liniasants
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Laura Pelay | Actualitzat el 01 Febrer 2018 a les 10:12

Enmig del soroll del Brèxit, la primera ministra britànica Theresa May ha anunciat la creació del Ministeri de la Soledat. A primera vista, aquesta mesura podria semblar una excentricitat, però quan s’hi aprofundeix, es veu que està recolzada en estudis sòlids, que revelen realitats molts cops amagades rere les parets de les cases. Nou milions de britànics viuen sols i mig milió d’ells només parlen amb algú un cop a la setmana o menys. Segurament, aquesta serà l’epidèmia de les societats europees en els pròxims anys. I també és cert que no afecta únicament la gent gran. Avui en dia viure sol no és patrimoni de l’edat. Ni tan sols conviure amb gent significa automàticament que una persona no pugui sentir-se aïllada. Perquè en el fons ens trobem davant d’un estat mental, però també d’un canvi social important. I la política ha d’intentar anar compassada als canvis socials. El nou Ministeri s’estrena sense pressupost, ni pla de treball i amb competències transversals. Adossat a un altre Ministeri. Però en si mateix ja és un èxit, perquè situa a l’agenda de les polítiques públiques un dels problemes socials i també de salut més grans que es tenen.

I com podem lluitar davant aquesta plaga que també afecta casa nostra? Sembla que la manca de natalitat fa cada cop les famílies més curtes. Adolescents sols, nens sols, mares soles, pares sols, homes i dones sols. I l’increment de l’esperança de vida també condemna a la soledat molta gent gran. En primer terme cal que fem un diagnòstic multidimensional de la realitat aquí: en termes de salut pública, d’educació, de polítiques socials i assistencials. I fet el diagnòstic, hem d’emprendre mesures. Per mi, una de les fonamentals és l’enfortiment comunitari. Les polítiques públiques s’han de comprometre a fer de l’acció cívica el pal de paller de les futures societats. Per exemple, cal destacar la importància dels centres cívics en la vertebració dels barris, ciutats i pobles amb activitats adequades i permanents, però sobretot cal reforçar el teixit associatiu: són imprescindibles les associacions de veïns i veïnes, les biblioteques i els seus clubs de lectura, les colles castelleres i els centres esportius, els casals, esplais i els ateneus. I sobretot hem de tenir consciència que les societats individuals no poden tenir futur. Cal que enfortim els lligams socials, però també cal aprofundir en societats inclusives i cooperatives, amb sistemes de detecció precoç davant dels casos de soledat. I hem de tenir serveis públics articulats per donar resposta a aquestes noves necessitats, però també un teixit social preparat per respondre des de la solidaritat. I sobretot, hem d’aprendre a tenir cura els uns dels altres.

Molts cops la solitud ve acompanyada de problemes com la pobresa. De l’exclusió social molts cops se’n desprèn una doble espasa de Dàmocles que impedeix les persones participar en plenes garanties en la vida comunitària. La pobresa no pot ser un factor que determini la soledat.

En aquests moments a Catalunya ja disposem d'actuacions i plans adreçats a la gent gran, però possiblement sense la transversalitat ni les polítiques globals necessàries per fer front al fenomen i, si encara es pot, prevenir-lo. Fa anys vaig visitar el centre que la Creu Roja tenia al Poblenou de Barcelona i on es gestionava la teleassistència. Mentre vaig ser allà, diversa gent gran trucava per les coses més diverses, però una d’elles em va cridar especialment l’atenció. Una senyora que preguntava si plovia al carrer. Els professionals em van explicar que aquella àvia trucava senzillament perquè no parlava mai amb ningú. I l’excusa era la pluja. Vivim en blocs de pisos cada cop més grans, amb més veïns. I poc en sabem, de les seves vides. Estem perpètuament connectats a les noves tecnologies. Amics virtuals i grups de whatsapp que creixen dia a dia. Tenim centenars de cadenes de televisió i un internet que ens connecta amb el món, però no amb el veí, i poc en sabem, de les tristeses, angoixes i soledats dels qui habiten en el nostre entorn. Deia el gran Pablo Neruda: “No hay soledad inexpugnable”. Doncs bé, parlem-ne, situem-la i, sobretot, que no ens faci vergonya afrontar-la.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Diada històrica: els Borinots fan el dos de nou a Sant Jaume

Història amb majúscules. Així s’ha de definir l’actuació que van firmar els Castellers de [...]

Montjuïc celebra diumenge els 50 anys de la fi del barraquisme

L’antic camp de softbol, al peu de l’accés al Jardí Botànic, serà l’escenari aquest diumenge [...]

Tanca l’escola de música de l’Associació Cultural Leza

L’escola de música tradicional de l’Associació Cultural Leza, amb més de 30 anys d’història, [...]

Pérez nega retallades i parla només d’endarreriments

El Ple extraordinari celebrat al Districte el passat dia 19 de setembre, forçat per [...]

Pols a l’Ajuntament: reprenen les obres dels pisos ‘rusc’

Haibu 4.0, la promotora dels pisos ‘rusc’ situats al carrer de la Constitució (la Bordeta), [...]

Sants commemora el primer aniversari de l’1 d’octubre

El referèndum de l’1 d’octubre de l’any passat va aconseguir que més de 50.000 persones del [...]

El 30% dels nous pisos hauran de ser de protecció oficial

“Dia històric”. Així va definir la tinent d’alcalde d’Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, el [...]

Rebutgen l’acord econòmic pel cas del cementiri de Montjuïc

Els afectats per l’enderrocament d’ara fa un any al cementiri de Montjuïc d’un bloc de 144 [...]

Un avi del Poble-sec mata la seva dona i després se suïcida

Els cadàvers d’un matrimoni de 81 i 71 anys, tots dos de nacionalitat espanyola, van ser [...]

El Ple debat avui les possibles retallades al districte

El Districte celebrarà avui un Ple extraordinari, forçat pel Grup Demòcrata, ERC i PSC, per [...]

La Marina ja gaudeix del metro amb les parades de Foc i Foneria

Dia històric el que es va viure als barris de la Marina el passat 8 de setembre amb l’estrena [...]

Jorba: “Volem ser una entitat de barri, no només per als nostres socis”

El president del Centre Catòlic de Sants ens rep pocs mesos després de celebrar el seu 140è [...]