liniasantandreu
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Marc Antònio i Llobet | Actualitzat el 06 Març 2018 a les 10:25

Podeu imaginar-vos la meva alegria quan l’excel·lent escriptor, autor de molts llibres vivencials i de columnes diàries als diaris de gran tiratge del nostre país, en Josep Maria Espinàs, em citava i feia al·lusions a un dels meus articles publicat en aquest diari per fer el seu escrit habitual, un dia més.

A la seva columna diària de dissabte 16 de desembre a El Periódico, manifestava que havia llegit l’article publicat a l’edició d’octubre de Línia Sant Andreu titulat “Bicicletes urbanes”. Un cop llegit, va escriure que estava d’acord amb aspectes en els quals jo havia incidit. Ell donava més informació en alguns punts i ens recordava les seves vivències amb la bicicleta quan era jove, la qualitat de l’aire i la seva degradació perjudicial per a la nostra salut, la perillositat d’anar per les voreres i els zig-zags entre els cotxes per guanyar temps, i així fins arribar al punt en què jo feia referència al robatori de les bicicletes i, a ell, aquest aspecte li va suggerir el títol del seu article, “Que no ens robin els peus”. Ho deia de manera irònica i ho arrodonia deixant caure la possibilitat que qui roba bicicletes potser ens està indicant que recuperem el bon hàbit d’anar més a peu i fer més caminades saludables.

Agafo la bicicleta i em poso a pedalar. Espinàs, vull que sàpigues que molts dels que avui em llegiu, alguns em coneixeu, sabeu que m’agraden les coses netes i no m’agrada embrutar gaire. Això sí, sempre amb la veritat per davant. I quina millor veritat que poder-ho fer en la llengua dels meus avis i pares, la mateixa que quan van preguntar a Montserrat Roig ¿Por qué escribe en catalán? ella va respondre sense dubtar: “se m’acudeixen tres raons; primer, perquè és la meva llengua, segon, perquè és una llengua literària, i tercer, escric en català perquè em dóna la gana”. Si ella m’ho permet, li prenc la paraula per respondre el mateix si algú em fa la mateixa pregunta.

Només els que som de la meva generació sabem com ha estat de dificultós accedir a l’aprenentatge de la nostra pròpia llengua. Els nascuts tot just acabada l’època de racionament i que ens vam incorporar a l’escola en ple règim dictatorial vam tenir tota la nostra formació sense una paraula en català a l’escola. Amb el pas del temps he sabut que hi havia algunes escoles que ho feien, amb el que això els suposava de perill de tancament. Allò sí que eren anys d’escolarització amb adoctrinament total i exhaustiu en tots els àmbits.

Només amb una forta dosi de voluntat i voler aprendre correctament la teva llengua, a la qual no vam tenir accés quan era el nostre temps d’escolarització per fer-ho, hem pogut recuperar part d’aquell temps perdut de silenci i repressió. Un silenci que afectava totes les manifestacions culturals, literàries, artístiques, comunicatives i, naturalment, les educatives i formatives.

Els primers senyals de vida i renaixença del català van ser amb publicacions de llibres de poemes i obres de teatre. No oblidem que totes les cançons, totes les publicacions i actuacions havien de passar per la censura i, així, a poc a poc renaixia la nostra llengua i alguna cobla feia sonar la tenora perquè ballessin les primeres colles sardanistes. Així s’obria la porta per arribar fins on som ara.

Amb aquest humil escrit vull agrair a tots i totes les compatriotes els seus esforços i sacrificis amb els quals s’avançava per aconseguir petits èxits en la nostra recuperació nacional. Penso en aquells estudiants que van sofrir l’empenta i la ràbia amb tota la seva força, una força i ràbia que els va caure a sobre per les càrregues dels grisos convocats per acabar amb els avalots, a qualsevol part del seu cos i sense discriminació de sexes, manifestació rere manifestació. Tampoc vull oblidar-me d’aquells que van perdre anys de la seva vida estudiantil fins a poder llicenciar-se, alguns, a part del càstig físic, havien de suportar l’expulsió i la pèrdua d’estudis universitaris, altres van haver de llicenciar-se fora del nostre país si podien costejar-ho. A tots ells i a totes elles... allà on sigueu, ja que molts de vosaltres avui no sou entre nosaltres, gràcies, companys i companyes!

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Collboni: “Governar Barcelona no és apte per a activistes”

Jaume Collboni ens rep a l'Ajuntament a primera hora del matí. Com a candidat del PSC? "Sí, [...]

Nova protesta per exigir que s’acabi l’estació de Sant Andreu

L’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar va organitzar el passat 24 de [...]

Sant Andreu de Palomar viu una nova Festa Major

A diferència de la majoria de barris de la ciutat, Sant Andreu de Palomar celebra la seva [...]

Les famílies de l’Escola Mestre Gibert augmenten les protestes

La polèmica al voltant de l’estat del mur del pati de l’Escola Mestre Gibert i l’ampliació [...]

Noves queixes per la situació de la residència del Bon Pastor

Els familiars dels avis que viuen a la Residència per a Gent Gran del Bon Pastor es van [...]

Sant Andreu, capital dels jocs de taula un cop més

El recinte de la Fabra i Coats va acollir els dies 24 i 25 de novembre la setena edició del [...]

Tsunami Veïnal torna a reclamar solucions a Colau

El moviment veïnal més crític amb la gestió d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament, Tsunami [...]

La proposta de reinventar el 22@ avança amb un “sí crític” veïnal

El famós “sí crític” que la CUP ha fet servir en més d’una ocasió ha creat escola. I és que [...]

La inseguretat és el principal problema dels andreuencs

L’Enquesta de serveis municipals 2018 feta pública per l’Ajuntament el passat 30 d’octubre [...]

Els Mossos recuperen la cadira de rodes robada a un nen

Els Mossos d’Esquadra van anunciar el passat 26 d’octubre que havien recuperat la cadira de [...]

Medalla d’Or al Mèrit Cultural a títol pòstum per a Joan Mora

L’escultor andreuenc Joan Mora, que va morir ara fa un any, va rebre el 30 d’octubre a títol [...]

Cinc milions per construir l’Escola La Maquinista

El Govern de la Generalitat va aprovar el passat 9 d’octubre destinar una mica més de cinc [...]