracions, els drets i deures dels ciutadans, les institucions, el poder judicial i l’Administració de justícia, el finançament, el referèndum i el procés constituent, a més de les disposicions finals i de desconnexió necessàries. Tot el que calgui perquè en tot moment la nostra societat segueixi funcionant ordenadament i garantint els drets de la ciutadania. Al cap i a la fi, les normes jurídiques són les que la pròpia societat reconeix com a justes i les compleix i observa com a tals. Només podem dir que tenim un Estat de Dret si hi ha protecció dels drets de la gent, inclosos els drets de participació, i això és el que es pretén amb l’elaboració de textos on es possibilitin aquests drets individuals d’exercici col·lectiu, com són els referits al dret a vot en democràcia.

El pensament independentista pacifista és perfectament legítim en democràcia, com ja ha assegurat el Tribunal Europeu de Dret Humans en nombroses sentències des dels anys noranta. La pretensió de l’Estat espanyol de judicialitzar aquesta voluntat, imputant penalment membres del Govern i del Parlament per seguir els mandats democràtics de la ciutadania, no pot materialment imposar-se davant d’una població que té llibertat d’expressió i que vol participar en els afers públics del seu país. L’èxit del procés és ara en mans de la població catalana i, de fet, sempre ha estat així. Estem parlant del poder de prendre les decisions que ens afecten a la vida diària de la nostra comunitat. Parlem, en definitiva, un cop més a la història, de la recerca de la felicitat.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

El Montserratí rebutja el projecte d’ampliació de l’autovia A-2

El Ministeri de Foment pretén convertir el tram de l’autovia A-2 entre Igualada i Martorell [...]

Aleix Ruiz: “La millor literatura actual és la que fan al hip hop”

L’any passat, un cop va acabar el doctorat a Bangkok, Aleix Ruiz se’n va anar a viure a [...]

La casa de parts de Martorell ja ha atès 20 naixements

La casa de parts de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell, que va entrar en [...]

Tot a punt per a la cinquena edició del Festival PAS

Del 6 al 21 de juliol, Martorell viurà tres caps de setmana plens de música a l’aire lliure [...]

El cas de l’institut El Palau continua portant cua

El passat 14 de juny va tenir lloc una reunió a l’institut El Palau entre el conseller [...]

Quatre dies frenètics amb la Festa Major d’Abrera

Del 28 de juny a l’1 de juliol, Abrera celebra la seva Festa Major, que enguany presenta un [...]

Esparreguera també té ganes de Festa Major

Quan arriba el mes de juliol, l’ambient festiu comença a envair Esparreguera, que espera amb [...]

Collbató rebutja el projecte d’ampliació de l’autovia A-2

L’Ajuntament de Collbató va oferir, en un acte al Casinet a principis de mes, la informació [...]

Els docents d’El Palau demanen el suport del Parlament

Els professors i professores de l’institut El Palau van entregar, el passat 23 de maig, una [...]

Martorell destinarà quatre milions d’euros a espais públics

En la sessió ordinària del mes de maig, el Ple municipal de Martorell va aprovar invertir, [...]

Rosa Grau, sobre el càncer: "Fer pena et debilita"

Durant els nou mesos que va tenir càncer de mama, Rosa Grau va escriure un total de 58 [...]

El jovent sesrovirenc estrena la nova Sala Jove

L’11 de maig es va inaugurar a Sant Esteve la Sala Jove, un nou espai destinat als nois i [...]

EL + LLEGIT

 

HEMEROTECA

L'Hemeroteca de
linianord-baixllobregat
Juliol 2018
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dm
25 26 27 28 29 30 1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31 1 2 3 4 5