liniasants
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Laura Pelay | Actualitzat el 10 Gener 2018 a les 10:15

El dia 1 de gener de cada any és de rituals. Els primers nadons de cada hospital, els maleïts accidents de trànsit, el concert de Cap d’Any des de Viena... i, malauradament, el reguitzell de preus a l’alça.

A vegades una pensa que els marcs mentals dels nostres governants i els de la població en general estan completament desincronitzats. L’economia continua en fase expansiva: la catalana creix a un ritme del 3,5% per tercer any consecutiu (3,1% a Espanya) i tot i que sembla que el 2018 hi haurà un petit alentiment, les dades continuaran sent positives. Paral·lelament, els salaris han crescut a través dels convenis col·lectius un 1,42% de mitjana.

Del 2009 al 2016, la devaluació salarial ha fet perdre de mitjana un 5,4% de poder adquisitiu a cada treballador; i així estem. La recuperació del creixement i els baixos costos de les empreses han fet que aquestes ja hagin recuperat els nivells de benefici d’abans de la crisi. Així, en la composició del PIB, els salaris han perdut vora el 5% del seu pes mentre que els beneficis empresarials han guanyat un 2%.

I les xifres, com sempre, ens transmeten realitats i símptomes. La realitat està en els mons paral·lels. En la constatació que t’apujaran l’aigua un 11,8%, o el transport públic o els carburants o l’electricitat, per la qual ja paguem un preu indecent, i tu cobres el mateix o menys.

Els subministraments bàsics són un dret fonamental. Poder escalfar la casa, rentar-se o el dret a la mobilitat no són cap luxe sinó una necessitat. Molts cops ens diuen que els barcelonins i les barcelonines paguem els transports més barats d’Europa. Segurament amb raó. Però també tenim els salaris més baixos del vell continent. No podem guanyar sous de misèria i que viure als nostres barris, pobles i ciutats sigui prohibitiu.

I ara parlem del símptoma: hi ha la impressió que estem construint vides excloents. Mentre sempre s’ha defensat la ciutadania inclusiva, els darrers anys està fent forat la concepció de persones expulsades, amb la sensació que per molt que remis, per molt que busquis feina, tinguis la sort de trobar-la i guanyis un salari, el corrent, sempre tornes al punt de partida. La constatació que per molt que la vida avanci tu sempre ets al mateix lloc, cobrant un salari de misèria per sobreviure, mentre que a l’Ibex li van bé les coses. I tu, al mateix lloc o una mica més endarrere.

L’alça dels preus no és cap broma. Ni la creixent sensació d’injustícia. Moltes de les grans revoltes cíviques dels catalans i catalanes han anat en paral·lel a actes percebuts com a greuge per a la ciutadania. Com la vaga dels tramvies de l’any 1951 o el tancament de caixes protagonitzat pels industrials catalans. La història és tossuda. I els que ara es neguen a apujar salaris i els que incrementen els preus d’elements bàsics s’ho haurien de plantejar. Perquè no hi ha res pitjor que tenir internament la ràbia creixent que les decisions que es prenen estan basades en realitats que no són les teves perquè et sentis tractat com a ciutadà o ciutadana de segona.

Diuen els Txarango que quan tot s’enlaira pots tocar els somnis de puntetes. Doncs bé, quan tot s’apuja i el teu esforç no es veu recompensat i tu cada cop vius pitjor, pots arribar a l’infern; i és aleshores quan la revolta ha germinat i pot ser imparable. Compte a posar a la gent contra les cordes. Perquè, avui, la sensació és invisible i es construeix a cada casa, a cada barri, ciutat o poble. Però qualsevol guspira pot encendre la ira de la població. I els que es creuen que el patiment que ens estan inflingint es resisteix amb resignació, es poden quedar amb un pam de nas.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Veïns d’Hostafrancs denuncien que la futura superilla no avança

El projecte de la superilla d’Hostafrancs està encallat. Això, com a mínim, és el que van [...]

Una dona de 64 anys mor en un incendi en un pis de la Marina

Una dona de 64 anys va morir i dues persones més van resultar ferides divendres passat a la [...]

L’activista de la Bordeta Lluïsa Puigardeu, Medalla d’Honor

La veïna i activista de la Bordeta Lluïsa Puigardeu va rebre la setmana passada la Medalla [...]

Els Diables de Sants celebren els 38 anys ‘cremant’ el barri

‘Sants es crema’. Amb aquest nom van batejar els Diables de Sants la festa del seu 38è [...]

Collboni: “Governar Barcelona no és apte per a activistes”

Jaume Collboni ens rep a l'Ajuntament a primera hora del matí. Com a candidat del PSC? "Sí, [...]

Els barris s’ofereixen per acollir menors no acompanyats

“Volem jugar un paper actiu per donar una acollida digna als menors estrangers sense [...]

La Font de la Guatlla mantindrà la seva singularitat: les cases no s'enderrocaran

La Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament va aprovar la setmana passada per unanimitat [...]

Volen que l’antiga estació de Miramar del funicular sigui un espai de memòria

La conservació patrimonial a Barcelona fa temps que genera debat. Recentment s’ha pogut veure [...]

Haibu denuncia el consistori per precintar-los el local

Els responsables de l’empresa Haibu 4.0, la promotora dels pisos rusc del número 108 del [...]

La Marató de Cinema Fantàstic i Terror tanca amb èxit

L’auditori de les Cotxeres de Sants va acollir divendres l’entrega dels premis de l’edició [...]

La Marina viurà una jornada solidària l’1 de desembre

Les diferents entitats i associacions del barri de la Marina organitzen el pròxim 1 de [...]

Un aire que mata: 354 barcelonins morts per contaminació en un any

L’informe anual sobre la salut a Barcelona publicat recentment ha inclòs per primera vegada [...]