liniasantandreu
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Marc Antònio i Llobet | Actualitzat el 06 Novembre 2018 a les 10:40

Vivim immersos en un moment on tots acabem parlant de números. Els pensionistes els fan per arribar a final de mes amb la seva pensió. Els més joves calculen i van a la recerca de les feines ben remunerades per poder arribar a cobrir les despeses que cada mes, i sense cap demora, arriben inevitablement a la data fixada dels venciments dels pagaments.

Fa anys, any rere any, que quan arriba el tancament de l’exercici anual, i les empreses fan el seu balanç de comptes, hi ha un col·lectiu d’empreses que es feliciten per haver millorat els seus beneficis en uns percentatges altíssims. Molts cops ens sorprenen els seus portaveus quan diuen que, malgrat haver tingut el sucós benefici, consideren no haver-ne tingut tant com havien previst.

En una mirada al món laboral, superficial i sense aprofundir gaire, no és difícil adonar-se que hi ha números que no quadren. Algunes informacions que ens arriben ens diuen que vivim en un país amb molts milionaris, internacionalment parlant, mentre les pensions no passen del 0,25% en els seus augments anuals i això a la llarga suposa una pèrdua important de poder adquisitiu dels afectats.

Contractes de poca durada, de temporaBancs de bona pescada i alguns de molt baixa qualificació ens fa pensar en la poca quantia retributiva i de retruc la baixa cotització per a les arques de l’administració. No sorprèn, doncs, que molts joves pensin a provar fortuna fora de les nostres fronteres, on les feines gaudeixen de més bons sous i millor promoció si s’és obedient i es fan bé les tasques que proposen.

El fet que hi hagi un important nombre de persones que gaudeixin de bons sous, confort, benestar i prestigi no ens ha d’enganyar. Personalment m’alegro per tots ells, però que pensin que no és la mateixa situació la que suporten totes les persones que la que ells gaudeixen.

És evident que la desigualtat salarial ha existit sempre. Més enllà de la discriminació dels sous de les dones, afegim els conceptes de responsabilitat, categoria, l’exigència de la feina, la perillositat, el ventall de càrrecs alts o intermedis i la qualificació universitària, factors que determinen en moltes feines l’adjudicació entre un sou i un altre. Hi ha col·lectius dels quals no tinc prou dades, però m’imagino que per les seves carreres, medalles i mèrits, no pateixen ni patiran a final de mes la més mínima restricció de cap mena.

Una altra mirada per saber on rau l’èxit dels imponents beneficis de les empreses que citava a l’inici, parlo de centenars de milions d’euros de beneficis publicats, els veiem en els resultats als diaris i revistes especialitzades. Sorprenen les xifres i els productes amb els quals s’enriqueixen, exercici rere exercici. Ben senzill: ho fan amb productes imprescindibles i necessaris. Això m’ha fet pensar en l’home visionari que deia:

Penso que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que exèrcits sencers preparats per al combat. Si el poble americà permet un dia que els bancs privats controlin la seva moneda, els bancs i totes les institucions que floriran entorn dels bancs privaran la gent de tota possessió, primer per mitjà de la inflació, de seguida per la recessió, fins al dia que els seus fills es despertaran sense casa i sense sostre sobre la terra que els seus pares van conquistar”. Thomas Jefferson, 1802. President republicà dels Estats Units (1801-09).

Com es veu, no és nou el raonament. Quan el president dels Estats Units feia aquesta reflexió l’any 1802, ho deia només referint-se a la casa i la propietat del sòl. Avui els bancs intervenen en més aspectes que els préstecs hipotecaris de l’habitatge per quedar endeutat de per vida amb una entitat bancària. Avui el seu àmbit abraça molts més aspectes imprescindibles i necessaris. A part dels negocis immobiliaris propis, tenen participacions en aigua, electricitat, gas, telefonia, comunicació sense fils, coets i satèl·lits a l’espai, assegurances, seguretat, sanitat, hospitals, formació de nivell, investigació, autopistes, aparcaments, petroli i gasolines. Això sí, subvencionen i patrocinen grans esdeveniments esportius i de diversió amb costoses despeses publicitàries en tots els mitjans. Amplien el patrimoni i disposen de capitals importants lliures de peatge sota les capes de fundacions i obra social que els permet controlar les aportacions voluntàries i altruistes a institucions i campanyes solidàries amb el control dels saldos de les aportacions fetes per la bona gent.

Acabo tancant la porta giratòria que mai no s’havia d’haver obert i els polítics mai no haurien d’haver acceptat obrir, si volien ajudar el petit contribuent que els paga.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Maragall: “Vull retornar l’Ajuntament a la ciutat; s’ha perdut la complicitat”

Ernest Maragall ens rep en un forat d’una agenda que ja dona símptomes de campanya electoral. [...]

Baró de Viver homenatja Edu Colmena i demana justícia

Més d’un centenar de veïns del barri de Baró de Viver van sortir al carrer el passat dissabte [...]

Les eleccions i els animalistes marquen els Tres Tombs

La tradicional celebració dels Tres Tombs de Sant Andreu va tornar a treure el passat 13 de [...]

El projecte per fer fora els legionaris decep els veïns

El projecte de l’Ajuntament que preveu la construcció d’una zona esportiva per a atletes [...]

Deu atesos per un incendi a la Torre del Fang

La Torre del Fang, l’edifici d’origen medieval situat al barri de la Sagrera, propietat de [...]

Demanen explicacions pel cas del pis tapiat amb tres menors a dins

La FAVB i l’Associació de Veïns i Veïnes de Ciutat Meridiana van exigir el passat dilluns 7 [...]

Oposició al Pla d’Estratègia de Màrqueting Turístic de la ciutat

L’objectiu no ha de ser repensar el model turístic de la ciutat, sinó limitar l’impacte que [...]

Collboni: “Governar Barcelona no és apte per a activistes”

Jaume Collboni ens rep a l'Ajuntament a primera hora del matí. Com a candidat del PSC? "Sí, [...]

Nova protesta per exigir que s’acabi l’estació de Sant Andreu

L’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar va organitzar el passat 24 de [...]

Sant Andreu de Palomar viu una nova Festa Major

A diferència de la majoria de barris de la ciutat, Sant Andreu de Palomar celebra la seva [...]

Les famílies de l’Escola Mestre Gibert augmenten les protestes

La polèmica al voltant de l’estat del mur del pati de l’Escola Mestre Gibert i l’ampliació [...]

Noves queixes per la situació de la residència del Bon Pastor

Els familiars dels avis que viuen a la Residència per a Gent Gran del Bon Pastor es van [...]