liniasantandreu
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Marc Antònio i Llobet | Actualitzat el 10 abril 2018 a les 10:05

Quan escrius i es publica en un mitjà veïnal i a l’abast, l’efecte que es produeix entre l’escriptor i el lector és ben curiós. Sí, el fet que tots dos interlocutors ens coneguem comporta un apropament i facilita entrar en conversa quan ambdós ens creuem al carrer.

El ventall de punts a parlar és ampli i variat. Va des del: “no sabia que escrivies”, “el teu últim article m’ha agradat molt”, “has estat molt sagaç quan deies en el teu article”, “hauries de parlar d’això o d’allò” i el clàssic: “Quan parlaràs d’aquest o aquell tema?”. I així, a poc a poc, t’adones que hi ha gent que et segueix i connecta amb el que expresses i la manera com ho escrius.

He de confessar que en el meu cas, aquest fet, el considero un reconeixement i un veritable elogi, el qual mai he pretès merèixer. És més, de vegades jo mateix em sorprenc de la força de les meves paraules escrites. Tanmateix, tampoc us sorprendrà que havent tingut preferències, en anteriors èpoques d’estudi i formació, en àrees considerades científiques i matemàtiques, ara, brollin de la meva ment escrits que haurien estat considerats més propis de les àrees de lletres. En aquest sentit, no sóc l’únic cas ni tampoc seré l’últim.

La meva primera experiència literària va sorgir d’una decisió plantejada a la direcció de l’escola pública a la qual treballava a principis dels anys noranta. Començava el curs 1992-93, la meva capacitació em permetia fer l’assignatura de Català als alumnes de 7è. d’EGB. Amb una permuta pactada em vaig fer càrrec d’aquesta matèria i aquest nivell.

Segons establia la llei d’educació vigent, els alumnes d’EGB, en acabar la seva estada a l’escola havien de finalitzar el vuitè curs amb l’ús i coneixement per igual de les dues llengües bàsiques i d’expressió a Catalunya.

Els meus alumnes de 7è, a un any de la finalització dels seus estudis i estada a l’escola, tenien grans mancances en l’ús del català, pel poc ús en el seu àmbit familiar i veïnal, de relació i esbarjo. Calia doncs, treballar i aprofundir en els aspectes d’expressió, especialment en el seu vessant oral.

El destí va voler que arribés a l’escola la possibilitat de fer una obra de teatre dins d’un concurs del Congrés de Cultura Catalana. Podíem fer una obra coneguda o una obra nostra. Els alumnes van votar fer una de pròpia. Les propostes dels nois i noies, algunes irrealitzables treatralment, van arribar a la decisió que m’ocupés del tema adaptant-lo a la seva edat i interessos.

Així va néixer La Caputxeta Verda o El conte del compte enrere (1993-2016). L’ecologia entrava a l’escola en català. També hi entrava molta feina, acceptada i assumida per tots els implicats amb bon humor i molta il·lusió.

Decorats, estris, disfresses, assajos els matins dels dissabtes a la mateixa escola fins a superar diverses actuacions classificatòries. Aconseguir un valuós desè lloc amb la nostra obra inèdita a la classificació final del concurs va ser un bon premi. Aquest lloc ens va fer sentir a tots molts satisfets per la nostra feina.

La Caputxeta Verda va tornar a escena a una altra escola per la voluntat d’un pare que li va tornar a donar vida quan es va proposar fer teatre, ara com a activitat extraescolar. Una nova satisfacció i un nou reconeixement que demostrava que l’obra tenia arguments i elements que interessaven.

Avui, aquella primera obra teatral és un llibre. No ha estat fàcil. Publicar un llibre és una llarga història. Un món de silenci, sense respostes, cap ni sí ni no, un món on els llibres nous entren a les editorials i es perden entre els escrits per autors més coneguts i populars... Els anònims passarem tota la vida sense aparèixer, ningú ens reclamarà... Som i serem anònims, ningú sap que hi som.

Si voleu, La Caputxeta Verda i quatre llibres més, els trobareu el 23 d’abril a la plaça Orfila, a la parada de la Biblioteca Can Fabra. Us hi espero i a reveure!

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Laia Ortiz promet una inversió de 6,4 milions a la Trinitat Vella

La tinent d’alcaldia de Drets Socials i regidora del Districte, Laia Ortiz, va anunciar el [...]

Alberto Fernández Díaz: "La llista del PP serà potentíssima"

Alberto Fernández Díaz ens atén quan falten vuit mesos per a les eleccions municipals. El PP [...]

El servei de pediatria de la Sagrera recupera la normalitat

Els veïns del barri de la Sagrera estan d’enhorabona després que des de mitjans de setembre [...]

Sant Andreu gaudeix de la dansa urbana amb el HOP

El festival de dansa urbana HOP, organitzat pel SAT!, El Generador i l’Espai Jove Garcilaso, [...]

El Congrés s’acomiada d’una nova edició de la Festa Major

El barri del Congrés es va acomiadar el passat 7 d’octubre de la seva Festa Major, després de [...]

Polèmica per un mural de l’1 d'octubre esborrat

El mural sobre el referèndum de l’1 d’octubre pintat a la paret de davant de l’Escola Mestre [...]

El 30% dels nous pisos hauran de ser de protecció oficial

“Dia històric”. Així va definir la tinent d’alcalde d’Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, el [...]

Nou clam veïnal pel metro

A principis del passat mes de setembre es va resoldre una de les demandes històriques pel que [...]

Satisfacció a la FAVB perquè el 30% dels nous pisos hauran de ser socials

El passat 28 de setembre, el Ple de l’Ajuntament va aprovar la mesura que obligarà tots els [...]

La intoxicació de 12 nens pot venir de les noves fonts d’aigua

La intoxicació patida per un grup d’infants denunciada a finals d’agost per un grup de pares [...]

El PDeCAT exigeix una piscina d’estiu al Camp del Ferro

El PDeCAT va denunciar a finals d’agost que el govern municipal no té “projecte definit ni [...]

Atac vandàlic contra el llaç groc de la seu del Districte

El llaç groc de la seu del Districte va ser arrencat el passat 20 d’agost per dos homes que [...]