liniasants
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Laura Pelay | Actualitzat el 10 Gener 2018 a les 10:15

El dia 1 de gener de cada any és de rituals. Els primers nadons de cada hospital, els maleïts accidents de trànsit, el concert de Cap d’Any des de Viena... i, malauradament, el reguitzell de preus a l’alça.

A vegades una pensa que els marcs mentals dels nostres governants i els de la població en general estan completament desincronitzats. L’economia continua en fase expansiva: la catalana creix a un ritme del 3,5% per tercer any consecutiu (3,1% a Espanya) i tot i que sembla que el 2018 hi haurà un petit alentiment, les dades continuaran sent positives. Paral·lelament, els salaris han crescut a través dels convenis col·lectius un 1,42% de mitjana.

Del 2009 al 2016, la devaluació salarial ha fet perdre de mitjana un 5,4% de poder adquisitiu a cada treballador; i així estem. La recuperació del creixement i els baixos costos de les empreses han fet que aquestes ja hagin recuperat els nivells de benefici d’abans de la crisi. Així, en la composició del PIB, els salaris han perdut vora el 5% del seu pes mentre que els beneficis empresarials han guanyat un 2%.

I les xifres, com sempre, ens transmeten realitats i símptomes. La realitat està en els mons paral·lels. En la constatació que t’apujaran l’aigua un 11,8%, o el transport públic o els carburants o l’electricitat, per la qual ja paguem un preu indecent, i tu cobres el mateix o menys.

Els subministraments bàsics són un dret fonamental. Poder escalfar la casa, rentar-se o el dret a la mobilitat no són cap luxe sinó una necessitat. Molts cops ens diuen que els barcelonins i les barcelonines paguem els transports més barats d’Europa. Segurament amb raó. Però també tenim els salaris més baixos del vell continent. No podem guanyar sous de misèria i que viure als nostres barris, pobles i ciutats sigui prohibitiu.

I ara parlem del símptoma: hi ha la impressió que estem construint vides excloents. Mentre sempre s’ha defensat la ciutadania inclusiva, els darrers anys està fent forat la concepció de persones expulsades, amb la sensació que per molt que remis, per molt que busquis feina, tinguis la sort de trobar-la i guanyis un salari, el corrent, sempre tornes al punt de partida. La constatació que per molt que la vida avanci tu sempre ets al mateix lloc, cobrant un salari de misèria per sobreviure, mentre que a l’Ibex li van bé les coses. I tu, al mateix lloc o una mica més endarrere.

L’alça dels preus no és cap broma. Ni la creixent sensació d’injustícia. Moltes de les grans revoltes cíviques dels catalans i catalanes han anat en paral·lel a actes percebuts com a greuge per a la ciutadania. Com la vaga dels tramvies de l’any 1951 o el tancament de caixes protagonitzat pels industrials catalans. La història és tossuda. I els que ara es neguen a apujar salaris i els que incrementen els preus d’elements bàsics s’ho haurien de plantejar. Perquè no hi ha res pitjor que tenir internament la ràbia creixent que les decisions que es prenen estan basades en realitats que no són les teves perquè et sentis tractat com a ciutadà o ciutadana de segona.

Diuen els Txarango que quan tot s’enlaira pots tocar els somnis de puntetes. Doncs bé, quan tot s’apuja i el teu esforç no es veu recompensat i tu cada cop vius pitjor, pots arribar a l’infern; i és aleshores quan la revolta ha germinat i pot ser imparable. Compte a posar a la gent contra les cordes. Perquè, avui, la sensació és invisible i es construeix a cada casa, a cada barri, ciutat o poble. Però qualsevol guspira pot encendre la ira de la població. I els que es creuen que el patiment que ens estan inflingint es resisteix amb resignació, es poden quedar amb un pam de nas.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

La unió de Creu Coberta amb Diputació ja és més a prop

Ja estan en marxa les obres d’obertura del carrer Diputació que permetran la construcció d’un [...]

Amplien el recorregut del bus 91, però no satisfà els veïns

El traçat del polèmic bus 91 s’ha allargat des de fa uns dies des de la placeta de Sant Medir [...]

Els preus dels pisos de segona mà es disparen al districte

Sants-Montjuïc és el districte de la ciutat on els pisos de segona van pujar més de preu [...]

Colau blinda el Paral·lel amb una suspensió de llicències

L’Ajuntament va anunciar dos dies abans que s’acabés el 2017 la seva decisió de blindar el [...]

Alcoberro, a les Cotxeres per analitzar el moment polític

La Sala d’Actes de Cotxeres acollirà el pròxim 18 de gener a partir de les set de la tarda un [...]

La Cavalcada de Sants torna a fer les delícies dels més petits

Els Reis Mags d’Orient van tornar a ser els grans protagonistes el passat divendres dia 5 de [...]

La FAVB s'oposa a l’augment de tarifes del transport públic

“La pujada homogènia de les tarifes evidencia un greu problema i una mancança”. Aquesta és la [...]

Els veïns rebutgen l’acord entre Colau i el Gremi per les terrasses

El passat mes de desembre es va acabar la ’guerra de les terrasses’ després que s’anunciés un [...]

Esquerra aconsegueix un triomf ajustat al districte

A Sants-Montjuïc, la victòria en aquest 21-D ha anat a parar a ERC. A diferència del que ha [...]

Ocupen el Districte unes hores per demanar habitatge digne

El col·lectiu Grup d’Habitatge de Sants va ocupar divendres passat durant una estona la seu [...]

La salut dels veïns de Barcelona: necessitem millorar

L’informe anual ‘La Salut a Barcelona’, que fa l’Agència de Salut Pública de Barcelona [...]

La història de Sants, la Bordeta i Hostafrancs, en un llibre

La col·lecció de llibres que impulsa l’editorial Efadós sobre la història de diferents [...]