liniasantmarti
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Marc Gafarot | Actualitzat el 20 abril 2017 a les 10:04

A la Segona Guerra Mundial el govern britànic tenia un únic pla que era resistir amb totes les seves forces i al cost necessari l’invasor. Gran Bretanya, que es trobà en grans i terribles moments de debilitat, va acabar guanyant la guerra gràcies a abocar molta sang, suor, resiliència i unes llàgrimes vastes com oceans. El pla B, de fet si és que mai va existir, va ser canviar un primer ministre tou per un de dur de pelar i a prova de qualsevol bomba, mai millor dit. El govern de França, per contra, sí que tenia un pla B en cas de perdre la guerra, que no era altre que posar un govern amable amb Alemanya encapçalat per la figura d’un heroi de guerra, esdevingut un penques, com Petain. França, com sabem, va passar la guerra emmirallant-se amb la vergonya, la tragèdia i la traïdoria, excepcions ben comptades. De Gaulle ho va acabar mig arreglant, però ¿qui pot dubtar que el mal ja era fet, el pecat consumat i l’ombra d’aquella deserció arriba fins avui amb unes enquestes gens magres per a la candidata i sempre revisionista Le Pen?

Ja sabem que a la política cal ser pragmàtic, estrateg i que la prospectiva sobre qualsevol escenari de futur és sempre aconsellable. El que no cal en política, ni en la vida, és comportar-se com un il·lús o un derrotista com alguns han fet aquests dies. Il·lús per donar informació irrellevant i derrotista per generar pors innecessàries a una societat que necessita polítics amb concretes certeses i insubornables conviccions. A hores d’ara, ni la independència està guanyada per un sentiment d’inevitabilitat talment antihistòric, però tampoc està perduda per un horror malaltís i prostrat cap a la possible derrota. La partida tan sols acaba de començar o potser encara no ho ha fet.

El que sorprenentment no s’ha dit aquests dies és que, de la mateixa manera que el fracassat tripartit va posar punt final a la carrera política de no pocs polítics d’esquerres, alguns d’ells sorprenentment joves; l’anomenat procés, cas de derrota sobiranista, s’endurà amb major virulència i impetuositat cap a can pistraus la plana major dels dirigents polítics catalans independentistes. No pot ser d’altra manera, altrament amb quina autoritat es podrien presentar davant la ciutadania, tots aquells que no han pogut ni sabut pilotar el vaixell a bon port? I tot això ho dic amb respecte, atès que a la vida, com abans deia, pots guanyar o perdre. El que no pots ni deus és autoexcloure’t de competir, per mor d’un càlcul o rebaixa. Això és com explicàvem la França mendicant i tenebrosa de l’any 1940. En un altre ordre de coses, Salmond convocà el referèndum a Escòcia i el va perdre i deixà la presidència per coherència i dignitat. No li calia dir-ho, tothom al Regne Unit, i a Escòcia en particular, coneix les regles no escrites que dignifiquen la coherència i escarneixen la cobdícia en forma de fals pretext. Allò és una democràcia consolidada i això, de vegades, sembla un mercat de Calaf amb sufragi universal, poc coneixement d’història i la decència a l'alçada del turmell.

Si el procés fracassa, o millor dit, si el fem fracassar els propis catalans, el que caldrà és refermar el nostre compromís amb la independència nacional i armar-nos de valor, coratge, autocrítica i idees pel combat polític, que més d’hora que tard, tornarà. Si el centredreta català, ahir Convergència i avui PDeCAT, volgués defugir o renunciar al seu compromís amb la independència, cosa que coneixent molts militants d’aquesta formació no m’ho vull creure ni fart de vi, que ningú posi en dubte que sorgirà de l’intern i de l’extern un partit que entomi els valors demòcrates, humanistes i liberals dins un projecte independentista. De la República només queda Esquerra, ahir autonomista avui independentista, mentre que la Lliga i Unió, els partits de les rebaixes i d’una mal dita moderació, formen part del parlamentarisme històric català. La moderació i l’altura de mires probablement hauria aconsellat a Espanya ser justa i considerada amb Catalunya, i tenint multitud d’oportunitats no ho va fer. La moderació i l’altura de mires ens obliga a perseverar fins a assolir l’objectiu d’independència nacional. Si volem certeses recordem que Roma, aquí Espanya, no paga a traïdors i un candidat autonomista només ajuda a refermar el tòpic del català interessat, barrut, cuc arrossegat i per sempre més derrotat. Podem perdre, que no ho farem, però siguem dignes. O és que ja hem començat a deixar de ser catalans?

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Disparen un balí contra un balcó que té l’estelada penjada

Un veí del barri de la Verneda va denunciar fa pocs dies un atac contra casa seva per tenir [...]

Educació 360: coordinar el que s’aprèn dins i fora de l’escola

Aconseguir que l’educació dels infants i joves no acabi a les escoles i fer que es [...]

Aturades unes obres il·legals en un bloc del barri del Clot

“Barcelona no acceptarà el joc brut de saltar-se les normes”. Amb aquesta claredat [...]

La Policia de Barri ja ha arribat a Sant Martí

Sant Martí s’ha convertit en un dels tres primers districtes de la ciutat que ja té un equip [...]

El Port Olímpic es transformarà en un espai ciutadà

El Port Olímpic, situat a la frontera de Sant Martí amb Ciutat Vella, és un d’aquells espais [...]

El Festival Llum BCN arriba per primera vegada al Poblenou

El festival d’il·luminació urbana Llum BCN se celebrarà per primera vegada aquest cap de [...]

Liam Gallagher presentarà a Razzmatazz el seu primer disc

Liam Gallagher, la cèlebre meitat de la banda ja desapareguda Oasis, serà el pròxim 24 de [...]

Veïns del Fòrum tornen a exigir que es tanqui la incineradora

“Exigim que la planta de Tersa tanqui”. Qui s’expressa així, fent referència a la [...]

La reforma de la Meridiana, en marxa a partir del juny

Les obres de transformació de l’avinguda Meridiana ja tenen lloc i data d’inici. Serà a [...]

Les obres del futur parc de les Glòries començaran el març

L’Ajuntament va anunciar dissabte passat que les obres del futur parc de les Glòries, conegut [...]

Impactes de balins contra un bloc amb estelades i pancartes

Un grup de veïns que viuen en el bloc del número 420 del carrer Pujades, a la zona de [...]

Els ‘Guardians’ de l’escultor Xavier Mascaró ja vigilen el Poblenou

El carrer Sancho de Ávila, a l’altura de Llacuna i Roc Boronat, acull des de fa pocs diestres [...]

EL + LLEGIT

 

ICUB districte cultural

HEMEROTECA