liniasantandreu
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Gemma Aguilera | Actualitzat el 04 abril 2017 a les 10:26

Una guerra civil. Una dictadura. Desenes de militats assassinats i centenars de represaliats pel franquisme. Una Transició i un règim espanyol blindat per un bipartidisme corrupte. Unió Democràtica de Catalunya ho ha resistit tot durant vuit dècades. Tot, menys la megalomania i la mà foradada de Josep Antoni Duran i Lleida.

Han estat els dinars de copa i puro en reservats de restaurants madrilenys i les estones als passadissos del Congrés, on Duran feia de lobbista del catalanisme moderat, el que progressivament va anar matant aquestes digníssimes sigles històriques, cabdals en la lluita antifranquista i la protecció de la llengua i la cultura catalanes en temps de repressió.

A Unió l’ha liquidada un home que va prendre el control del partit fa tres dècades i va mantenir la poltrona a base d’imposar la por entre els serfs a qui alimentava amb càrrecs en institucions controlades per CiU. A Unió l’ha mort la incapacitat d’un home per entendre i acceptar que l’estiu del 2010, amb la manifestació contra la sentència del TC contra l’Estatut, la política catalana mai no tornaria a ser com en les seves èpoques més glorioses a l’Hotel Palace, en què CiU estava convençuda que els catalans necessitaven un negociador a Madrid per ser influents. Fins que va aparèixer Albert Rivera amb una oferta molt més interessant, nacionalisme espanyol made in Catalolia.

A Unió no l’ha matat ni l’independentisme ni l’unionisme, com assegura la carta enviada a la militància, sinó el xantatge permanent a CDC i les relacions obscenes d’aquest cacic amb l’oligarquia madrilenya representada a la llotja del Bernabéu.

La mort d’Unió, més ben dit, de la UDC adulterada pel més gran professional de la política que ha conegut Catalunya, és també la mort de l’últim partit d’obediència catalana que es va negar a trencar amb el règim del 78. Fins al darrer minut de la seva vida, Unió s’ha agenollat per formar part del sistema corrupte i en fallida democràtica del PP, el PSOE i C’s.

I un resum curiós del final d’un partit amb 86 anys d’història: Una militant fidel fins al darrer dia a les sigles està inhabilitada per haver posat les urnes el 9N, i l’home que les ha trepitjades fins al darrer dia es passeja pels mitjans amb el seu llibre Un pa com unes hòsties. Valia la pena trencar-ho tot? Bona pregunta, que tot i que no es refereix a Unió, sinó als independentistes, els militants honestos del partit de Carrasco i Formiguera voldrien formular al senyor que va fer les maletes i els va deixar penjats amb un deute de 22,5 milions d’euros.

Publicat a El Món.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Sant Andreu es mobilitza per un lloguer més assequible

La plaça d’Orfila va acollir el passat 27 de gener l’acte de presentació del Sindicat [...]

Detingut i posat en llibertat un andreuenc pel cas de la UAB

Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat 1 de febrer el jove andreuenc que és un dels [...]

Sant Andreu haurà d’esperar per a la reforma de la Meridiana

La reforma de la Meridiana al seu pas pel districte haurà d’esperar a la següent legislatura. [...]

Els treballadors de la Casa Asil denuncien vulneració de drets

Els treballadors del centre de dia i la residència Casa Asil de Sant Andreu han denunciat que [...]

El Casal de Barri Torre de la Sagrera no obrirà fins al març

Fa dos mesos que es va inaugurar però finalment no obrirà les seves portes fins al pròxim mes [...]

Tot a punt per a una nova edició del festival Cara B

El festival de cultura musical i urbana Cara B celebrarà la seva quarta edició els pròxims 16 [...]

Internet fa créixer el nombre de joves enganxats al joc

Equips de futbol publicitant apostes. Anuncis als mitjans fomentant el joc. Sales de bingo i [...]

Clam veïnal per una aigua pública

Vol vostè que la gestió de l’aigua de Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana? [...]

Els veïns protesten a Sant Jaume per l’ordenança de terrasses de Colau

Una ordenança veïnal de terrasses que preservi l'espai públic i garanteixi el dret al [...]

La classe mitjana agafa aire, les desigualtats entre barris es frenen

El motor econòmic de la ciutat, la classe mitjana, dóna símptomes de millora. Així ho mostra [...]

Sant Andreu celebra els Tres Tombs amb protesta animalista

Les tradicions populars on hi ha animals pel mig fa temps que no són ben vistes per una part [...]

De la Meridiana fins a la Travessera de Gràcia en bici

L’expansió dels carrils bici arreu de la ciutat no s’atura. Això ha provocat que des de fa [...]