liniasantandreu
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Iu Forn | Actualitzat el 29 Març 2017 a les 10:08

Ningú està en condicions d'assegurar com acabarà exactament el Procés. El que sí que sabem segur és que, en el pitjor dels casos, s'haurà emportat per davant una certa manera de fer les coses. No vol dir que no es tornin a fer, més o menys igual o pitjor, però en tot cas tot serà diferent.

Millet a la banqueta és la fi dels “senyors de BCN” que es van creure (i creuen encara) ser els amos de la cosa i que ara estan totalment descol·locats. Aquella burgesia o petita burgesia que s'ha anat passant el porró des dels anys 20, primer amb l'avi, després amb el fill que va fer-se franquista i finalment amb el nét que es va fer progre. Són aquells que sempre han estat controlant el sotopaís i a qui l'onada se'ls ha endut pel davant. I és Millet i és Macià Alavedra, aquell catalanisme que la pàtria justificava vendre quadres de dubtosa qualitat a preus d'obres d'art. Aquella catalanor del mirar cap a una altra banda “perquè és que està fent molt pel país”.

La desaparició d'Unió ho explica perfectament. El partit-lobby ja no té espai. La nova realitat l'ha ofegat com quan tapes un foc i el deixes sense oxigen. De la mateixa manera que van tancar les botigues de discos i van desaparèixer els venedors ambulants de CD’s de música i DVD’s de pel·lícules, la feina d'anar a Madrit (concepte) a vendre un mostrari de barrets de copa ja no té cap sentit. Perquè la gent ja no va amb barrets de copa.

Passa igual amb la muda de pell de Convergència a Pedecat per fugir d'aquest passat. Al seu dia Jordi Pujol, coneixedor com ningú de la classe mitjana catalana, fos de tota la vida o acabada d'arribar, va crear el partit de la societat central. I anava sumant majories absolutes. Però aquesta societat ha canviat. Per molts motius: la crisi econòmica endèmica, la revolució digital que ha provocat un canvi social radical, la precarització permanent... I el Procés n'és la prova. El tradicional “ai nena, vols dir” s'ha transformat en una desconnexió desacomplexada i cada cop més evident d'una Espanya que es veu com la imatge i les maneres del passat.

Aquesta Espanya on tot és tan antic que el senyor que guanya eleccions (i que les seguirà guanyant) és aquell que en ple esclat del running i de l'anomenada roba tècnica es dedica a caminar ràpid vestint com quan sortíem als caps de setmana a la muntanya amb el Gordini i a casa hi teníem un televisor Telefunken en blanc i negre, però amb un plàstic de colors davant de la pantalla perquè sembles que allò no era el que era. Un senyor que apareix a la clausura del congrés del seu partit a Catalunya amb una camisa i una americana comprades a la secció clàssica de “Novedades Hermanos Buitrago”, una sastreria de capital de províncies tan antiga que ni La Cubana l'usaria per vestir els personatges d'una nova edició de Les Teresines.

I la gran oferta de canvi de tot això és un PSOE que aquest diumenge ha tret a passejar Alfonso Guerra, Felipe González (que jo diria que ha passat pel planxista), Rubalcaba, Bono, ZP, Ciprià Ciscar, Matilde Fernández... El PSOE del 1982, aparell en estat pur, és la pinya del PSOE que diu que és el futur. Sí, i jo sóc en Joel Joan.

No sé si nosaltres ens en sortirem o no, però el que està clar és que ara mateix Espanya i Catalunya viuen en galàxies diferents. I els espanyols que no es resignen a seguir on (i com) estan, haurien de començar a canviar de bàndol. Com està fent Pablo Iglesias, que alguna cosa ja s'ha ensumat o com Pedro Sánchez, que veu que aquest és l'únic espai que li queda totalment lliure.

No es tracta ja (i no només) de ser indepe o no sinó de passat o futur.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Un grup de refugiats de la Casa Bloc podria quedar-se al carrer

La situació de les cinc famílies de refugiats que viuen a la Casa Bloc i que fa uns dies van [...]

Es compleixen 120 anys de l’annexió de Sant Andreu de Palomar a Barcelona

Barcelona, 1897. Fa 43 anys que les muralles van ser enderrocades i la capital catalana, [...]

Arxiven la causa contra Altimira (CUP) per cremar fotos del Rei

L’Audiència Nacional va arxivar a finals d’abril la causa contra el conseller de la CUP, Ivan [...]

La Fira Literal tindrà Khaled i Standing de protagonistes

La tercera edició de la Fira Literal ja escalfa motors. Enguany aquesta fira “d’idees i [...]

Èxit de la primera edició del Palo Market Fest

La Fabra i Coats va acollir l’últim cap de setmana d’abril la primera edició del Palo Market [...]

La família del mestre assassinat al Joan Fuster serà indemnitzada

El Govern de la Generalitat ha decidit, finalment, indemnitzar la família d’Abel Martínez, el [...]

La Casa de l’Aigua reobre amb una jornada festiva

La reobertura de la Casa de l’Aigua, al barri de la Trinitat Vella, es va fer oficial el [...]

Sant Andreu és el barri on els pisos es lloguen més ràpid

Un estudi recent del portal Idealista ha mostrat com Sant Andreu de Palomar és el barri de [...]

Esprint final per al referèndum

27 de setembre de 2015. Junts pel Sí guanya les eleccions amb 62 diputats. La CUP s’enfila [...]

Rajoy s’oblida de La Sagrera en la seva promesa d’infraestructures

Veure l’estació de La Sagrera acabada s’està convertint en una utopia. Una nova prova d’això [...]

Les cases barates del Bon Pastor tindran un museu

Les cases barates del Bon Pastor no desapareixeran del tot, tal com ha informat recentment [...]

El ‘Black is beltza ASM sessions’ de Muguruza, a l’Harmonia

Fermín Muguruza & Chalart 58 presentaran el seu treball conjunt ‘Black is beltza ASM [...]