liniasants
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

OPINIÓ

Laura Pelay | Actualitzat el 01 Febrer 2018 a les 10:12

Enmig del soroll del Brèxit, la primera ministra britànica Theresa May ha anunciat la creació del Ministeri de la Soledat. A primera vista, aquesta mesura podria semblar una excentricitat, però quan s’hi aprofundeix, es veu que està recolzada en estudis sòlids, que revelen realitats molts cops amagades rere les parets de les cases. Nou milions de britànics viuen sols i mig milió d’ells només parlen amb algú un cop a la setmana o menys. Segurament, aquesta serà l’epidèmia de les societats europees en els pròxims anys. I també és cert que no afecta únicament la gent gran. Avui en dia viure sol no és patrimoni de l’edat. Ni tan sols conviure amb gent significa automàticament que una persona no pugui sentir-se aïllada. Perquè en el fons ens trobem davant d’un estat mental, però també d’un canvi social important. I la política ha d’intentar anar compassada als canvis socials. El nou Ministeri s’estrena sense pressupost, ni pla de treball i amb competències transversals. Adossat a un altre Ministeri. Però en si mateix ja és un èxit, perquè situa a l’agenda de les polítiques públiques un dels problemes socials i també de salut més grans que es tenen.

I com podem lluitar davant aquesta plaga que també afecta casa nostra? Sembla que la manca de natalitat fa cada cop les famílies més curtes. Adolescents sols, nens sols, mares soles, pares sols, homes i dones sols. I l’increment de l’esperança de vida també condemna a la soledat molta gent gran. En primer terme cal que fem un diagnòstic multidimensional de la realitat aquí: en termes de salut pública, d’educació, de polítiques socials i assistencials. I fet el diagnòstic, hem d’emprendre mesures. Per mi, una de les fonamentals és l’enfortiment comunitari. Les polítiques públiques s’han de comprometre a fer de l’acció cívica el pal de paller de les futures societats. Per exemple, cal destacar la importància dels centres cívics en la vertebració dels barris, ciutats i pobles amb activitats adequades i permanents, però sobretot cal reforçar el teixit associatiu: són imprescindibles les associacions de veïns i veïnes, les biblioteques i els seus clubs de lectura, les colles castelleres i els centres esportius, els casals, esplais i els ateneus. I sobretot hem de tenir consciència que les societats individuals no poden tenir futur. Cal que enfortim els lligams socials, però també cal aprofundir en societats inclusives i cooperatives, amb sistemes de detecció precoç davant dels casos de soledat. I hem de tenir serveis públics articulats per donar resposta a aquestes noves necessitats, però també un teixit social preparat per respondre des de la solidaritat. I sobretot, hem d’aprendre a tenir cura els uns dels altres.

Molts cops la solitud ve acompanyada de problemes com la pobresa. De l’exclusió social molts cops se’n desprèn una doble espasa de Dàmocles que impedeix les persones participar en plenes garanties en la vida comunitària. La pobresa no pot ser un factor que determini la soledat.

En aquests moments a Catalunya ja disposem d'actuacions i plans adreçats a la gent gran, però possiblement sense la transversalitat ni les polítiques globals necessàries per fer front al fenomen i, si encara es pot, prevenir-lo. Fa anys vaig visitar el centre que la Creu Roja tenia al Poblenou de Barcelona i on es gestionava la teleassistència. Mentre vaig ser allà, diversa gent gran trucava per les coses més diverses, però una d’elles em va cridar especialment l’atenció. Una senyora que preguntava si plovia al carrer. Els professionals em van explicar que aquella àvia trucava senzillament perquè no parlava mai amb ningú. I l’excusa era la pluja. Vivim en blocs de pisos cada cop més grans, amb més veïns. I poc en sabem, de les seves vides. Estem perpètuament connectats a les noves tecnologies. Amics virtuals i grups de whatsapp que creixen dia a dia. Tenim centenars de cadenes de televisió i un internet que ens connecta amb el món, però no amb el veí, i poc en sabem, de les tristeses, angoixes i soledats dels qui habiten en el nostre entorn. Deia el gran Pablo Neruda: “No hay soledad inexpugnable”. Doncs bé, parlem-ne, situem-la i, sobretot, que no ens faci vergonya afrontar-la.

Publicat a El Nacional.cat

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Set mossos aniran a judici pel desallotjament de Can Vies

El pròxim 26 de maig es compliran quatre anys del desallotjament de Can Vies. Uns dies abans, [...]

Queixes veïnals per una ocupació al carrer Constitució

Un grup de veïns del carrer Constitució, a la Bordeta, han denunciat les molèsties que els [...]

Denuncien que unes barraques d’un solar causen molèsties

El barraquisme s’està estenent des de fa un temps per la ciutat en nuclis més petits. Un [...]

Un centenar de persones es manifesten contra l’especulació

Un centenar de persones es van manifestar divendres passat pels carrers de Sants, Hostafrancs [...]

L’homenatge de Marc Garcia a Brassens arriba a l’Albareda

El festival Barnasants portarà aquest dissabte el poeta i cantautor del Prat de Llobregat [...]

Barcelona, una ciutat amb poca policia?

‘Molta policia, poca diversió’. Aquest és el títol d’una cançó punk que va es va convertir en [...]

Tres homes trenquen el nas a una dona transsexual i fugen

Dues dones, una d’elles transsexual, han denunciat que durant la matinada de dissabte passat, [...]

Aturades unes obres al Poble-sec per protegir els llogaters

“Barcelona no acceptarà el joc brut de saltar-se les normes”. Amb aquesta claredat [...]

Absolts quatre joves detinguts pels aldarulls de Can Vies

Després de gairebé quatre anys, la justícia va absoldre fa pocs dies els quatre joves acusats [...]

L’Associació Casa de la Premsa fa els seus primers passos

L'Associació Casa de la Premsa, impulsada per 21 entitats i col·lectius veïnals del Poble-sec [...]

‘Si mireu el vent d’on ve’ porta Emma Vilarasau al Lliure

El Teatre Lliure acollirà a partir del 14 de febrer, i fins al 18 de març, l’obra ‘Si mireu [...]

La nova escola de música de Sants obrirà el 2021

La nova escola municipal de música de Sants, situada a la cantonada dels carrers de Papin i [...]

EL + LLEGIT

 

ICUB districte cultural

HEMEROTECA