liniasantmarti
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Xavier Ginesta | Actualitzat el 01 Març 2017 a les 10:58

El dia 6 de febrer va ser un dia nefast per a la democràcia espanyola. Per primera vegada, un president escollit democràticament s'asseia al banc dels acusats per haver escoltat el poble i haver posat unes urnes que, com es va veure, el resultat de les quals no va ser mai vinculant: es tractava d’un procés participatiu que, sense desobediència posterior, mai podria posar cap per avall la immutable Constitució. Però, fins i tot així, la maquinària de l’Estat va voler passar comptes als jutjats amb aquells qui es van limitar, legítimament, a liderar un acte de rebuig massiu al decadent Estat de les autonomies. Legitimitat contra legalitat. Immobilisme davant la voluntat de donar la veu a la gent del carrer. Poder coercitiu enlloc “d’Operació diàleg”. “Operació precinte”, i mai més ben dit.

El FC Barcelona, l’octubre del 2014, es va adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, avui Pacte Nacional pel Referèndum. A més a més, és membre del Diplocat (el consell de la diplomàcia pública de Catalunya) que treballa el relat independentista en l’àmbit internacional. Per tant, qualsevol qui vulgui furgar en la relació entre el FC Barcelona i la política d’aquest país pot veure que aquesta organització mai queda al marge dels moviments polítics majoritaris que viu el Principat. El Barça, malgrat la seva globalitat –té 1.280 penyes repartides per tot el món–, continua arrelat a la societat que el va veure néixer i créixer. No obstant, a vegades encara amb un punt de timidesa.

El mateix dia 6, Josep Vives, actuant com a portaveu del club, va sortir a valorar els acords de la Junta Directiva. Res que trenqui la normalitat. Però, resulta curiós que durant la seva primera intervenció –de més de 6 minuts– no hi hagués cap referència al què estava passant prop de l’Arc de Triomf, sabent dels valors fundacions de l’entitat: catalanitat, democràcia, poliesportivitat, universalitat. Els cito talment com el mateix club explicita a la seva història publicada a la pàgina web. És més, va haver de ser a petició del cap d’esports d’aquesta casa que Vives va endinsar-se pels sempre complicats senders de la política, on s’han de fer equilibris felins si no es vol caure en un fangar. L’amic Adrià Soldevila li va demanar què pensava el club sobre el macrojudici del #6F. A vegades, en política, resulta més interessant analitzar la comunicació no verbal que les paraules dels portaveus. El què es diu i el què es voldria dir, però que un no s’atreveix: visiblement nerviós, Vives va mirar més d’un cop el seu cap de premsa –qui sempre ha de controlar el relat– i simplement es va limitar a radiografiar els actes a què el club s’ha afegit a favor de la independència de Catalunya (la Via Catalana o el Concert per la Llibertat), així com també fer una genèrica defensa del dret a decidir i la llibertat d’expressió. Potser li bullia la sang, com a molts de nosaltres, però no es va atrevir a anar més enllà.

Per què no hi va haver un suport explícit als encausats (Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau)? Francament, puc entendre que institucions com el Barça sempre mirin amb lupa les derivades polítiques del seu missatge institucional; però crec que la història de l’entitat avala aquesta Junta (i la que vingui) per a poder posar-se al costat –nominalment– de qualsevol atemptat contra la llibertat d’expressió. És cert que l’amalgama de sensibilitats polítiques que es troben dins de la massa social ha fet virar els valors de l’entitat cap a la cerca d’uns d’universalment acceptats. Dels citats anteriorment, avui passem als del respecte, esforç, ambició, treball en equip i humilitat. Però, la identitat també es conserva si s’és fidel a la història, i un club que ha viscut episodis convulsos com el del tancament de les seves activitats (1925) o l’afusellament d’un president compromès amb el país (Josep Sunyol) no pot quedar-se a mitges tintes quan, avui, l’Estat jutja el president Artur Mas. I, segons filtren des de Madrid, abans de començar la sentència ja està escrita. “Veredicto por unanimidad”, pontificava La Razón en portada abans d’acabar-se el judici. Maleits records en blanc i negre.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

El Ple del Districte demana al govern que retiri la superilla

El Ple del Districte va demanar dijous passat la retirada de la superilla durant la [...]

En estat lamentable el record als afusellats al Camp de la Bota

L’any 2009 el Memorial Democràtic, la institució del Govern que té la missió de recuperar, [...]

El Poblenou homenatjarà la històrica veïna Dolores González

La històrica veïnal del Poblenou Dolores González rebrà el pròxim 29 de juny un acte [...]

Queixes veïnals després del Primavera Sound

Els veïns de la zona del Fòrum han denunciat recentment que la celebració del Primavera Sound [...]

Un pol de creativitat cultural a les Glòries?

El segon tinent d’Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, va anunciar aquest dilluns [...]

La plaça de la Palmera torna a tenir el seu arbre emblemàtic

La plaça de la Palmera, al barri de la Verneda i la Pau, ha recuperat l’emblemàtica palmera [...]

“La democràcia ens uneix”: 1 d'octubre, referèndum

“Toca a les catalanes i als catalans decidir el seu futur. És a les seves mans i a les de [...]

Els votants de la consulta de la superilla rebutgen el projecte

El serial de la superilla del Poblenou va viure aquest diumenge el seu darrer episodi. I és [...]

Més de 1.200 veïns de la Vila Olímpica rebutgen l’alberg

Un total de 1.260 veïns de la Vila Olímpica han votat en contra de l’alberg de 440 places que [...]

2 anys de Colau: més deures pendents que mesures aprovades

El 13 de juny del 2015 va ser un dia històric a Barcelona. L’activista i líder de la PAH Ada [...]

Neix la plataforma Poblenou vol Referèndum

Poblenou té des de fa pocs dies una nova plataforma política. Es tracta de Poblenou vol [...]

Les platges estan al límit de la saturació

Les platges de la ciutat, algunes d’elles al districte, estan al límit de la saturació. [...]

EL + LLEGIT

 

HEMEROTECA